Tenda de campanya

Desmuntem la Tenda de Campanya

2007-06-13T00:31:00.000+01:00

Després d'haver escrit 73 entrades en un bloc conjunt amb el periodista i amic Oriol Burgada titulat Tenda de Campanya, arriba l'hora per part meva d'obrir un nou espai, un nou bloc, no de campanya electoral i per tant amb data de caducitat sinó amb voluntat que tingui continuïtat. La pretensió d'aquest "La Riera 48" és ben senzilla, que no simple: narrar el que doni de si la política local mataronina com un exercici de divertimento (que no vol dir que sigui per passar l'estona, tot el contrari) al llarg d'aquest mandat que començarà el proper dia 16 amb la constitució del nou Ajuntament. Això no pretén ser ni un confidencial ni un portal de notícies sinó un espai d'interpretació de la política local mataronina. Veurem si en sóc capaç. No establiré un compromís diari -tan de bo fos possible- sinó que aniré al ritme dels esdeveniments i de les meves possibilitats personals. Hi sou tots convidats a entrar-hi i a penjar-hi els vostres comentaris. Fins ara mateix.

El joc de les cadires

2007-05-29T19:07:00.000+01:00

Encara no han passat 48 hores de les eleccions però representants del PSC i d’Esquerra Republicana -segons ha avançat Mataró Ràdio- ja han mantingut aquesta mateixa tarda la primera trobada informal per comentar els resultats dels comicis però sobretot per posar les bases de l’acord que ha de permetre configurar un nou govern d’esquerres a la ciutat. Per la seva part, ICV reflexiona aquest vespre en la seva Comissió Política Local sobre la incorporació o no dels ecosocialistes en un nou govern d’esquerres.

El mateix diumenge, l’alcaldable dels republicans, Francesc Teixidó, va tancar la porta a un possible pacte per governar amb minoria amb Convergència i Unió. Avui els independentistes ja negocien –informalment, això sí- els llocs que ocuparan en el proper govern. Els independentistes volen mantenir la regidoria d’Habitatge que han controlat tot el mandat actual per rematar la feina feta i aspiren a controlar una de les àrees estrella del govern. En un primer moment, els independentistes apostaven per intentar recuperar l’IMPEM, però segurament la voluntat dels socialistes de consolidar també la feina feta per Alícia Romero a la institució radicada al carrer Herera farà que ERC pressioni per obtenir la presidència del Patronat Municipal de Cultura, actualment en mans del líder d’ICV Jaume Graupera. A favor d’aquesta idea hi juguen el fet que Graupera hagi quedat cremat com a regidor d’aquesta àrea i que el conseller de Cultura i Mitjans de la Comunicació, Joan Manuel Treserras, proposat per ERC, té bona conexió amb el número 1 i de 2 de la llista dels indenpendentistes. De fet, Tresserras va dinar un dia de la setmana passada al centre de la ciutat amb diverses persones de l’àmbit cultural de la ciutat. Si finalment, els socialistes pressionen per aconseguir aquesta àrea s’apunta el nom d’Ivan Pera com a substitut de Graupera.

D’altra banda, per a les àrees d’Urbanisme, i per tant com a substitut d’Arcadi Vilert, sona el número 2 i home fort del PSC Ramon Bassas, mentre que Oriol Batista el podria substituir a Via Pública. Junt amb Esteve Terradas, que seguirà en l’àmbit de Presidència aquests quatre regidors serien el nucli dur dels socialistes al govern.

Tot queda (pràcticament) igual

2007-05-28T00:35:00.000+01:00

Hem passat una nit electoral històrica com totes, emocionant, sorprenent, que ens ha tingut amb l'ai al cor cada dos minuts. L'absència de resultats entre les vuit del vespre i 3/4 de 9 ha fet que durant quaranta minuts hàgim estat víctimes de les tribulacions dels sondejos i primers mostrejos. Quan passaven cinc minuts de les vuit hem anunciat per Mataró Ràdio el que deia l'enquesta de TV3 sobre Mataró, fidelment recollit per capgros.com. Aquesta enquesta, molt esbiaixada respecte els resultats finals, donava 2-3 regidors a la CUP i cap a ERC i insinuava la presència de l'Alternativa Vecinal i Ciutadans amb un regidor. Un panorama fragmentadíssim. Al cap d'uns trenta minuts ha aparegut el mostreig de Televisió de Mataró, que donava entre dotze i tretze regidors al PSC, set a CiU, cinc al PP, entre zero i un a ICV i entre un i dos a ERC, mentre que segons aquest mostreig la CUP quedaria fora.

Els resultats oficials els hem sabut cap a les deu de la nit. El PSC s'ha quedat amb el mateix nombre de regidors -onze- que tenia, Convergència i Unió ha sumat un regidor als sis que tenia -com era previsible, donat els mals resultats del 2003-, el PP no ha rendabilitzat una ambiciosa campanya i ha perdut un dels seus cinc edils, ICV ha perdut -com també era previst- un dels regidors que ha anat a parar a mans de la CUP, la gran sorpresa de la jornada -també previsible però sorpresa al capdavall. Hem anunciat en directe, de fet, a Xavier Safont-Tria que era nou regidor de l'Ajuntament, ha estat un moment impagable-. I ERC s'ha quedat amb els dos electes que ja tenia. El tripartit doncs, suma igual encara que amb dos socis petits amb idèntic número de regidors. I l'oposició suma el mateix només que es restableix un cert equilibri natural pel qual una ciutat com Mataró ha de tenir un primer partit de l'oposició clar com CiU. Caldrà veure en què es tradueix la presència de la CUP, que ja ha dit que no pactarà de forma estable amb ningú. L'alcalde de la ciutat, si no passa un daltabaix, seguirà sent Joan Antoni Baron. Tot queda doncs, pràcticament igual.

L'últim round a TVM

2007-05-24T13:21:00.001+01:00

Els alcaldables de les cinc formacions amb representació al consistori van protagonitzar ahir dimecres al vespre un debat de guant blanc a Televisió de Mataró en la darrera convocatòria que els agrupava just abans de les eleccions de diumenge. El candidat de CiU, Joan Mora, i el del PP, Paulí Mojedano, van rivalitzar en el cos a cos amb el candidat socialista, Joan Antoni Baron, que va començar fluix però a mesura que va anar avançant el debat va saber controlar l’envestida de l’oposició. Per la seva part, l’ecosocialista Jaume Graupera va defensar l’acció de govern junt amb Baron i el republicà Francesc Teixidor va jugar el paper d’outsider, intervenint pràcticament només per explicar les seves propostes.

El primer xoc de la nit va tenir lloc entre Mora i Baron arran de la política de comunicació del nou govern, que inclou l’impuls d’un nou canal local de Televisió Digital Terrestre. El candidat de CiU va acusar el govern de gastar cent milions de les antigues pessetes en una nova televisió o en un butlletí municipal que “ningú ha demanat”, va dir. Aquí Baron va recordar a Mora que va ser precisament el grup municipal de CiU qui va promoure la creació d’una publicació editada des de l’Ajuntament: “Van ser vostès que el van demanar, el butlletí”, li va etzibar el candidat socialista a Mora.

En alguns moments del debat va ser el propi Baron qui va atacar Mora, de qui va venir a dir que no coneix els temes que parla: “Senyor Mora, els seus companys el deuen haver informat malament. El projecte de la Ronda Barceló amb què vostès van votar ja hi apareixia la torre”, va retreure-li. Pel que fa al Tecnocampus, el candidat de CiU va insistir en la idea que la construcció d’un nou edifici per la nova universitat és innecessari però aquí Baron va treure a Mora un retall de premsa del diari digital capgros.com on l’actual candidat de CiU es mostrava entusiasmat amb el projecte.

L’alcaldable de l’altre grup de l’oposició, Paulí Mojedano, va estar incisiu com sempre i va acusar Baron de ser incapaç de resoldre els problemes de la ciutat i, en línia amb Mora, de gastar-se diners en l’àmbit de comunicació quan assumptes com la Nau Gaudí porten anys sense resoldre’s. Mojedano no només es va enfrontar amb l’alcalde sinó que també es va acarnissar amb el líder d’ICV, Jaume Graupera, de qui va dir que tenia “discursos buits”. La proposta de ciutat marítima dels populars –i la possibilitat tècnica de que es pugui dur a terme- va marcar un altre enfrontament entre Baron i Mojedano.

Gran part del debat es va centrar en les problemàtiques quotidianes com per exemple amb l’habitatge, un dels flancs històrics dels governs socialistes a Mataró i també del darrer tripartit, ja que Mataró és la ciutat catalana de més de cinquanta mil habitants que menys pisos públics ha fet els darrers quatre anys, concretament 116. Aquí el candidat nacionalista Joan Mora va aprofitar per atacar l’equip de govern i va exigir a Baron que no donés la culpa d’aquesta mancança als governs anteriors de la Generalitat: “Fa uns quants anys que vostès governen i la situació està igual, alguna cosa deuen haver fet malament”, va dir.

El tema de la immigració va aparèixer amb força en el debat però de forma assossegada. L’alcaldable del PP, Paulí Mojedano, va dir que el fenomen pot ser “una amenaça” si no s’afronta adequadament. Al seu torn, el candidat d’ICV Jaume Graupera va lloar la postura moderada que exhibeix el PP local a diferència de l’enfocament que ha donat a la qüestió alcaldables com del del PP de Badalona, Xavier Garcia Albiol. Però Mojedano, tot i agrair les paraules, va ser contundent amb Graupera i li va dir que si es seguís la política d’ICV la immigració es convertiria en un problema.

A la part final del debat, que en alguns moments va transcórrer fins i tot enmig d’un ambient agradable, Graupera va sorprendre tothom insinuant un pacte entre PSC i ERC per treure una incòmoda ICV del govern: “El candidat socialista no para de picar l’ullet al d’Esquerra; queda clar que la força que jo represento és un perill per a tothom”, va concloure.

El primer míting real de Mora

2007-05-23T20:34:00.001+01:00

El candidat de CiU Joan Mora va fer ahir a la nit al Casal Nova Aliança del carrer Bonaire el seu primer míting real, sense papers, com fan els polítics de debò. Res a veure doncs amb l’acte de presentació de la seva persona el passat mes de febrer, a la Sala Cabañes, on també el va acompanyar el líder actual de CiU, Artur Mas, amb qui manté un bon feeling. Però ahir dalt de l’estrada del Casal es van fer avinents definitivament almenys dues coses: que Mora hauria necessitat un any de rodatge per agafar les formes del polític dret i fet i que el seu discurs no té una, dues o tres idees forcça que li serveixi per presentar amb claredat la seva alternativa, com si ha aconseguit el Partit Popular de Paulí Mojedano (Ciutat ecològica, ciutat marítima i ciutat dels avis són els seus tres eixos).

Primer va parlar Artur Mas, fent de teloner, que va ser molt clar en el seu discurs: o el tripartit o CiU. Qui voti ERC perquè així creu que pot pressionar CiU en el flanc nacional s’equivoca i el que ha de fer és votar CiU, va dir. Es nota els anys que porta davant el faristol i, tot i que està a anys llum de l’espontaneïtat de Jordi Pujol, Mas n’has après moltíssim i comença precisament a “pujolejar” i a jugar amb el públic mentre discurseja. I és molt clar. Joan Mora també n’ha après a una velocitat de llampec en els darrers dos-cents dies, però definitivament va quedar clar que amb això no n’hi ha prou: en els més de trenta minuts que va durar la seva intervenció, una al·locució nerviosa, fins i tot agressiva, es va evidenciar que no hi ha un fil conductor ideològic en les seves propostes. Mora simplement va repassar els arguments molt puntuals, molt concrets que ha anat desglossant durant la campanya: el cotxe fantasma de les multes, l’Ajuntament malgastador i mal gestor, l’especulació de PUMSA, la negativa al nou projecte de la TDT i a l’edifici de les universitats al Tecnocampus... tot plegat tamisat només pel lema de que “27 anys de que manin els mateixos és massa” (a Barcelona si que diuen 28), que si que és un element cohesionador del discurs però molt evident i gastat.

Així doncs, més enllà d’aquest darrer ítem, durant la precampanya i els dotze dies que portem de campanya Mora no ha aconseguit transmetre amb claredat quins són els motius que fan inexcusable un canvi de govern a la ciutat: en diverses ocasions l’ha titllat de massa intervencionista (PUMSA), en altres d’excessivament “adormit” (Cultura, capitalitat de la comarca), en unes terceres de massa ambiciós (Tecnocampus i TDT) i encara en alguns moments de “tirar de la rifeta”. Missatges contradictoris que costa de desxifrar i que han impedit que el flamant candidat de CiU través un discurs propi, potent, coherent i autènticament il·lusionador fora de les fronteres electorals de CiU, que és el que necessitaria la federació per guanyar les eleccions.

Alguns dels arguments que ha usat, a més, no s’aguanten sobre el paper: com es pot dir que PUMSA és una empresa especuladora –per més que ho sigui- quan els representants de CiU han votat a favor pràcticament sempre de les resolucions en el consell d’administració d’aquesta empresa? Com es pot demanar la supressió del butlletí municipal si justament CiU va ser-ne un dels màxims impulsors? Com es pot reclamar la construcció d’habitatges de protecció oficial si durant el mandat de CiU a la Generalitat durant vint anys pràcticament no se’n va construir cap a la ciutat? Com es pot dir que el govern es posa ara mateix les piles respecte el turisme si aquest va ser una de les grans novetats de l’aterratge del republicà Toni Civit a l’IMPEM el 2003?

El candidat de CiU, en canvi, no ha utilitzat amb contundència la munició que tenia a les mans i que li hauria pogut ser molt útil: l’estrafolària situació creada pel govern a les Cinc Sènies, el desgavell existent en el Patronat de Cultura durant tot el mandat amb edificis infrautilitzats com Can Xalant, les males relacions del Patronat d’Esports amb el Club Esportiu Mataró, els problemes entre l’IMPEM i la Unió de Botiguers o la sensació de disbauxa generada en el sí de l’equip de govern, que ha perdut quatre de les cares amb què va començar la seva marxa el 2003 –una d’elles l’alcalde- i ha estat sotmès durant tot el mandat a canvis rocambolescos en funció de les necessitats dels partits més que no pas de la ciutat. Probablement Mora pugi un regidor diumenge perquè els resultats dels nacionalistes el 2003 van ser desastrosos, però queda pendent acabar de saber què vol ser CiU de Mataró quan sigui gran.

Els enigmes de les Cinc Sènies

2007-05-21T23:16:00.000+01:00

L'alcaldable d'Esquerra Unitària, Joan Fàbregas, ha carregat avui amb duresa en unes declaracions a Mataró Ràdio contra la seva excompanya de coalició Quitèria Guirao, l'actual regidora de Ciutat Sostenible i Llicències. És obvi que els homes d'Esquerra Unitària aprofiten qualsevol escletxa per atacar aquells amb qui han compartit -a males- uns quants cursos polítics, almenys des de 2003, perquè combaten per segments semblants de l'electorat, tot i que no iguals. Però també és clar que al voltant de l'incendi que es va produir ara fa tot just vuit dies hi ha massa preguntes que floten a l'aire sense resposta.

Les dues primeres són per a Quitèria Guirao: perquè portant la regidoria de Llicències i havent actuat amb contundència en el camp de les antenes de telefonia mòbil no ha tancat en els quatre anys de mandat un negoci a totes llums il·legal? I perquè quan els serveis de premsa de l'Ajuntament reconeixen que el negoci de la fàbrica tèxtil cremada però sobretot el pàquing de les Cinc Sènies Quitèria Guirao es nega a fer declaracions als mitjans? Les següents preguntes són també per a Iniciativa: perquè el dissabte al vespre Jaume Graupera mira de tapar la qüestió assegurant que en el proper mandat si que tiraran pel dret en prohibir usos no agrícoles a la zona agrícola de les Cinc Sènies? Hi ha encara més qüestions pels hereus del PSUC: per què Salvador Milà va permetre que aquest negoci il·legal seguís funcionant i, segons el propietari dels terrenys Joan Dorda, va arribar a firmar un document manuscrit on l'extotpoderós regidor d'Urbanisme li donava via lliure sine die?

Però no només ICV ha d'aclarir aquestes qüestions. Els socialistes també haurien de donar la cara respecte algunes coses: per què Arcadi Vilert reconeix que el pàrquing no tenia llicència i que des de 1997 -fa deu anys!- s'està tramitant? Tant llargs són els processos administratius? Perquè no se li diu que no si està fent una activitat no agrícola en una zona que en principi només pot acollir aquests usos? Són els socialistes els que no han volgut enemistar-se amb Joan Dorda, el propietari dels terrenys, per alguna raó que se'ns escapa? Què té a veure que Dorda figuri en el número 21 de la llista del Partit Popular en aquestes eleccions? I parlant del Partit Popular, perquè ara el Paulí Mojedano proposa construir només el deu per cent dels terrenys de les Cinc Sènies i n'hi diu Sant Simó i ho vol sotmetre tot a referèndum?

Masses preguntes sense resposta. Farien bé Joan Mora (CiU) -que ja es va mostrar prou contundent a mitjans de la setmana passada- i Francesc Teixidor (ERC), els únics no esquitxats per l'afer, de demanar responsabilitats als seus oponents -en el cas de Mora- o companys de govern -en el cas de Teixidor-.

Els polítics van de romeria

2007-05-20T20:11:00.000+01:00

El candidat socialista Joan Antoni Baron passejant-se avui per una de les 'casetas'. Foto: Sara González (PSC).

La Romeria Rociera ha coincidit aquest any just amb l’equador de la campanya electoral i això ha provocat la presència massiva -almenys una mica superior a la de l'any passat- de polítics locals a aquesta cita. Cal recordar, però, que alguns com Quim Fernàndez de CiU, l'alcalde Joan Antoni Baron o Paulí Mojedano del PP no se la perden mai, per tant no se'ls pot acusar d'haver pujat al Parc Forestal a "fer el numeret" una setmana abans de la cita amb les urnes. En aquesta ocasió també hi havia els ecosocialistes Jaume Graupera i Quitèria Guirao, el candidat de CiU Joan Mora i una bona tropa de militants socialistes que se senten com peix a l'aigua en aquesta celebració. No hi era -incomprensiblement, en un acte de ciutat que en tres dies congrega entre cinc i deu mil persones- cap representant d'ERC, a diferència dels dos anys anteriors. És que els d'ERC creuen que no poden treure cap vot d'aquesta cita i per això no hi van?

Més enllà d'això és curiós veure com el fair play -el bon rotllo, que en diríem ara- segueix presidint aquestes celebracions. A la caseta de la Casa d'Andalusia hi havia asseguts, davant per davant, a la mateixa taula, l'excap de llista de CiU a Mataró (1987, 1991 i 1999) Ramon Camp i l'alcalde i candidat socialista Joan Antoni Baron. A la dreta de Baron hi seia el primer secretari del PSC Ramon Bassas, decidit partidari de la Romeria Rociera i de conectar amb els sectors tradicionals del socialisme local. I davant seu, a la dreta, hi seia Joan Mora, l'actual cap de llista de CiU, amb qui dimecres a Televisió de Mataró va tenir una forta discussió en la qual el nacionalista li va arribar a etzibar que era "un mentider compulsiu". Al costat de Mora hi havia Quim Fernàndez, el lloctinent de Mora. I aquí no passa res. També l’altre dia l’alcaldable del PP, Paulí Mojedano, presentava les propostes d’educació de la seva formació i mentre ho feia va elogiar la feina feta pel regidor Pep Comas, d’una força tan poc propera al PP com ICV-EUiA. I encara més: en el debat del dimarts, a l'Havana, Mojedano feia broma amb Jaume Graupera dient que personalment li queia la mar de bé.

Aquest bon ambient de precampanya també pot ser malvist pels electors donant arguments a aquella idea de "tots són iguals" o "en el fons tots són amics, del mateix partit". No crec que sigui cert. El que passa és que els polítics de casa nostra, en general, tenen força seny i saben diferenciar la dimensió política de la personal. Els periodistes devem ser els únics que comprovem això dia rera dia, ple darrera ple. Esperem que no es perdi.

MOJEDANO I EL DVD DE GARCIA ALBIOL

Avui, també, La Vanguardia publica una entrevista al candidat del PP a Mataró on Paulí Mojedano es desmarca del seu company de files a Badalona: "Personalment no hauria fet el DVD del Partit Popular de Badalona, penso que s'hi diuen coses i es denuncien situacions certes, però no estic d'acord en barrejar el discurs de la inseguretat amb la immigració".

La setmana dels debats

2007-05-18T22:07:00.000+01:00

Els candidats a les properes municipals, ahir cap a les deu de la nit, van sospirar profundament. Segurament ho faran encara més el divendres que ve, dia 25, quan s'hagi acabat la campanya electoral i ja tot estigui en mans dels electorals. Diem que ahir van respirar amb alleugeriment perquè es donava per acabat un minicicle de quatre debats consecutius que de dilluns a divendres ha tingut ocupats els caps de llista: dilluns a Tele Taxi Televisió, dimarts a l'escola Anxaneta parlant de l'Havana, el dimecres a Televisió de Mataró i ahir dijous al Foment Mataroní en un acte convocat per Capgròs i Mataró Ràdio.

L'únic que ha participat en els quatre debats ha estat el candidat de CiU, Joan Mora, que en els darrers dies ha posat la directa i malgrat la incapacitat per articular un discurs amb tres idees força clares i definitives sembla que comença a convèncer a propis i a aliens. El cap de llista d'ERC, Francesc Teixidó -cada dia més posat en el paper de candidat-, ha participat en tres dels quatre debats (tots excepte el de l'Havana), igual que Jaume Graupera (es va perdre el de TVM, el va representar la regidora Quitèria Guirao) i Paulí Mojedano (es va perdre també el de TVM, sent substituït pel seu dos Juan Carlos Ferrando). D'aquests dos diversos mitjans i periodistes coincidien avui en assenyalar Mojedano com a veritable vencedor del darrers dels debats. Finalment el candidat socialista Joan Antoni Baron només ha participat en dos dels quatre debats, evitant participar en aquells on hi ha presència de deu de les onze candidatures (el Partit Republicà Català "passa de tot" i demostra que no li interessa Mataró sinó erosionar les candidatures com ERC).

Aquests quatre debats se sumen als dos que hi van haver en dies anteriors al Casal Nova Aliança i a l'Escola Universitària del Maresme convocat per la FAGEM. Aquesta potser passarà a la història no per ser la campanya dels blocs i els vídeos penjats a You Tube sinó per haver generat el número de debats més gran en unes municipals a la ciutat. Ara tan sols queda el debat clau, el darrer, a Televisió de Mataró, dimecres que ve, entre els cinc caps de llista. Serà el darrer round. Mentrestant els candidats han de treure tota l'artilleria que tinguin a sobre -Mojedano ho ha fet avui parlant de "la ciutat dels avis"- i intentar convèncer a tothom qui puguin. Només queden nou dies per saber qui serà el nou alcalde de la ciutat.

El PP busca punts en comú

2007-05-15T17:56:00.000+01:00

Seguim en el repàs dels lemes de campanya de cadascuna de les formacions: avui és el torn del Partit Popular. Des del llançament del candidat, fa ja unes quantes setmanes en un acte al Port de Mataró, Paulí Mojedano ha jugat pràcticament amb un sol eslògan que pretén trencar les barreres tradicionals de les sigles "PP" i abraçar un electorat que li pot ser proper però que no acaba de veure's votant el partit d'Acebes i Zaplana: "Tenim molt en comú".

L'elecció d'aquest lema -així com el vídeo de la precampanya, on es veia un Mataró de futur sense ensenyar la cara lletja de la ciutat- són denotatius de l'estil de campanya que ha volgut imposar Paulí Mojedano: una campanya en positiu, de propostes clares i concretes, sense mostrar cap mena d'agressivitat ni sectarisme. I això Mojedano ho fa tot i saber que una campanya com la de Xavier Garcia Albiol li donaria rèdits a molt més curt termini (igual que l'opció Vidal-Quadras, tot i que deixava el PP català en la marginalitat política, era més efectiva que la de Piqué).

En els cartells de campanya el PP local usa un altre lema -"Confiança-Confianza", així en bilingüe, tot i la similitud entre les dues paraules- que és coherent amb la idea de "Tenim molt en comú", que busca generar una sensació de proximitat amb un partit que -malgrat tenir molts vots a Mataró- sovint ocupa una posició difícil, ja que està abocada a pactar amb una Convergència i Unió que perd un llençol a cada bugada.

Pel que fa als anuncis insertats als setmanaris de premsa gratuïta, a diferència de candidats com Baron, Teixidor i Mora que reprodueixen simplement el seu cartell de campanya -o en fan una aplicació-, el PP ha produït un anunci cada setmana que busca conectar amb l'actualitat. L'únic que cal lamentar són les faltes d'ortografia que apareixen en aquests anuncis -l'última divendres passat, "mil·lió"- així com les que hi ha a www.paumojedano.com, la web del candidat.

RECORDA: DIJOUS DIA 17, 2/4 de 8 del vespre, "UNA HORA PER ESCOLLIR ALCALDE"
DEBAT ENTRE ELS CINC ALCALDABLES PROMOGUT PER CAPGRÒS I MATARÓ RÀDIO

CiU: profussió de lemes

2007-05-13T18:38:00.000+01:00

Mora en l'acte d'inici de campanya al restaurant Punt de Sal. Foto: Albert Canalejo.

Convergència i Unió ha generat fins al moment una certa nebulosa respecte el missatge electoral que ofereix als mataronins, una confusió sorgida de l'ús de més d'un lema durant la precampanya electoral i el fet que no n'hagin acabat de trobar cap que tingués gràcia -en la línia de l'enaMORA de presentació del candidat nacionalista- en tot aquest temps.

El lema que s'adjunta finalment al costat de la cara somrient del candidat Joan Mora és "27 anys del mateix Ajuntament són massa!". A banda de la polèmica respecte si són 27 o 28 anys -l'alcalde Baron ha arribat al súmmum dient avui en el seu míting central que els convergents no saben la taula del quatre- el lema intenta presentar els nacionalistes com una força renovadora quan per exemple ha ocupat el poder de l'administració autonòmica durant 23 anys. Igual que llavors era absurd reivindicar el canvi perquè sí, perquè no podia ser que seguís al govern la mateixa opció política -una altra cosa és que fos higiènic democràticament- durant tant de temps, ara tampoc no té solta ni volta que els de Joan Mora diguin que cal canviar de govern local perquè fa massa temps que l'ocupa el mateix partit. Si CiU va estar 23 anys al govern de la Generalitat i el PSC n'ha estat 28 a Mataró és perquè els ciutadans han anat referendant aquesta confiança mandat rera mandat. Aquests lemes de l'"obligació que hi hagi un canvi" recorden a Pasqual Maragall quan el 2003 va venir a dir que si no hi havia canvi es produiria una estafa democràtica.

L'altre lema amb què ha treballat Joan Mora darrerament és el de fer "una altre Mataró", una frase amb clares reminiscències altermundistes ("un altre món és possible, una altra Europa és possible"). En una conferència a Mataró organitzada per l'associació cultural Valors, recordo que l'expresident Jordi Pujol va preguntar-se quina era l'altra Europa possible -el tema de la seva xerrada era Europa-. Aquest idea de fer un altre Mataró dona a entendre que la capital del Maresme no és un lloc prou agradable per viure, que no hi fa bo de ser-hi, que és una ciutat grisa, cosa que una passejada per la ciutat desmenteix amb rotunditat. Mora ens hauria de dir que vol un Mataró més sostenible, més amable, més emprenedor... però dir que vol "un altre Mataró" sense especificar quin... és fer volar coloms.

Finalment, un tercer lema amb què ha treballat l'equip de Joan Mora ha estat el de "Despertem el govern de Mataró", que en ser abreujat per fer-lo més eficaç s'ha girat en contra de l'estratègia dels nacionalistes. Quan es diu "Despertem Mataró", sembla que es vulgui dir que la ciutat està adormida. Ha estat un error que Mora s'ha encarregat de replantejar després a cada entrevista concedida a un mitjà de comunicació però mentrestant el candidat socialista ha anat fent befa del candidat de CiU i dels seus errors matemàtics (el número d'anys que fan que governen, els mandats en què els socialistes han governat amb majoria absoluta...).

Tot plegat dóna compte de la dificultat que ha tingut i té Joan Mora en articular un discurs engrescador, clarament diferenciat dels socialistes i els seus socis. Un discurs basat en dues o tres idees força que serveixin per projectar el seu lideratge més enllà dels votants naturals de Convergència i Unió i que serveixin per poder somiar amb desallotjar els socialistes del govern municipal després de tres dècades.

Noves idees?

2007-05-12T17:20:00.000+01:00

Ahir parlàvem de l'inici de campanya i de com els partits cada cop intenten "robar" de forma més evident els colors referencials de les altres formacions per intentar arribar a un electorat més ampli. Avui ens referirem als lemes de campanya i començarem pel PSC de Mataró. El seu eslògan és genèricament a tot Catalunya "Noves idees" i a Mataró "Nous temps". El primer el veiem en els cartells electorals penjats a diversos indrets de la ciutat -ja hi estaven abans de l'inici de campanya, va denunciar el PP- mentre que el segon eslògan apareix en altres materials de la campanya del PSC.

És cert que el candidat socialista representa uns nous temps pel PSC de Mataró, una nova manera de governar la ciutat i fins i tot un cert canvi de prioritats en l'acció de govern. Ara bé, de noves idees en el programa electoral del PSC de Mataró n'hi ha ben poques. O si n'hi ha, no són l'element que els socialistes precisament destaquen. El programa de Baron està ple de propostes -compromisos, insisteix a dir-ne ell- que són una pura i simple continuació de la voluntat social del PSC en els darrers 28 anys de govern -o 27, com diu CiU, depén de com ho comptis-: més autobusos, més places de pàrquing, més policies, més escoles bressol, més centres cívics, més pisos (això si que és nou, vistos els pocs que s'han fet en quatre anys)... El 2003 es parlava de Tecnocampus, però ara que ja hi hem posat la primera pedra, cap altra megaprojecte l'ha substituït.

El lema de les noves idees, doncs, queda molt bé -de fet és un clàssic; Tony Blair va guanyar les eleccions de 1997 sota l'eslògan de "New Labour, New Britain" (un nou laborisme, una nova Gran Bretanya)- però no respon exactament a la realitat. Nous temps per al socialisme mataroní segurament si, noves idees... més aviat no. Els eslògans electorals genèrics sovint encontillen els candidats i les seccions locals dels partits. En aquest cas, queda demostrat que és així.

Comença el compte enrera

2007-05-11T13:22:00.000+01:00

Després de setmanes de precampanya finalment ja ha arribat el moment en què els candidats poden demanar directament el vot als ciutadans. És aquell moment en què els carrers s'omplen de banderoles -el temps del cartell sembla que ja ha passat- dels diferents partits i on els uns juguen a prendre's els colors "referencials" dels altres, tot i que darrerament el PSC ha recuperat el vermell després de flirtejar amb el blau turquesa. Ho dic sobretot per CiU, que cada cop fa més ús del color taronja o el Partit Popular, que ho combina amb el color blau més propi del seu discurs polític. Els que ho tenen clar són els d'ICV, que tenen el verd com a referència -per a ells és fàcil l'elecció- mentre que els d'Esquerra Republicana fan servir un groc ataronjat.

Més enllà de l'anècdota dels colors, la campanya que ahir va començar sense pena ni glòria delata la normalitat amb què es viuen els processos electorals a casa nostra. Segurament cada cop amb menys entusiasme, una cosa que no ha d'estranyar ningú en una societat on -malgrat subsistir bosses de pobresa- la gent viu cada vegada més bé. El que seria estrany és que la gent no vulgués participar d'allò col·lectiu en un moment de crisi, de canvi, però no em sembla estrany -per més que pugui saber greu- que cada cop la desafecció dels ciutadans amb la política sigui cada cop més gran. Per tant, malgrat la bombolla mediàtica que creen els mitjans, els ciutadans seguiran tan interessats -tan poc, vull dir- com la resta del temps que no estem en campanya. És hora de reclamar, això si, als partits que, per intentar combatre aquesta inèrcia, siguin més clars que mai amb els seus missatges i que els ciutadans poguem conèixer amb detalls quines són les autèntiques alternatives -sobretot- al govern municipal.

La perversió del debat

2007-05-08T21:56:00.000+01:00

Tot i que a la propaganda s'anunciava com un debat, el cert és que aquest vespre, a la sala d'actes de l'Escola Universitària del Maresme, no hi ha hagut cap debat en l'acte convocat per la Federació d'Associacions i Gremis Empresarials de Mataró, la FAGEM. En certa manera ha passat el mateix que amb la sessió organitzada tot just fa una setmana per la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró. Els dos col·lectius, que s'assemblen com un ou a una castanya, han escollit la mateixa fórmula per a desenvolupar els seus actes, el format propi del programa "Tengo una pregunta para usted". Es tracta d'un format que ha tingut un èxit clamorós en les darreres setmanes a Espanya (primer el va tenir a França i al Regne Unit) però que en la seva versió original està adreçat a gratar en el pensament i la personalitat d'un sol entrevistat, sigui el president de govern o el líder de l'oposició.

Tan en el cas de la FAVM com en el de la FAGEM s'ha cregut que seria bo utilitzar aquesta mateixa fórmula sense adonar-se que en realitat, quan es va participar en aquest joc a més d'una persona el que s'aconsegueix no és que hi hagi contrast d'idees -perquè els participants no poden replicar-se directament- sinó una espècie de roda de premsa múltiple, on els convocants actuen de periodistes que formulen directament les qüestions als polítics. Caldria reflexionar si aquesta és la millor manera de saber què hi ha darrera el projecte polític de cada partit. També caldria fer-ho respecte la temàtica d'aquests actes; el primer anava concentrat en temes d'urbanisme i equipaments mentre que el d'avui ha versat sobre aspectes econòmics i de promoció de la ciutat. Per aquesta mateixa lògica podríem fer infinits debats en què cada entitat o grups d'entitats preguntessin als alcaldables respecte "els seus temes". Estaria bé pensar també sobre això.

Més enllà d'aquestes consideracions, el debat ha servit per certificar algunes coses: que l'alcalde Joan Antoni Baron no acaba de treure tot el suc a la seva figura presidencialista i en alguns moments arriba a semblar un candidat de l'oposició, que Joan Mora n'ha après molt amb els mesos que porta de candidat de CiU però que encara no és capaç d'entomar el cos a cos amb Baron -almenys ho ha intentat, cal dir-ho-, que Paulí Mojedano va a la seva i es consolida com una autèntica alternativa amb l'únic llast -objectiu- de representar el Partit Popular i que Jaume Graupera (ICV) i Francesc Teixidó (ERC) aspiren a seguir fent de comparses del govern municipal, amb molts pocs desmarcaments respecte la línia traçada pels socialistes en el si de l'executiu.

Què busquen Martí i Valls?

2007-05-07T23:35:00.000+01:00

Avui els periodistes hem donat compte d'una curiosíssima notícia: el fins fa quatre setmaes responsable dels temes d'urbanisme del grup municipal de Convergència i Unió, que va deixar la plaça de regidor arran de la seva exclusió a la llista del candidat Joan Mora, ha fet públic el suport a què Joan Antoni Baron -el candidat socialista, si- segueixi sent l'alcalde de la ciutat. No s'ha afiliat a la plataforma Baron.cat, perquè segurament la seva condició de militant d'Unió Democràtica no li permetria, però en una entrevista a Mataró Ràdio ha confirmat que aposta per Baron -i no per Joan Mora, a qui titlla implícitament de polític "neoliberal"- com a batlle de la ciutat. Realment sorprenent. Valls ho justifica referint-se al perfil socialcristià de Joan Antoni Baron i la seva sensibilitat social, però no deixa de ser absolutament contradictori que una persona que fa seixanta dies s'asseia en els dinars de premsa a la dreta de Joan Mora titllant el govern tripartit pràcticament d'immoral ara surti amb una afirmació d'aquestes.

L'esparpèntica decisió de Valls arriba just després que l'altra regidor implicat en la crisi de CiU, el president local d'Unió Josep Lluís Martí, reclamés al seu cap de grup Joaquim Esperalba la readmissió al grup nacionalista perquè diu que no hi ha cap motiu pel que hagi pogut ser expulsat. Una possibilitat que Esperalba ja ha anunciat que no contempla, la de reincorporar Martí. Les estratègies de Valls i Martí, tot i coincidir amb el temps, són doncs dispars però no deixen de crear una sensació d'incomoditat al candidat Joan Mora. Sembla que és el que pretenen: ja que no han pogut convèncer Unió de presentar una llista pròpia -el poder de la família Martínez hi té a veure- almenys intentaran tocar el voraviu al fins fa poc candidat seu a les eleccions.

Els socialistes i el Mataró Centre

2007-05-05T17:09:00.000+01:00

L'alcalde Joan Antoni Baron fotografiat amb el pessebre de 2005 instal·lat al vestíbul de l'Ajuntament. L'acompanyen Josep Mola i Marçal Casanovas, de l'associació de pessebristes. Foto: capgros.com

"Als del centre, ni que els ho facis d'or!". Són paraules de la dona de l'exalcalde Manuel Mas en referència a la impossibilitat de satisfer els habitants del centre de la ciutat respecte les actuacions urbanístiques que els seus governs -que primer van prioritzar claraments els barris de la ciutat- hi van fer a partir dels anys noranta. La frase és del mateix Mas i la va explicar en una polèmica entrevista al mensual Mataró Report el desembre de 2001.

L'enfrontament entre l'alcalde Mas i les forces vives del centre de la ciutat va ser públic i notori al llarg del seu mandat. A l'hemeroteca consta la mala relació que nva mantenir amb la Unió de Botiguers de Mataró i altres entitats del casc antic. "A mi les entitats de comerciants me la bufen", va arribar a dir en unes sensacionals declaracions. Va ser en el marc d'una picabaralla iniciada arran d'un suggeriment de l'exalcalde en el sentit que els botiguers del centre el que havien de fer -enlloc de queixar-se- era anar a obrir nous establiments al centre comercial Mataró Parc. Amb els anys la mala relació de Mas amb el centre de la ciutat -tradicionalment molt hostil als socialistes en termes electorals- i també dels "matarocèntrics" amb l'exalcalde van arribar a un punt de normalitat: Mas "passava" del centre i el centre "passava de Mas". Se suportaven i prou. Un exemple d'això: l'exalcalde va abandonar la seva voluntat de reformar el concepte de Festa Major de Les Santes per por de sortir escaldat d'un hipotètic debat amb els membres de la Comissió de Festa Major. N'hi haurien més, per parar una carro, d'exemples.

Però vet aquí que un dia un nou alcalde va ser investit. Es deia Joan Antoni Baron, havia nascut molt lluny de Mataró -a Melilla-, i havia arribat a la ciutat als dotze anys. Una biografia que no tenia res a veure amb la del seu antecessor, nascut a Cabrils però vinculat a la capital del Maresme des que va fer els primers passos. Baron al cap dels anys va implicar-se en diversos moviments associatius (Comunitat de Santa Anna, Moviment Educatiu del Maresme, Agrupació Científico Excursionista i Secció de Ciències del Museu de Mataró) ben arrelats al centre de la ciutat. I quan va prendre la vara va intentar, en aquest àmbit, l'impossible: enterrar la mala relació històrica entre l'alcalde de la ciutat i el centre d'aquesta ciutat.

Les accions de Baron per reconciliar el càrrec amb els "matarocèntrics" -gelosament tradicionals- han estat evidents al llarg dels tres anys que fa que és alcalde: tornar a posar el pessebre per Nadal a l'entrada de l'Ajuntament, convidar les Julianes i Sempronianes el dia 26 a la Casa Gran, presidir aquestes festes des del primer fins l'últim dia, situar Santa Maria i el seu orgue en el punt de mira del seu govern -encara que aquí el balanç sigui molt magre fins al moment-, participar sempre que pot de la pinya de la colla castellera Capgrossos, assistir cada Nadal a les representacions de L'Estel de Natzaret a la Sala Cabañes... un seguit d'accions que han projectat una bona imatge de l'actual alcalde en aquesta zona de la ciutat que tant malament es duia amb el batlle Mas. Veurem si el 27 de maig els "matarocèntrics" ho tenen en compte i tornen a girar l'esquena als socialistes -o almenys si ho fan de forma tan vehement com ho feien amb Manuel Mas-.

Primer debat electoral

2007-05-03T15:16:00.000+01:00

Foto: ACN (reproduïda per capgros.com). Aspecte de la taula on hi havia els representants de deu de les onze llistes, totes excepte el Partit Republicà Català.

El Casal Nova Aliança del carrer Bonaire va acollir ahir al vespre el primer dels sis -fins al moment- debats que s'han convocat a Mataró arran de la celebració d'eleccions municipal. Aquesta primera convocatòria, organitzada per la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró i retransmesa per Mataró Ràdio, va posar de manifest alguns elements: per començar que els debats polítics només interessen als mitjans i als propis partits. Del centenar de presents la majoria eren aquestes dues coses o membres de la plataforma Salvem Can Fàbregas, que segueixen espectacularment actius malgrat que la tempesta respecte la locomotora comercial ha amaïnat.

Una altra cosa que va quedar clara és que els sis partits que no tenen representació al consistori i que es presenten a les eleccions (almenys els cinc que ahir hi havia a la taula) tenen discursos coincidents amb moltes coses, sobretot Esquerra Unitària, l'Alternativa Vecinal i la Candidatura d'Unitat Popular. De fet sembla que tots tres partits van estar negociant presentar-se de forma conjunta però que finalment les ganes de lluir la pròpia etiqueta van poder més que la lògica política (avui se me'n lamentava una promotora de la plataforma Salvem Can Fàbregas). De manera que el debat es va fer extremadament lent i repetitiu, ja que hi havia torn de rèplica per a cada formació després de la intervenció inicial de dos minuts. De fet, debat real n'hi va haver ben poc; més aviat la cosa va ser una perpètua roda d'intervencions de cada formació que poca cosa aportaven respecte la qüestió. Encara respecte aquests partits petits, cal demanar-los que facin l'esforç de posar-se el dia en actualitat mataronina, almenys en el cas de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía. El seu candidat, Guillermo Fernàndez, va reclamar que el sistema d'inscripció a les escoles bressol es basi en la proximitat i no en la zonificació, una mesura que justament ahir es posava en pràctica des del departament que porta l'ecosocialista Josep Comas.

Pel que fa als partits grans, els tres del govern -amb la clamorosa absència de l'alcalde Baron, que no va considerar el debat prou important per assistir-hi- van estar fluixots, sense aportar cap novetat destacada, mentre que a l'oposició el popular Paulí Mojedano va brillar amb llum pròpia sobretot durant les seves picabaralles amb Jaume Graupera i Joan Mora de CiU va seguir instal·lat en aquest discurs complex que no acaba de ser prou clar ni travat. Veurem què donen de si els propers debats electorals, en alguns dels quals només hi intervenen els cinc caps de llista amb representació al consistori. La propera cita és a CETEMSA el dia 8 en un debat convocat per la FAGEM.

Molt recomanable: recull de frases elaborat pel periodista de capgros.com Ramon Radó.

El Monumental, ara va de bo?

2007-05-02T15:56:00.000+01:00

L'any 2003 l'exalcalde Manuel Mas i el candidat nacionalista Joaquim Esperalba van escenificar una mena de primera prova d'una possible sociovergència a la ciutat amb la proposta de tirar a terra el Teatre Monumental i construir-ne un altre de nova planta en el mateix indret. La cosa no va anar més enllà perquè els dos socis de l'executiu de Manuel Mas després de la campanya electoral -ICV-EUiA i ERC- el van obligar a endolcir la seva ànsia transformadora i qui es va quedar amb Cultura -Jaume Graupera, d'ICV- va decidir anar per una altra vida: buscar acords amb les sales de teatre del centre de la ciutat.

Ara, el nou candidat de CiU, Joan Mora, salta a la palestra i desenvolupa de nou aquesta idea antiga. Mora aposta per tirar a terra el Monumental i traslladar-lo (fer un nou teatre, vaja) a l'espai que actualment ocupen el Velòdrom i la pisicina municipal. La proposta no tindria res d'estrany si no fos perquè els socialistes, des de fa mesos, la tenien al sarró guardada tot i que no l'han feta pública fins dimarts, quan Alícia Romero -coordinadora del programa electoral del PSC- ho ha confirmat a Mataró Ràdio. Però la cosa no acaba aquí perquè ahir Jaume Graupera protagonitza un significatiu canvi i admet la possibilitat d'estudiar la planificació d'aquest nou teatre a finals del proper mandat i dóna per bona l'opció del Velòdrom. Falta veure doncs què diuen ERC i el PP, però si s'hi mostren d'acord, la ciutat podria començar el proper mandat amb una idea clara respecte els equipaments culturals: es vol fer un nou teatre i hi ha lloc definitiu per fer-lo.

Ciutadans amaga el cap sota l'ala

2007-05-01T15:40:00.000+01:00

El balcó de Ciutadans a la Riera número 31. La gràcia del cartell és que assenyala a l'Ajuntament, assegurant que d'aquí a poc ocuparan un despatx al número 48 del mateix carrer, a l'Ajuntament.

Ciutadans-Partido de la Ciudadanía va inaugurar ahir dilluns la seva nova seu territorial del Maresme ni més ni menys que al bell mig de La Riera de Mataró, el nervi central del casc antic de la ciutat on en els darrers anys només CiU va obrir en la campanya dels anteriors comicis un local de forma molt puntual. Tot i que es podria llegir com una certa voluntat de provocar el "catalaníssim centre de la ciutat" per part del grup no-nacionalista sorgit de la crida dels "intel·lectuals" Francesc de Carreras, Arcadia Espada i Albert Boadella, els seus promotors asseguren que han trobat un local bé de preu en aquest carrer i que no s'ho han pensat gens ni mica abans de dir que sí.

Més enllà d'això, però, el que sorprèn de debò és que un partit que ha nascut per expressar un cert "afartament" dels sectors castellanoparlants del país de tants anys de reivindicació nacional, ara, a l'hora de presentar el seu programa, Ciutadans defugi el tema de la política lingüística. A la presentació-roda de premsa d'ahir, el seu candidat Guillermo Fernàndez, no va tocar el tema fins que Mataró Ràdio hi va fer referència. Llavors si, Fernàndez -un empresari del tèxtil molt inexpert políticament- va apuntar que l'Ajuntament de la ciutat només envia les cartes en català i que els únics impresos oficials que estan també en castellà són les multes (subtext: el castellà, pels nacionalistes, només serveix per obligar, per sancionar, per molestar els ciutadans).

La gent de Ciutadans s'equivoca perquè el miler llarg de mataronins que els van votar a les autonòmiques -molts del PP, que veuen els de Josep Piqué massa laxes en aquesta qüestió- ho van fer bàsicament perquè n'estan farts de sentir com el català és la llengua vehicular en la vida pública de la ciutat -una percepció discutible però no irreal, tampoc-. En canvi, la gent d'Albert Rivera -que no es va presentar a la inauguració d'ahir tot i que se l'esperava- amaga ara el cap sota l'ala i es posa a dissertar sobre habitatge, mobilitat i seguretat amb propostes tan ben intencionades com demagògiques (per falta de coneixement de la realitat). Ciutadans té sentit en la mesura en què l'eix nacional té primacia en la vida política; quan l'eix esquerra-dreta és el que mana queden absolutament desdibuixats perquè la seva oferta és idèntica a moltes altres formacions. És lògic que Ciutadans vulgui sortir-se per la tangent i passar per alt la qüestió lingüística -encara que a altres ciutats no ho facin-, però si tiren per aquí perdran la seva autèntica raó de ser.

El factor local

2007-04-27T15:39:00.000+01:00

Els articulistes d'aquest bloc, tots els periodistes en general i els polítics de la ciutat vivim obsessionats amb els fets, notícies i incidències que tenen lloc al món local, a casa nostra, a Mataró o a la comarca. I per exemple creiem que el sorprenent afer que ha tingut lloc aquesta setmana a la ciutat -la descoberta d'una persona morta dins un cotxe que estava estacionat al dipòsit de vehicles de la grua des de feia uns dies- pot tenir una repercussió política i electoral a tan pocs dies de les eleccions. En definitiva, creiem que allò que passa a la ciutat -no només això, però sobretot això- pot determinar en bona mesura els resultats electorals. És a dir, que si hi ha la crisi de la legionel·la i les zones blaves a Cerdanyola el 2002 els socialistes s'enfonsen, que si la gestió del Patronat de Cultura ha estat irregular i caòtica ICV no entrarà al proper consistori i que a ERC li passarà tres quarts del mateix després del cas Llansó i la marxa per la porta del darrera del cap de llista Toni Civit el 2005.

A l'hora de la veritat es demostra que això no és tan important i que el que realment és rellevant és el vent que porten -a favor o en contra- les candidatures en àmbit nacional o estatal. És a dir, el 2003 ERC va entrar a l'Ajuntament perquè ho va fer a tota la resta de ciutats metropolitantes, de manera que no hi havia cap motiu perquè no passés el mateix a Mataró. I ara ICV mantindrà uns bons resultats a la capital del Maresme perquè més enllà del què dèiem sobre Cultura a nivell nacional el partit de Saura, Mayol, Herrera i Romeva no para de pujar. El mateix passa amb Convergència, que el 2003 va treure uns mals resultats en consonància amb la resta del país i en canvi ara sembla que ha de remuntar el vol, almenys una mica.

Per tant fet i fet està bé que reflexionem sobre les temàtiques, intríngulis i casuístiques locals però no hem de perdre de vista que Mataró està integrat en un tot que és l'àrea metropolitana de Barcelona -més que la comarca, malauramdent, si voleu-, en un altre cercle que és Catalunya i en un tercer espai que és l'Estat Espanyol. És a dir que si la brega entre PSOE i PP segueix com fins ara, els votants de Baron i Mojedano aniran a votar en massa també a casa nostra. Aquesta i no una altra pot ser la clau de les eleccions. Cal tenir-ho present.

...i ja en som onze!

2007-04-26T23:29:00.000+01:00

Ahir al migdia a nivell polític saltava la notícia que finalment una onzena formació es presentarà a les eleccions municipals del 27 de maig a Mataró: el Partit Republicà Català (PRC). És a dir que a l'Alternativa Vecinal i la CUP que ja es van presentar el 2003 en aquesta ocasió hi haurem d'afegir Esquerra Unitària, Plataforma per Catalunya, Ciutadans-Partido de la Ciudadanía i ara també el PRC. Hi haurà doncs més partits sense representació a les eleccions (sis), que partits amb representació a l'Ajuntament(cinc), dada que alguna cosa deu voler indicar: o que realment cal més oferta electoral perquè l'actual no satisfà els votants o que hi ha moltes ganes de reclamar presència pública de persones o col·lectius que en realitat ideològicament ja estan representats en el mapa polític. A aquesta segona tesi s'apuntava ahir l'exlider de PSUC Antoni Segarra al debat Pantalla Oberta de Televisió de Mataró, pel qual les cinc forces amb representació a l'Ajuntament ja representen actualment les grans sensibilitats del país.

Més enllà de que es presentin candidatures cal saber perquè es presenten, amb quin objectiu quan és obvi que difícilment treuran cap regidor. Avui, en una entrevista a Mataró Ràdio, el màxim responsable del PRC a nivell català, el mataroní Agustí Soler, aquest ha negat avui que el PRC es presenti per treure vots a ERC, amb qui comparteix ideari independentista. És el que molts sospiten i més recordant que Agustí Soler era l'altra regidor del Partit per la Independència (PI) -el primer edil era la corrosiva Pilar Rahola- que va participar en la creació d'aquest efímer partit el 1996, quan aquest es va escindir d'ERC ("bifurcar", en deia l'exsecretari general d'ERC, Àngel Colom). El 1999, l'únic cop que el PI es va presentar a unes municipals, la candidatura liderada a Mataró per Albert Pons va treure pocs més de dos-cents vots... del tot necessaris perquè l'ERC de Jordi Surinyach no pogués entrar a l'Ajuntament...

A Agustí Soler el vam poder veure per última vegada de forma pública a Mataró en la presentació d'un llibre seu respecte el cas Egunkaria, el març de 2004, a Robafaves. Ara ha col·locat a alguna persona propera -el candidat es diu Roger Soler i és d'Arenys- per encapçalar la llista del seu partit. Veurem què dóna de si aquest enigmàtic personatge. I si realment això té incidència en la llista de Francesc Teixidó a Mataró.

On són els joves d'ICV?

2007-04-25T23:25:00.000+01:00

A tots nivells, Iniciativa per Catalunya Verds intenta presentar-se com el partit dels joves: al Parlament Europeu amb Raül Romeva, al Congrés dels Diputats amb Joan Herrera i a Barcelona amb Dolors Camats exercint de portaveu del partit. A Mataró, després de la marxa de Salvador Milà com a cap de llista, semblava que aquest estil es podria implantar i que el proper cap de llista -el de 2003- podria no arribar a la trentena. En aquella llista, en els primers llocs, hi figuren dos joves, Laura Aguilar i Carles Spa que semblava que podrien arribar a fer el relleu. La cosa, però, no va anar com s'esperava i el 2003 el cap de llista va ser Jaume Graupera, que es presentava amb la voluntat de fer de pont entre la generació de la Transició i els candidats del segle XXI, com si el salt fos massa gran per fer-lo d'un sol cop.

Graupera, però, es presentava amb diversos joves -una mica més gran que els anteriorment descrits- que podrien haver agafat el relleu el 2007. Bàsicament es parlava de dos: Jordi Merino -heterodox militant que combina el pacifisme amb les processons i els pessebres- i Joan Lleonart, orgànicament president comarcal del partit. Doncs ara cap dels dos figura a les llistes per desavinences amb Graupera, que els van portar a deixar els seus càrrecs a la comissió política local. Merino i Lleonart, en companyia de militants com Miguel Guillén -que ha desaparegut completament de mapa-, van intentar plantar batalla a Graupera per liderar la llista, però sembla ser que des de Barcelona els van tallar les ales. Aquest 2007 ICV presenta unes llistes sense cap jove en els primers llocs: Jaume Graupera, Conxita Calvo, Toni Guirao, Quitèria Guirao i Santi López. La missió de rejovenir el partit, que a la resta de Catalunya i altres estaments ha funcionat, a Mataró ha fet figa.

Tots mirant el mar

2007-04-24T22:51:00.000+01:00

Hi ha temes de la campanya electoral on els partits divergeixen -ho hem pogut veure aquesta tarda a Mataró Ràdio en un debat sobre immigració al programa Cruïlla d'Europa que modera Teresa Carreras- mentre que n'hi ha d'altres en què cada cop sembla que hi hagi més conscient i el debat està en quina intensitat es defensen. Un d'aquests darrers és el mar.

Tot i que va ser durant el mandat de l'alcalde Manuel Mas que es va inaugurar el Port de Mataró, el 1991, el batlle socialista més longeu de la història de la ciutat va demostrar amb el temps que pel seu govern aquesta no era una prioritat. Prova d'això és que no ha estat fins fa quatre dies que no s'han arranjat les entrades al Port per arribar-hi amb cotxe i que l'accés pels vianants també ha estat molt deficient fins fa poc. Qui si que semblava realment interessat en el tema era Convergència i Unió, que el 1999 va tenir com a proposta estrella de la seva campanya el soterrament de la via del tren amb la voluntat d'obrir la ciutat definitivament al mar.

El 2003, però, Toni Civit va entrar a l'Institut Municipal de Promoció Econòmica amb unes quantes idees entre cella i cella: una d'elles era la temàtica del Mar, relligat amb la idea de Mediterrània. No en va, una de les idees estrelles de l'home que va aconseguir fer entrar ERC per primera vegada des de la represa democràtica a l'Ajuntament era la creació d'un festival de la Mediterrània del qual el Cruïlla de Cultures de la Casa de la Música finalment es va empeltar, d'alguna manera. Per l'estiu de 2005 havia de tenir lloc la primera Fira del Mar, però la decapitació de Civit arran del cas Llansó ho va fer impossible. De fet, els socialistes -que es van dedicar a carregar-se la feina de Civit amb força mala bava després d'aquest episodi- van decidir susprendre-la sota l'argument que "no hi havia res fet" respecte aquest nou certamen.

Sigui com sigui, el canvi de president de l'IMPEM no va fer trontollar la idea de Pla de Promoció de la Ciutat ni del concepte de ciutat mediterrània, un tema que encanta a l'alcalde Baron a parts iguals amb el lema de "una ciutat per viure i treballar". De fet, l'arribada de Baron com a alcalde després de Mas ha ajudat en la consolidació d'aquesta idea que inicialment provenia d'ERC tot i que els socialistes diguin ara que feia molt temps que la tenien al sarró (a bones hores, després de 28 anys de govern). Des de 2005, l'Ajuntament ha tirat endavant diverses accions en aquest camp de la mediterraneïtat i no només això sinó que tot l'acció governamental s'ha perfumat d'aquesta essència.

Ara el Partit Popular proposa anar una mica més enllà i passar de la "ciutat mediterrània" a la "ciutat marítima", fent per exemple que els creuers facin parada i fonda al Port de Mataró en comptes del de Barcelona, que diuen que està saturat. Tot això relligat amb la creació d'una escola blava, una mena de piscifactòries i altres elements que Paulí Mojedano va explicitar en una roda de premsa el dia de Sant Jordi a la tarda al Port. Veurem què dóna de si i fins a quin punt la proposta és rigorosa -sembla ser que si-. Entremig sorprèn que Convergència i Unió -molt desapareguda del mapa els darrers deu dies per l'absència del seu candidat Joan Mora- no hagi recuperat aquesta temàtica, que li és pròpia i que era la seva proposta estrella el 1999 quan Ramon Camp va intentar el tercer round contra Manuel Mas.

Què diuen els blocs?

2007-04-23T23:19:00.000+01:00

L'alcalde Joan Antoni Baron com a president del Consorci de la TDT, fa venir per primera vegada a la història un president de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, Joan Majó, ara que els socialistes governen.

L'exalcalde Manuel Mas Mas tanca files amb Joan Antoni Baron, tot i que hauria preferit que la suecessora fos Pilar González.

L'alcaldable de Convergència i Unió, Joan Mora, aliè a la campanya, explica en el seu bloc de campanya les seves aventures als Estats Units.

El simpatitzant socialista Francesc Amat alaba Baron però en critica el populisme al seu bloc.

El crític d'art Pere Pascual critica l'acte de Montilla i Baron des del punt de vista formal.

La Ségolène mataronina

2007-04-21T15:50:00.000+01:00

A l'esquerra, Ségolène Royal, candidata del PS a les eleccions franceses. A la dreta , la presidenta de l'IMPEM Alícia Romero.

Avui que tots els diaris van plens de les eleccions franceses i de la possible -no probable, sembla- elecció de la candidata socialista Ségolène Royal resulta inevitable, en clau local, fer una traslació mataronina i parlar -malgrat la gosadia que suposa- de la regidora Alícia Romero, número tres de la llista socialista per les eleccions del 27 de maig. És cert que Romero té només trenta anys i Royal més de cinquanta, que la mataronina de moment només ha estat regidora de l'Ajuntament de la capital del Maresme i la francesa ha sigut ministra i ha ostentat diversos càrrecs, que el company de la mataronina no és el primer secretari del partit (s'imaginen?) com si passa en el cas de Royal i François Hollande... la llista de coses en què no coincideixen és llarga, d'acord. Però també és cert que aquestes dues dones comparteixen almenys tres coses: l'anar per lliure respecte el partit, l'ambició estructural que les caracteritza i la voluntat d'arribar a altres segments de l'electorat que no són els propis.

No seguirem parlant de la candidata francesa i ens centrarem en la mataronina, que és la primera dona de la llista dels socialistes mataronins tot i que ella assegura que no s'ho esperava. De fet, Alícia Romero capitaneja el grup que va entrar a l'Ajuntament l'any 99 i que també formen Montse López i Oriol Batista, els quals van en quart i cinquè lloc respectivament. En aquesta campanya, a anys llum del paper que va tenir a les eleccions de 2003 -on anava de número deu-, coordina el programa socialista (mentre que Montse López és la cap de campanya a més de secretària d'organització del partit).

L'anar per lliure: si bé en temps pretèrits Romero gaudia de la protecció de l'actual regidor de Presidència Esteve Terradas, l'actual presidenta de l'IMPEM ara ja vola totalment sola. Romero, a més, no és una persona de la confiança estricte de l'alcalde Joan Antoni Baron, del qual formen part només el primer secretari Ramon Bassas i el mateix Terradas. I Romero, tot i que preferiria formar part d'aquest nucli, cultiva també d'aquesta manera una sensació d'individualisme que és el que ha a França va catapultar Royal a la candidatura socialista a l'Elisi. La fama d'anar per lliure -maragallista si ho volen- de Romero ve de lluny, dels seus temps a les Joventuts Socialistes, on va tenir enfrontaments seriosíssims amb la resta de joves del partit que van estar a punt de fer-li tirar la tovallola als primers compassos de la seva carrera política.

L'ambició: Romero aspira a tot i ja hi ha qui li fa broma sobre si en el futur podria rellevar l'alcalde Joan Antoni Baron. Aquesta ambició -i la "capacitat demostrada" a què aludia Baron dimarts en el míting d'inici de precampanya- és el que l'ha fet anar saltant de carteres amb rapidesa des de 1999: primer va ser durant tres anys regidora adscrita a l'alcaldia, després va saltar a Joventut i Dona, el 2003 va sumar Esports i després del Cas Llansó, el maig de 2005, li va arribar la prova de foc amb el salt a l'IMPEM, del qual se n'ha sortit amb gran destresa, segons reconeixen fins i tot els seus adversaris.

La voluntat de seduir a tothom: Alícia Romero no fa política de partit, de cara endins. De fet, excepte coordinar el programa del PSC en aquestes eleccions, no té cap càrrec dins la formació de Montilla -excepte ser membre del Consell de Federació dels socialistes a la comarca-. Així, si Montse López s'està consolidant com "la dona de l'aparell", Romero es dedica a intentar arribar a quantes més capes de la ciutat millor, cosa que conecta amb l'apartat anterior de l'ambició. Des d'empresaris a joves innovadors fins a inversors passant per altres responsables polítics, Romero s'està creant una imatge de tot terreny que no pot fer més que beneficiar-la.

Després del 27 de maig veurem escrita una nova pàgina d'aquesta jove promesa de la política mataronina cridada a ser la primera dona de l'executiu. Es conformarà amb controlar "només" l'IMPEM?

La FAVM entra en política

2007-04-18T13:30:00.000+01:00

La Federació d’Associacions de Veïns va emetre dilluns a la tarda un comunicat on recorda que els presidents d’associacions de veïns o membres d’una junta que es presenten en llistes electorals el proper 27 de maig ho fan a títol individual i en cap cas en representació de l’entitat que agrupa les associacions de veïns de la ciutat.

És una manera de treure's les puces de sobre davant la presència de persones com Santi López, expresident de la Federació, a les llistes d’ICV, de Carlos Fernández –president de l’associació de veïns de Vista Alegre- en les del PSC, d’Antonio Ruiz –membre de la junta de l’associació de Cerdanyola- que és el cap de llista de l’Alternativa Vecinal i també de Miquel Torner o Agàpit Borràs -dos activitats veïnals de Rocafonda- que estan o bé a la llista o bé als entorns de la CUP. En la nota també s’afegeix que cap d’aquestes persones pot representar la FAVM en un acte públic a partir d’ara.

Curiosa paradoxa: el moviment que en punts claus del mandat ha estat la veritable oposició al govern municipal ara es passa a fer política i almenys en el cas de Santi López "canvia de bàndol" -que hi té tot el dret, per cert- perquè passarà de tenir aquesta actitud d'oposició a coresponsabilitzar-se de l'acció del govern tot i que molt difícilment entrarà com a regidor. Tot plegat no fa més que recordar que les associacions de veïns, per alguns, són moviments prepolítics o parapolítics, que serveixen per moure's a l'entorn de l'Ajuntament sense ser-ne regidor ni tenir cap càrrec electe. Veuran com s'ho fan els de la Federació d'Associacions de Veïns el dia del seu debat electoral i qui pregunta què (i en nom de qui, és clar!).

Montilla engega la precampanya

2007-04-17T22:34:00.000+01:00

Foto: Marcos Lossius (capgros.com). Montilla signant autògrafas a davant de la nova Anxaneta.

Déu n'hi do aquest vespre els socialistes. Els homes liderats per Ramon Bassas han fet una demostració de força i han omplert fins la bandera -quedaven mitja dotzena de cadires lliures- tot el Foment Mataroní, per tant quasi unes cinc-centes persones. És més del que hi havia per exemple en els darrers actes en espai tancat del PSC a Mataró, fets al Casal Nova Aliança, on hi cap menys gent i en canvi fa de fàcil omplir. Val a dir, però, que entre els assistents hi havia els grans gerents de l'Ajuntament, aquelles persones com la directora de l'IMPEM o el director de Tecnocampus a qui el govern ha convidat personalment amb ànim d'acabar d'omplir l'espai. Unes invitacions que no ajuden a dissimular la barrija-barreja entre acte institucional i acte de partit que ha desprès la vinguda de Montilla a Mataró: primer passeja per la nova Anxaneta i dos nous centres en construcció de la ciutat, després passa per l'Ajuntament i finalment protagonitza un míting del PSC on fa referència a la visita anterior.

Pel que fa al contingut del míting i als discursos que han pronunciat tan Baron com Montilla res de nou sota el cel. Tan l'un com l'altre han atiat la confrontació amb l'oposició, tan amb CiU com el PP, però sobretot amb aquest últim partit que els socialistes saben què és el que pot calentar -per reacció- el seu electorat tradicional, que tem que en part es torni a quedar a casa com a les últimes autonòmiques. Per això els discursos de Baron i Montilla, molt programàtics, han citat un rera l'altre les conquestes dels governs socialistes a Mataró, a Catalunya i a Espanya. El moment més lúcid de Baron, que estava inusualment nerviós, ha estat quan ha dit que el seu veritable rival és en aquests comicis l'abstenció. No sé si aquests discursos de to baix, de lleis i dades i conceptes, serviran precisament per aixecar de la cadira aquells a qui la política ja no els diu res.

Plataformes espontànies?

2007-04-16T13:24:00.000+01:00

Pere Vilaseca en el transcurs de la presentació de la plataforma alcalde Baron.

En una mostra més de l'americanització de la política, que concep els partits com a màquines de fer vots més que com a instruments de participació de la militància, les formacions polítiques s'han acostumat a donar a llum plataformes puntuals de suport a una causa o a una persona davant les convocatòries electorals. Són col·lectius que apareixen -suposadament- de forma espontània, que intenten generar la sensació que la ciutadania -més enllà dels partits polítics- s'organitza en clau política però sense entrar en cap formació. Òbviament l'efectivitat d'aquestes plataformes no ha estat mai demostrada, però els partits hi insisteixen amb la idea que cal reconectar amb la societat per poder guanyar les eleccions. De moment, a casa nostra, de cara a les municipals ja n'han aparegut dues: una propera a la Candidatura d'Unitat Popular -Mataró Viu- i una altra promoguda des del Partit dels Socialistes -Plataforma Alcalde Baron-. De moment, és clar. En els dos casos es tracta de col·lectius promoguts directament -de forma més o menys clara- des de les pròpies formacions, de manera que més que accions espontànies de la ciutadania són accions publicitàries dels partits. Això queda molt clar en el cas de la plataforma de la CUP: tant Pep Riera com Antoni Delgado com Juan Sánchez o Miquel Torner formen part finalment de la llista de la CUP -que no té res a envejar a la dels partits grans, per cert-, mentre que en el cas de la plataforma del PSC si bé està teledirigida des del sisè pis de la plaça de les Tereses és cert que aporta dues persones signficatives que no aniran a les llistes dels socialistes: Pere Vilaseca i Gustavo Herraiz. El primer, a més, com a home fort de la Fundació Cabanellas ha estat negociant directament amb l'Ajuntament el destí d'aquest espai i precisament no s'hi va entendre a la primera, és a dir que sap realment si en privat Baron és o no dialogant. El segon, membre de la cooperativa Arcàdia, demostra que aquest col·lectiu no és una "marca blanca" d'ICV, ni molt menys, malgrat el que digui la vox populi. Malgrat això, de la resta de persones de la candidatura moltes són persones de l'estricta confiança del primer secretari del PSC, Ramon Bassas. Molt de compte, doncs, amb aquestes suposades plataformes electorals espontànies.

"Trist, difícil i desgraciat"

2007-04-13T20:05:00.000+01:00

Amb aquests qualificatius el president del grup municipal de Convergència i Unió, Joaquim Esperalba, va qualificar la jornada d'ahir en referència al ple extraordinar on el regidor Antoni Valls va dimitir i Josep Lluís Martí va ser apartat de la disciplina del partit i va quedar com a regidor no adscrit. Va ser el darrer episodi de la crisi que va encetar-se dimarts al vespre quan el candidat de CiU, Joan Mora, va comunicar a Valls i Martí que no comptava amb ells per a la llista i que va seguir dimecres al matí amb la dimissió de Valls i l'endemà al matí amb l'anunci d'Esperalba d'expulsar Martí del grup municipal.

Després del ple extraordinari d'ahir, on Martí ja va exercir de regidor no adscrit -votant en sentit diferent en alguns casos respecte CiU-, quedava però una incògnita per resoldre: una possible llista alternativa d'Unió a les municipals. Aquesta possibilitat s'ha esvaït totalment en les darreres hores i ara el que està en dubte és que Josep Lluís Martí segueixi exercint la presidència d'UDC a Mataró. En aquest sentit qui puja enters per a succeir-lo és Marcel Martínez, l'home que anirà de número tres a la llista de Joan Mora i fill de l'històric advocat i diputat d'Unió a les Corts espanyoles durant la primera legislatura Santi Martínez.

A Joan Mora, per tant, la jugada li ha sortit bé, malgrat el cop de porta d'Antoni Valls i la galdosa situació que ahir es va produir al ple, amb Joaquim Esperalba titllant de "personatge" Josep Lluís Martí i aquest declarant el mateix migdia a Mataró Ràdio que del seu cap de files "s'ho esperava tot". Les tensions larvades des de fa temps han explotat finalment abans del final del mandat. Joan Mora també era al ple -no a primera fila sinó al final de tot, durant una estona- però ha fet bé d'esquivar la crisi i presentar-lo com un succés exclusivament del grup municipal. Falta saber, com sempre, quin efecte haurà tingut la crisi davant la ciutadania i si haurà servit per reforçar el perfil renovador del nou candidat o per presentar-lo com un dèspota que talla el cap sense contemplacions a aquells que no li interessen.

P.D.: Més enllà de la crònica política, avui és necessari recordar la figura de Lluís Lligonya, el director de TVM mort aquesta matinada. Descansi en pau.

La crisi torna a CiU

2007-04-11T17:40:00.000+01:00

La caiguda de Maria Rosa Cuscó del número tres al número cinc semblava que havia de ser la gran notícia política del dia. Ahir al vespre, però, a banda dels independentistes, el comitè electoral de CiU també estava reunit. Ho va estar molta estona, fins la una de la matinada, i va ser una reunió molt tensa, on Joan Mora va comunicar a Antoni Valls -que fins ara s'havia posicionat com el seu home de confiança en temes urbanístics- i a Josep Lluís Martí, els dos d'Unió Democràtica (Martí n'és el president local), que no anirien a la llista del 27 de maig. Va ser un gerro d'aigua freda pels altres dos, que esperaven formar part de l'equip de Mora i que havien manifestat la seva il·lusió de seguir.

Aquest matí, la notícia saltava a la primera plana de l'actualitat política a través del diari digital capgros.com. Acte seguit, Josep Lluís Martí i Antoni Valls convocaven una roda de premsa a les quatre de la tarda per explicar als mitjans la situació creada arran de la seva exclusió. Abans, però, ha transcendit que Antoni Valls havia presentat l'acte de dimissió i en una entrevista a Mataró Ràdio ha insinuat per primera vegada la possibilitat de presentar-se sota unes sigles pròpies. Una possibilitat poc probable i que segurament no reeixirà, però que cal tenir en compte per l'impacte que podria tenir en el primer partit de l'oposició. Veurem com segueixen les coses.

Alguns militants de la federació ja han reaccionat davant la notícia. Caldrà veure si és només l'opinió d'un militant o realment l'aterratge de Joan Mora com a candidat no ha estat tan suau com es preveia i Mora comença a tenir gent descontenta tan a CDC com a UDC. En tot cas, la crisi torna a Convergència i Unió.

Després de tot, Maria Rosa Cuscó

2007-04-10T23:08:00.000+01:00

Se’n va. Maria Rosa Cuscó deixa la primera línia de la política. L’assemblea que els independentistes han celebrat aquest vespre ha aprovat una llista en què l’actual regidora de Dona, Participació i Cooperació ocupa el cinquè lloc. Si els independentistes repetissin els resultats de 2003, Cuscó es quedaria a tres candidats d’una cadira al consistori. Està clar que no repetirà. La decisió l’ha avançat aquest dimarts l’informatiu 24 hores de TVM.

Cuscó ha tornat d’unes vacances a Cuba amb la decisió presa: vol tornar a l’ensenyament. Sembla que fins i tot s’havia plantejat desaparèixer de la llista dels independentistes. La regidora està molesta amb el partit perquè, després de tot, se la pretenia relegar al tercer lloc de la candidatura.

La gestió de Maria Rosa Cuscó ha passat sense pena ni glòria. El més destacat ha estat la creació d’un centre per a la dona a Rocafonda, recentment inaugurat. Però de la resta se n’ha parlat ben poc. En el cas d’Esquerra però, la discreció és un mèrit. Cuscó es va estrenar per substituir al dimissionari Toni Civit, a qui van convidar a marxar acusat de mobbing. Va donar la cara davant dels socis de govern. Va aguantar estoicament una retallada competencial. Es va haver d’entendre amb Genís Bargalló, un company de partit desvergonyit, que primer va dimitir i després va trencar el carnet d’ERC amb l’excusa de la reedició del tripartit. El tercer lloc no li compensa i s’ha enfadat.

Després de tot, Maria Rosa Cuscó se’n va.

Només repeteix Graupera

2007-04-04T17:24:00.000+01:00

D'aquestes properes eleccions municipals és simptomàtic que només un dels cinc cap de llista dels partits diguem-ne "tradicionals" -aquells als quals se'ls suposa una estructura més força- repetirà en aquesta tasca: Jaume Graupera, d'Iniciativa per Catalunya Verds, que mantindrà la terminació "Esquerra Unida i Alternativa" malgrat els pesi a la gent de Joan Fàbregas. De la resta de partits Joan Antoni Baron substituirà Manuel Mas (PSC), Joan Mora a Joaquim Esperalba (CiU), Paulí Mojedano a Joan López (PP) i Francesc Teixidó a Toni Civit (ERC). És una mostra de la debilitat de les estructures locals dels partits: el que té més militants -se suposa- és el PSC i la xifra de gent que mou entre militants i simpatitzants no s'enlairà massa més amunt de les cinc-centes persones. És a dir que no mobilitza ni el 0,5 per cent dels mataronins.

Si tirem enrera quatre anys la situació era semblant a l'actual: el 2003 Joaquim Esperalba substituïa a Ramon Camp com a cap de llista de CiU, Toni Civit a Jordi Surinyach a ERC i Jaume Graupera a Salvador Milà a ICV. Potser es pot argüir que ja és bona la renovació i que justament un dels pecats dels polítics és romandre massa anys en el càrrec, però també deu ser cert que al final l'empenta dels partits depén de les disponibilitats (i ganes) de les persones en concret. Així, els canvis en el lideratge dels grups municipals no ajuden gens a consolidar alternatives ni a donar la impressió d'un sistema estable. Un fenomen que passa sobretot en els rengles de l'oposició i especialment en el cas de CiU. Excepte Ramon Camp el 1987 i el 1991 mai l'actual federació nacionalista mai ha repetit un candidat a les eleccions municipals més de dos cops.

El PSC va amenaçar d'expulsar ERC del govern

2007-04-02T23:19:00.000+01:00

L'agitació de la setmana passada, causada per la nova proposta de trasllat de la fàbrica de Can Fàbregas, va "tapar" una altra situació prou interessant que, curiosament, semblava una rèplica local de l'estrambòtica situació creada al Parlament de Catalunya arran de les mocions en favor de l'autodeterminació impulsades per CiU i ERC. En aquest cas es tractava de les relacions entre el PSC i ERC dins el govern municipal.

El fet és que dimarts al matí, tot i que teòricament havia dit als seus socis de govern que anava a a Andorra, el portaveu del grup municipal d'ERC Francesc Teixidó i el coordinador de Prohabitatge, Sergi Penedès (número 2 a la llista dels independentistes), es van desplaçar fins a Londres per conèixer de primera mà la feina d'una firma britànica dedicada a convertir contenidors prefabricats en cases normals i corrents. Els republicans volien apuntar-se un "trumfo" i emportar-se a Mataró la idea, sent la primera ciutat catalana en fer-ho. Així, sense dir res al servei de premsa de l'Ajuntament, van convocar alguns dels grans mitjans nacionals -TV3, Catalunya Ràdio, El Punt- i van fer una presentació pública de la proposta -que la resta del govern així com l'alcalde Baron desconeixien de dalt a baix- al mig de la capital britànica.

Quan els homes forts del PSC se'n van assabentar, dimarts al migdia -van sortir al Telenotícies Migdia d'aquell dia- se'ls van posar els pèls de punta, sobretot perquè Teixidó sembla que es va saltar diverses reunions claus relacionades amb la nova proposta de l'afer de Can Fàbregas que s'estava cuinant aquell dia. Però aquesta només va ser la primera part de la història, perquè dimecres, un cop ja s'havia fet pública l'estrambòtica idea de traslladar la fàbrica (acceptada per la tranquil·la Maria Rosa Cuscó), Teixidó apareixia a primera hora del vespre en un mitja de comunicació de la ciutat desmarcant-se de la nova proposta del govern (que la companya Cuscó havia avalat, recordem-ho). Al sisè pis de la plaça de les Tereses llavors si que van dir prou i es va produir una trucada d'alt voltatge polític que podria haver estat crucial: els socialistes van amenaçar als seus companys de govern que, o rectificaven immediatament les seves declaracions, o l'endemà no calia que ocupessin les seves cadires. El diligent Teixidó així ho va fer, per poder salvar la cara. Divendres al matí, Teixidó i Baron es van reunir a la Casa Gran per parlar de totes aquestes qüestions. El resultat de la reunió no ha transcendit.

Els nous homeless no tenen partit

2007-04-01T22:35:00.000+01:00

HABITATGE CONSTRUÏT 2000 - 2006

________________Mataró___Sabadell

Pisos socials
/mil habitants.......0'99 ..............21'87

Pisos socials.........117.................4386

Pisos totals...........8479..............16837

% pisos socials......1'38................26'05

Són dades publicades aquest diumenge al diari "El Punt". El periodista Ivan Vila ha fet una relació de l'habitatge protegit dels municipis catalans de més de 50 mil habitants. Mataró hi apareix com "la creu". La capital del Maresme és el municipi amb menys habitatge protegit construït ens els últims sis anys. Dels 5277 habitatges construïts els anys 2000, 2003, 2004 i 2006 no n'hi ha cap de protecció.

Mataró ha demostrat falta de previsió i planificació. És cert que l'habitatge no ha estat una prioritat dels anteriors governs, amb diferents líders... però amb dos dels partits que avui manen la ciutat (PSC i ICV). Esquerra, que aquesta legislatura ha assumit la cartera d'habitatge, tampoc se'n pot rentar les mans. Del 2003 al 2006 només s'han acabat 30 pisos socials. Sant Boi de Llobregat, que és el penúltim de la llista, n'ha acabat 126 en el mateix període, 45 d'ells a l'equador del mandat.

A banda de Sabadell, també governada pel PSC, al tripartit local d'esquerres i catalanista li passa la mà per la cara Sant Cugat del Vallès, una ciutat al càrrec del nacionalista Lluís Recoder (991 pisos socials en sis anys).

Ser mileurista és fotut. Però ser milaurista a Mataró és tenir tots els números per anar-se'n a viure sota un pont. La suposada solució al problema de l'habitatge a Mataró és un pla local que només preveu la construcció de 1505 habitatges amb preu de protecció pública d'aquí al 2015. Probablement cap dels regidors té problemes per accedir a una vivenda ni per sobreviure després de pagar el lloguer. A més, sembla que els partits tradicionals estan convençuts que els homeless són abstencionistes. Si no, que ho demostrin amb propostes realment ambicioses.

Teixidó, Penedès i Cuscó

2007-03-31T13:06:00.000+01:00

El president local d'ERC, Jordi Galdón, el cap de llista Francesc Teixidó, i el número 2 i "home fort" dels republicans Sergi Penedès en un dinar amb la premsa. Foto: R. G. (capgros.com)

Aquest és el trident que encapçalarà la llista d'Esquerra Republicana a Mataró, segons va avançar ahir Mataró Ràdio a l'informatiu del migdia. El cap de llista era ja conegut des de fa mesos: Francesc Teixidó, que compta entre les seves principals virtuts el de tenir aspecte de "home tranquil", tot i que això li fa fer les declaracions amb poca potència de veu i ja se sap que un candidat que no comuniqui bé i clar... malament rai. El quid de la qüestió era si Maria Rosa Cuscó, actual cap del grup municipal d'ERC, voldria continuar en aquest següent mandat després dels dos "annus horribilis" que li ha tocat ser a l'Ajuntament. Finalment Cuscó ha dit que si però en comptes de situar-la en segon lloc, Francesc Teixidó ha apostat perquè aquest lloc l'ocupi el veritable home fort del partit, Sergi Penedès, que tot i que orgànicament "només" és el secretari d'organització en realitat és qui ha tallat el bacallà en els darrers quatre anys en totes les qüestions referents al partit. L'aposta de Teixidó és combinar l'experiència -limitada- que tenen tan ell com Cuscó al govern -dos i un anys respectivament- amb la potència política de Penedès, especialista en moure's en les bambalines de la política. ERC ha entès que a banda de tenir dues àrees de govern en el tripartit municipal no pot donar la sensació de ser una comparsa dels socialistes (exactament igual passa en el cas d'ICV) i per això situa Penedès en el segon lloc. Si ICV -com alguns prediuen- s'enfonsa i ERC passa a ser el soci principal del PSC, els republicans podran brillar amb llum pròpia en un hipotètic nou tripartit municipal. Tot dependrà, com no pot ser d'altra manera, del que passi el 27 de maig. La qüestió, per ara, és presentar-se a la cita amb les seves millors eines i el més esmolades possibles.

Què diuen els blocs?

2007-03-29T22:14:00.000+01:00

Javier Naya (PSC) defensa que els joves de la candidatura socialista són "gent capacitada"

Xesco Gomar (PSC) diu que algunes veus de l'assemblea socialista li han fet posar els "pèls de gallina"

David Morgades afirma que CiU no es refereix a Joan Antoni Baron com "el noi de Melilla"

Joan Jubany (CUP) considera una "capgrossada" el trasllat de Fàbregas i de Caralt

Darrapatge preelectoral a Can Fàbregas

2007-03-28T17:07:00.000+01:00

Foto: R. Gallofré (Capgros.com)

Ni enderrocar-la ni mantenir-la on és ara sinó traslladar-la a un altre indret de l’àmbit de Ca l’Ymbern, uns metres més enllà de l’actual ubicació, en una zona més propera al centre de la ciutat. És la sorprenent proposta que ha anunciat aquest migdia l’alcalde Joan Antoni Baron en una roda de premsa convocada de forma urgent. L’Ajuntament encarregarà a PUMSA que estudiï –juntament amb assessors externs- la viabilitat i el cost de moure la fàbrica –desmuntant-la, òbviament- cap al centre de la ciutat. Es tracta d’una proposta la quantia econòmica de la qual ningú coneix. El quid de la qüestió és que, segons reconeixen fonts municipals, aquest informe no arribarà fins després d’eleccions. Tot plegat és doncs una manera de refredar la qüestió fins després dels comicis.

La decisió del govern sembla una resposta a la manifestació que va tenir lloc dissabte i va mobilitzar cinc-centes persones reclamant el no enderrocament de Can Fàbregas però segons el govern no és així. El regidor d’Urbanisme, Arcadi Vilert, ha assegurat que aquesta nova proposta ha aparegut en donar-se compte els tècnics municipals que el planejament urbanístic de l’àmbit de Ca l’Ymbern alliberava un espai que prèviament no es preveia. Arribats aquí, i davant la necessitat de fer callar les veus de la plataforma Salvem Can Fàbregas, els responsables municipals van trobar una solució per salvar la cara: traslladar la fàbrica físicament. Tot plegat sembla un reconeixement de que l’afer de Can Fàbregas s’ha gestionat de forma errònia i que més val posar el comptador a zero. L’alcalde Baron, després que els periodistes insistissin ho ha reconegut, però no així el regidor Arcadi Vilert.

Hi ha una altra pregunta, òbviament, que flota a l’aire. Perquè avui la compareixença? Doncs perquè ahir el consell d’administració de PUMSA va acordar l’adjudicació a El Corte Inglés del concurs per a la selecció de l’operador comercial que haurà de gestionar l’equipament comercial de l’illa de Can Fàbregas i de Caralt. Un cop resolta aquesta qüestió –i per tant amb el compromís ferm de la multinacional de venir de totes totes a la ciutat- el govern ha convocat aquest matí una junta de portaveus per informar la resta de partits de la nova proposta i posteriorment ha cridat a quatre representants de la plataforma Salvem Can Fàbregas.

Aquesta, però, no és l’única novetat. L’Ajuntament reconeix que l’ajustada votació del Consell del Patrimoni on es va decidir iniciar l’expediment de descatalogació va ser il·legal perquè es va fer de forma secreta, com ja va exclamar-se el candidat de Convergència i Unió Joan Mora, i per tant l’anul·larà. Per tant, tècnicament, la nau segueix estant en categoria de màxima protecció.

Finalment l’alcalde també ha explicat la decisió -anunciada als mitjans fa dies- de deixar sense efectes la transformació i ordenació del sector Torrijos per tal de poder-ne consensuar una de diferent amb els comerciants de la zona. Es tracta d’una idea ja apuntada en el marc d’una reunió que Baron va tenir amb els veïns i comerciants fa uns dies i que pretén atendre les al·legacions que han presentat els veïns i els comerciants.

Baron ha anunciat totes aquestes novetats acompanyat del president del grup municipal d’ICV, Jaume Graupera, i la presidenta del grup municipal d’ERC, Maria Rosa Cuscó. Era una manera de projectar una imatge d’unitat en el si del govern que les declaracions fetes pels tres en la compareixença ha fet evident que no existeix. Jaume Graupera ha admès que la discussió en el si d’ICV –diversos membres del partit eren dissabte a la manifestació- ha condicionat també el debat intern dins el govern. Per la seva banda, ERC ha tornat a insistir en el seu malestar per com s’ha gestionar la crisi.

La proposta del govern ja ha provocat les primeres reaccions. La primera, la de la CUP, els membres principals del qual participen activament a la plataforma ciutadana. Però també de Convergència i Unió, que s’ha posicionat amb claredat amb el col·lectiu Salvem Can Fàbregas. Un episodi més, doncs, d'aquesta història interminable.

Què diuen els blocs?

2007-03-27T23:07:00.000+01:00

Ana M. Barrera (PSC): "Quan no t’identifiques amb algú que té una oportunitat en la vida, la qual no rebutjaria gairebé ningú, la reacció que tenim és la més fàcil i simple, la crítica"

Glòria Figuerola (PSC) escriu una nova lletra per la mítica "que tinguem sort" de Lluís Llach

Ildefonso Mármol (PSC) critica que la independent Carmen Esteban ocupi el vuitè lloc de la candidatura socialista

David Morgades (CiU) diu que el govern practica "expropiacions salvatges"

Octavi Nonell (CiU) afirma que "Baron vol prendre la feina als paletes"

Juli Cuéllar (CUP) critica que s'apliquin les ordenances amb "excés de zel"

Pere Pascual considera "molt fluixa" la llista del PSC

Setmana Santa en campanya

2007-03-26T22:20:00.000+01:00

El cap del grup municipal popular, Paulí Mojedano, i el primer secretari del PSC, Ramon Bassas, es van enfrescar ahir al vespre en una batalla dialèctica per les ones de Mataró Ràdio arran d'unes afirmacions del primer on acusava el govern d'esquerres d'haver discriminat històricament les processons de Setmana Santa per tenir origen religiós. Bassas, catòlic practicant i militant, va sortir immediatament a contradir les afirmacions del popular assegurant que l'Ajuntament "mima" cada cop més aquestes entitats i les subvenciona a cor què vols.

Com sempre la veritat no la té ni un ni altre, però la qüestió serveix per posar a debat les sempre difícils relacions entre Església i Estat (en aquest cas Ajuntament). Fins a quin punt el consistori ha de subvencionar una entitat cultural amb arrel religiosa? Fins a quin punt que se'n subvencioni una que tingui una activitat social o cultural més potent discrimina a una altra que potser tingui pràcticament només l'activitat devocionària? O subvencionar les d'una religió implica donar ajudes a les altres? Com sempre la línia de la realitat és molt fina i la demagògia en aquests temes es ven a cabassos.

El tema també dóna la raó a aquells que diuen que els polítics són incapaços de no acabar contaminant tot allò que toquen: si ve Setmana Santa, posem Setmana Santa a campanya, si vinguessin Les Santes, posaríem la Festa Major entre els temes de campanya. I finalment la qüestió torna a posar a debat fins a quin punt contradiu la separació Església-Estat quan l'alcalde i els regidors assisteixen a la Missa de les Santes o a les processons de Setmana Santa (com Baron fa des que és alcalde). Un aspecte més a debatre durant aquesta llarga precampanya que ara si ja comença a cremar-nos els dits.

Tornen les manis a Mataró

2007-03-24T21:52:00.000+01:00

El centre de la ciutat ha viscut aquesta tarda de dissabte una manifestació on segons la policia han participat unes 250 persones, tot i que els organitzadors eleven aquesta xifra fins a mig miler. La d'avui no era una "mani" general amb rèplica a Mataró com les darreres grans concentracions -la de l'11-M, la de la guerra de l'Iraq-... sinó una iniciativa en clau absolutament local. Els manifestants han sortit al carrer per reclamar al govern municipal que faci marxa enrera en la seva voluntat de descatalogar i tirar a terra la fàbrica Fàbregas i de Caralt del carrer Biada. És un tema -el de l'urbanisme i el patrimoni arquitectònic- que amenaça en convertir-se en un dels grans elements de la campanya electoral que ja toquem amb els dits. Justament ahir coneixíem el sorprenent -a aquestes alçades- desmarcament d'un dels tres grups del govern (ERC) de la gestió que ha fet el regidor d'Urbanisme, Arcadi Vilert (PSC), d'un afer que l'executiu de Joan Antoni Baron ja es pot dir a hores d'ara que no ha sabut controlar de forma adequada. En el mateix moment, el cap de llista de CiU, Joan Mora, anunciava la seva presència a la convocatòria.

No se li escapa a ningú que diversos dels "partits petits" que competiran en aquestes municipals usaran el tema de Can Fàbregas per ensenyar la cara més amarga del govern municipal. Només feia falta tenir els ulls oberts, avui a la plaça de Santa Anna: Pep Manté, expresident de la Comissió Política Local d'ICV (i crític amb la direcció actual de Guirao i Graupera, com els escindits d'EUiA), aguantava el mític megàfon d'Antonio Ruiz (tenia enganxines de la formació Alternativa Vecinal de Mataró) mentre una de les membres de plataforma llegia el manifest. I a poca distància, Joan Jubany i altres membres de la CUP somreien. Si aconsegueixen fer quallar el missatge de que el govern municipal "passa del patrimoni"... tenen molt de guanyat per assaltar l'Ajuntament.

Balanç del primer tripartit

2007-03-23T14:58:00.000+01:00

Francesc Teixidó (ERC), Joan Antoni Baron (PSC) i Jaume Graupera. Foto: Romuald Gallofré (capgros.com)

Avui els caps dels tres grups municipals que formen el govern tripartit han comparegut davant els mitjans de comunicació per fer una inusual roda de premsa de valoració del mandat. Inusual perquè és la primera vegada que té lloc; lògic, en el mandat anterior el govern era de majoria absoluta socialista. Tots els assistents esperàvem a què l'alcalde Joan Antoni Baron aprofités per cantar les excel·lècies pròpies d'aquest govern tripartit, assegurant que la era la fórmula ideal d'administrar la ciutat. I no és que Baron s'hagi posicionat en contra de la repetició del tripartit, ni molt menys, però per falta de reflexos o pel que sigui l'alcalde ha respost una pregunta dels periodistes presents dient -en la millor tradició de Toni Soler- que la presència dels dos socis minoritaris no ha fet ni millor ni pitjor el govern. No ha dit "diferent", però com si hagués usat aquesta expressió.

El comentari serveix de pretext per a reflexionar sobre per què ha servit la presència dels socis de govern del PSC -ERC i ICV- en aquest govern. O almenys perquè ha servit en el tram final del mandat. Obvi és que en els quasi dos anys que l'excap de grup municipal Toni Civit va ser al govern de la ciutat, la presència d'ERC va provocar un replanteig de l'estratègia global de ciutat en àmbits com la promoció d'aquesta. O que la gestió de Pep Comas (ICV) al capdavant d'Educació -durant tot el mandat- ha estat poc menys que excel·lent, malgrat algunes disfuncions en l'aplicació de la sisena hora. I que la pressió dels dos socis petits, per exemple, va afavorir la creació de l'emissora municipal -també demanada per CiU-. Però també ho és que d'ençà del cas Llansó que es va emportar per davant Civit i de forma paulatina pel que fa a les atzagaiades del cap de llista ecosocialista Jaume Graupera el paper dels dos socis minoritaris del govern ha sigut cada cop més testimonial i residual, com admeten amb sorna els socialistes. Els fets parlen per si sol: ERC que ha canviat dos cops de cap de grup municipal i ICV que ha hagut d'empassar-se com el propi Baron prenia més decisions a Cultura que el propi Graupera, per molt que ell ho negui. En el proper mandat, si hi torna a haver tripartit, els socis minoritaris hauran d'esmerar-se en aconseguir brillar amb llum pròpia durant tota la lesgilatura.

ICV reivindica educació

2007-03-22T00:24:00.000+01:00

ICV vol repetir al capdavant de l’IME. És una interpretació que es desprèn d’aquest nom: Conxita Calvo. És el fitxatge estrella de la llista que Jaume Graupera sotmetrà a votació a l’assemblea d’aquest dijous. Calvo és la número dos de la proposta elaborada per l’executiva dels ecosocialistes. L’informatiu 24 hores de TVM ho ha avançat aquest vespre. Es tracta d’una professora amb bona reputació en els cercles educatius. Ha estat mestra a l’escola Rocafonda i és professora de ciències naturals a l’IES Puig i Cadafalch de Mataró. D’aquest centre n’ha estat la directora. També és sòcia del MEM i ha participat en l’equip directiu del Projecte Educatiu de Mataró. D’aquesta incorporació se’n desprèn que, en cas d’obtenir almenys dos regidors i de ser necessaris per un govern de Joan Antoni Baron, el partit exigirà la cartera d’educació. Fins ara se n’ha fet càrrec Pep Comas amb una gestió gens contestada, que ha rebut l’aprovació i fins i tot els elogis dels professionals del sector i els socis de govern. Comas s’ha guanyat el respecte d’uns i altres i la seva feina és la millor que ICV ha fet en aquesta legislatura. Ara plega i li han buscat una substituta. Calvo, Toni Guirao i Santi López són els noms que ICV ha incorporat en els primers llocs de la seva llista amb l’objectiu de superar les hores baixes del partit. Els cinc primers llocs proposats per la direcció són aquests:

1. Jaume Graupera
2. Conxita Calvo
3. Toni Guirao
4. Quitèria Guirao
5. Santi López

Toni Guirao escala fins al tres des del número onze de l’anterior candidatura. En canvi, Quiti Guirao retrocedeix dos llocs. El partit ha decidit prescindir de l’actual regidora de ciutat sostenible, que si es repetissin els resultats dels comicis de 2003 es quedaria fora del consistori.

El "progressisme moderat" de Paulí Mojedano

2007-03-19T23:59:00.000+01:00

Foto: Romuald Gallofré (capgros.com)

Paulí Mojedano davant el Casal Les Esmandies, aquesta tarda.

Si jo els dic ara que un partit polític de la ciutat ha presentat avui una proposta per crear una facultat de medicina alternativa dins la universitat Tecnocampus del futur parc tecnològic, vostès segurament pensaran que és una proposta dels ecosocialistes d'ICV, que són el partit que culturalment s'associa amb tot el que soni a "alternatiu". I si jo els dic que un altre partit va apostar mesos després de les darreres eleccions per arribar a acords amb institucions teatrals privades del centre de la ciutat abans d'aixecar un nou teatre públic, vostès es pensaran que la proposta ve d'una formació de centre-dreta o liberal. Doncs no, en el cas número u la resposta correcte és Paulí Mojedano i el PP, mentre que en el segon cas la solució de l'enigma és ICV i Jaume Graupera.

Els partits polítics se n'han adonat, per un cantó, que no poden anar a buscar vots només en el seu graner i, per l'altre, que el seny i sentit comú acaben sent també un filó de vots important: aquell que es presenta amb propostes que puguin ser assumides per tothom guanya un plus de vots necessaris per aconseguir els seus objectius electorals. En el cas de la primera proposta, la que és actualitat, està clar que Paulí Mojedano llança una idea per picar l'ullet a un electorat que no té res a veure amb el PP sinó amb les formacions d'esquerres. Que s'emmarca dins del "progressisme moderat" que la número del PP al Parlament, la polèmica i díscola Montserrat Nebrera, va afirmar dissabte que Mojedano encarna a la perfecció. No en va, Paulí Mojedano va començar la seva carrera política dins el Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya de Josep Pallach, que es definia socialdemòcrata i nacionalista (no catalanista, "al tanto"), i que a les eleccions de 1977 es va presentar junt amb Convergència Democràctia dins el Pacte Democràtic de Catalunya. Un origen que no té res a veure, doncs, amb l'excap de llista local del PP, Joan López, fill de la revolució conservadora de Margareth Thatcher i Ronald Reagan dels anys vuitanta i entusiasta de la liberal escola de Chicago.

La proposta de la bicefàlia socialista

2007-03-19T23:12:00.000+01:00

1. Joan Antoni Baron

2. Ramon Bassas

3. Alícia Romero

4. Montse López

5. Oriol Batista

6. Esteve Terradas

7. Francesc Melero

8. Carmen Esteban

9. Ana M. Barrera

10. Carlos Fernández

11. Ivan Pera

12. Núria Aguilar

Aquesta llista és la proposta que l’executiva controlada per Ramon Bassas presentarà aquest dimarts a l’assemblea del partit. La candidatura la va avançar divendres Televisió de Mataró. Fa quinze dies, TVM també va avançar que en aquesta candidatura no hi hauria ni Pilar González ni Arcadi Vilert. La versió del l’alcalde Baron és que el partit en prescindeix per voluntat pròpia dels implicats. En canvi, els implicats diuen que “han plegat”. I, en realitat, se’ls ha convidat a marxar o simplement se’ls ha fet fora. És una mica com el joc del telèfon.

La llista de l’executiva l’ha d’aprovar l’assemblea. Podria patir algun canvi, però és poc probable si es té en compte que Bassas procura tenir-ho sempre tot ben lligat. Segurament, Bassas i Baron només hauran d’aguantar amb estoïcisme les crítiques del sector rebel del partit, que és petit i poc poderós. I segurament l’assemblea serà només un tràmit perquè es faci el que Bassas i Baron deuen haver decidit en els seus dinars. Precisament, Pilar Gonzàlez els va retreure divendres passat que al partit “hi falta reflexió” i que els aparells s’han convertit en “màquines de gestió”.

En qualsevol cas, la candidatura de la bicefàlia Bassas-Baron ha posat sobre la taula almenys dos elements a tenir en compte.

A. Aquesta llista és la primera de Joan Antoni Baron. No és cap herència. És l’aposta d’un cap de llista que, aquesta vegada, si es converteix en l’alcalde serà per mèrits propis. No deurà res al partit. Els ciutadans l’hauran votat a ell. En canvi, aquesta candidatura duu l’aparell del partit directe a l’alcaldia. Sembla que, malgrat tot, Joan Antoni Barón se senti en deute amb Ramon Bassas, que és el numero dos de la llista. És una candidatura monocolor. No hi apareix ningú que formi part d’una corrent independent. S’han desempallegat de les veus discordants.

B. Una part de les bases no ha entès com s’han confeccionat les llistes. Algú haurà d’explicar per què s’ha degradat al regidor Ivan Pera a un lloc per sota d’Ana M. Barrera i Carlos Fernández. Primer perquè tots dos són nous en posició de sortida. I després perquè Barrera també és nova al partit i no se li coneixen més mèrits que ser de la Hermandad La Armonia. En canvi, a Núria Aguilar se li ha assignat el 12, i s’ha prescindit d’Anna Bruguera, número 14 de l’última candidatura de Manuel Mas. Alguns afirmen que es passa d’ella perquè s’ha mantingut al marge de les JSC que segueixen l’alcalde a inauguracions i actes oficials diversos.

Els criteris per confeccionar les llistes i la perfecta conjunció de l’aparell i l’alcaldia seran, segur, motiu de comentari a l'assemblea.

El Corte Inglés, ara si

2007-03-17T17:44:00.000+01:00

Divendres es va fer oficial el que tothom esperava sentir des de feia anys: la multinacional El Corte Inglés vol venir a Mataró i instal·lar-hi un potent hipermercat de 22.000 metres quadrats en una de les darreres grans ciutats de l'àrea metropolitana que li falta per "conquerir". Una vegada més, el govern municipal sembla haver jugat amb els terminis i les dates per fer coincidir l'anunci amb l'inici del rum-rum de la precampanya electoral. I és que res millor per fer callar una de les crítiques habituals, per bé que darrerament poc repetides, de l'oposició -els sis mil aturats que té la ciutat- amb l'anunci de la creació de mil nou llocs de treball a la ciutat gràcies a aquest centre comercial. Després caldrà veure òbviament si es compleix aquella autoimposició que es va fer l'alcalde i candidat socialista a la reelecció Joan Antoni Baron el dia de la presentació del manifest electoral de crear ocupació "de qualitat", perquè si s'estudia les condicions de treball dels assalariats de El Corte Inglés resulta que a hores d'ara encara s'apliquen mesures tan lamentables com que els homes i les dones cobrin diferent per fer la mateixa feina.

La reflexió dels socialistes al voltant de la tota la polèmica de Can Fàbregas i de Caralt -l'indret on anirà el Corte Inglés (ja podem oblidar el subterfugi de "locomotora comercial")- és molt simple i per això han tirat pel dret, aplicant el corró al conjunt del tripartit local: als nostres votants que es tiri a terra una antiga fàbrica de la ciutat els és absolutament igual, aquí del que es tracta és de fer moure la ciutat i generar ocupació. I els de can PSC tenen raó perquè saben que, en realitat, tot el rebombori creat des de la plataforma Salvem Can Fàbregas gaudeix d'una repercussió molt menor a la que dóna la impressió que tingui gràcies al núvol mediàtic que entre partits polítics i mitjans de comunicació hem creat al voltant del tema. Ja se sap, però, que per inèrcia, els mitjans i els periodistes (jo el primer, que quedi clar) pequem sovint de "matarócentrisme" i acabem donant més protagonisme del compte a segons quins fenòmens. Total, que segons el PSC si cal tirar la fàbrica a terra es fa i s'ha acabat i si resulta que conservant i traslladant la xemeneia de lloc (proposta d'ERC) cobrim l'expedient... no se'n parli més. Mentrestant, per cert, els d'ICV, davant l'absència d'un posicionament clar respecte la qüestió, han arbitrat una solució tan salomònica com estrafolària: crear un bloc on els propis militants es tirin els plats pel cap (Pep Manté i Maria Majó) amb la direcció del partit.

Oficialitzada doncs la candidatura única de El Corte Inglés per optar a fer de locomotora comercial, ara sols falta -aquí podria haver-li la sorpresa- que el Consell del Patrimoni de la Generalitat avali la voluntat de descatalogació de la fàbrica del govern municipal. S'imaginen un no per resposta igual que va passar en el cas de Can Sisternes?

Continents i continguts

2007-03-15T10:19:00.000+01:00

"Hem de deixar enrera la idea de fer primers els edificis i després pensar què hi posem a dintre". És una reflexió d'un actual membre de l'equip de govern amb què pensava dimarts mentre les regidores Montse López i Quitèria Guirao la contradeien sense embuts durant la presentació d'un nou equipament al barri de Cerdanyola, al carrer de les Tres Roques. Les dues regidores, a setanta dies de les eleccions, ens explicaven el projecte executiu d'un nou edifici municipal que es destinarà en principi a usos formatius. Què vol dir usos formatius? Doncs no se sap, ja es veurà. Potser una subseu de l'Escola de Música Municipal, potser un espai pel barri... De moment hem deixat sales ben diafànes i àmplies no fos cas que primer decidíssim una cosa i després una altra i haguéssim de tirar a terra els envans. Montse López va assegurar als periodistes que existeix un pla d'usos, però aquest deu ser molt eteri perquè ella mateixa no va saber concretar més el que es farà al nou edifici. Com que no se sap a què es destinarà l'espai, tampoc se sap de qui dependrà, obvi. Segurament per qüestions de procediment ara era el moment de presentar el projecte, però aquest és molt inoportú perquè sembla una manera -una mica matussera, això si- de fer callar les crítiques de l'associació de veïns de Cerdanyola, que té en la manca d'equipaments un dels principals arguments per demostrar la teoria -suposada- que el govern "passa" del barri.

Què diuen els blocs?

2007-03-15T00:51:00.000+01:00

Carlos Fernández diu que CiU i PP s'assemblen cada dia més

Joaquim Fernández acusa Ramon Bassas d'utilitzar el terrorisme i les seves víctimes contra CiU

Albert Geronès titlla de "mentider de baixa estopa" un post de Ramon Bassas

NNGG es queixa perquè no apareix a l'espai "què diuen els blocs"

Juli Cuéllar afirma que els suports a la CUP "neguitegen més d'un panxacontent"

Pep Riera i la CUP

2007-03-13T22:29:00.000+01:00

Demà dimecres la Candidatura d'Unitat Popular presenta una plataforma de suport anomenada Mataró Viu entre els integrants de la qual hi figura l'històric líder de la Unió de Pagesos Pep Riera. Riera és, en realitat, l'únic nom destacat -l'únic fitxatge estrella- dels integrants de la plataforma, perquè la resta ja era pública la seva pertinença a l'entorn de la CUP. El cas de Riera és paradoxal. D'haver estat sondejat pel president Maragall per portar l'àrea d'Agricultura en el primer govern tripartit -abans de la seva constitució-, Riera va passar a donar suport a ICV, després a Esquerra Republicana i ara finalment a la CUP, de manera que segueix una trajectòria tendent a l'extremisme. No és, però, l'única persona nova a l'entorn de la CUP: també hi ha l'arquitecte Agàpit Borràs, que de posicions psuqueres també darrerament ha flirtejat descaradament amb els joves independentistes comandats per Xavier Safont-Tria i Carme Polvillo, tot i que no ha arribat a afirmar el seu suport públicament. És simptomàtic que, quan més grans es fan, més radicals es tornen les velles glòries de la ciutat. No era al revés (tendència a moderar-se amb el pas dels anys?).

Què diuen els blocs?

2007-03-12T23:30:00.000+01:00

Ramon Bassas diu que el "cabrerenc" Joan Mora serà el "cavall de Troia dels radicals de banderes amb làliga franquista"

David Morgades afirma que Bassas té "poca feina" i fa "de la demagògia un virtuosisme"

Joan Mora dóna ànims al seu cap de comunicació

Joana Torres es pregunta pels criteris que s'utilitzen en confeccionar les candidatures

Manuel Mas diu que "segurament" hauria d'haver deixat abans l'alcaldia

Joan Jubany considera que l'advocat de l'ajuntament menteix en un judici sobre la festa "cul d'any"

L'última petja de Manuel Mas

2007-03-11T18:43:00.001+01:00

Som a finals dels vuitanta o primeríssims dels noranta. Domicili particular de Josep Puig i Pla i Anna Comas, parella i regidors del PSC a l'Ajuntament, al camí ral. Hi ha una petita crisi al govern municipal o simplement cal prendre alguna decisió important. El sanedrí del govern municipal, capitanejat per Manuel Mas, s'hi dóna cita per resoldre la qüestió mentre s'engulleixen unes pizzes. Es conspira a casa, no al restaurant, com tota la vida.

L'escena és real. Correspon a una manera de fer, un pèl cumbaià, de la generació antifranquista, que va perdurar al govern municipal fins a mitjans dels noranta, quan Mas era l'alcalde indiscutit i els regidors eren tots de la seva corda i la seva edat. Un estil de "entre tots ho farem tot", de vocació política versus professió, avui desterrat de les pràctiques del govern actual, les decisions del qual es prenen els divendres a la taula que l'alcalde Baron i el totpoderós primer secretari del PSC, Ramon Bassas, comparteixen setmanalment a restaurants de la ciutat. I, com a màxim, en les visites que el regidor de Presidència, Esteve Terradas, fa al despatx de Baron al primer pis de l'Ajuntament, situat just a l'extrem oposat del que ell ocupa a la part anterior de l'edifici consistorial.

Si de la propera llista del PSC cau Pilar González-Agàpito -el més probable a hores d'ara- amb ella desapareixerà definitivament el sector masista al govern de la ciutat. Un sector que s'ha sentit sempre aristocràcia d'un partit ple d'obrers i castellanoparlants, la seva part essencial, i que de fet ho ha estat fins fa quatre dies, el dia que l'agrupació local del partit va escollir Joan Antoni Baron com a candidat a l'alcaldia. Aquell dia el poder del sector històric del PSC -provinent de Convergència Socialista- va quedar seriosament en entredit.

Dies abans de l'elecció resulta que en una reunió preparatòria Pilar González va protagonitzar una rebequeria arremetent contra els seus companys assegurant en veu alta que aquell partit no era "el de sempre". Tenia raó, el problema va ser precisamemt que no se n'havia adonat fins llavors. Massa tard per imposar-se en la cursa successòria, dins la qual ella esperava ser ungida directament per un agònic Manuel Mas passant per sobre l'aparell del partit. Al nou PSC les decisions les pren una nova aristocràcia teòricament més obrera però que no menja pizzes a casa.

Les (altres) fotos dels candidats

2007-03-09T21:07:00.000+01:00

Joan Antoni Baron (PSC)

Joan Mora (CiU)

Partits petits

2007-03-08T14:21:00.000+01:00

Una de les incògnites de les properes municipals és saber què passarà amb els partits "petits", els que actualment no tenen representació al consistori. En aquesta ocasió n'hi haurà cinc, ni més ni menys: Esquerra Unitària, Ciutadans-Partido de la Ciutadania, la Candidatura d'Unitat Popular, la Plataforma per Catalunya i l'Alternativa Vecinal de Mataró. Cinc propostes -quatre d'esquerra "dura" i una propera a l'extrema dreta- que poden arribar a sumar set mil vots pel cap baix, tenint en compte que l'Alternativa Vecinal i la CUP -ja presents als comicis de 2003- van tenir 2.507 i 1.170 vots respectivament, que Ciutadans-Partit de la Ciutadania va treure 1.200 vots a les darreres autonòmiques i que les altres dues formacions, tot i no haver-se presentat mai a unes eleccions, podrien recollir almenys un miler de vots del sector històric del PSUC -Esquerra Unitària- i almenys un altre miler de vots de la dreta del PP -Plataforma per Catalunya-.

El quid de la qüestió és, òbviament, si cap d'aquestes formacions arribarà al cinc per cent dels vots i per tant entrarà al consistori amb un o dos regidors. L'Alternativa Vecinal, en la darrera ocasió, va quedar a tres centèssimes (4,97%) de fer-ho, però en aquesta ocasió pinta que la tropa d'Antonio Ruiz es desinflarà força tenint en compte que aquest mandat no hi ha hagut cap legionel·losi ni cap crisi amb les zones blaves. Qui podria donar la sorpresa és la CUP, que tot i treure "només" 1.170 vots el 2003 -molt lluny, per tant, dels "vecinos"-, ha aconseguit engreixar durant aquests quatre anys la maquinària i programar amb assiduïtat -més que ERC i ICV, per exemple- actes de tot tipus, l'últim una calçotada a la plaça de Cuba que va congregar dos-centes persones pel cap baix. Els altres tres partits que es presenten, sobre el paper, no tenen opcions d'entrar al consistori perquè un (Esquerra Unitària) és una escissió de la coalició ICV-EUiA i els altres dos (Ciutadans i Plataforma) perquè tot i haver tingut el seu moment de glòria ara sembla que es troben en hores baixes. Tot dependrà de la capacitat de la resta dels partits de mobilitzar els seu electorat, sobretot el PSC: si tots els socialistes voten Baron es barrarà al pas a aquestes forces extraparlamentàries, si per contra els de Ramon Bassas no saben motivar els seus, es podrien trobar amb la paradoxa d'haver de pactar el proper govern amb una d'aquestes forces extraparlamentàries.

El PSC capitalitza la bloquesfera política

2007-03-07T02:44:00.000+01:00

Els socialistes arrasen a la bloquesfera amb el major número de planes. En tenen 22. A més, són l’únic partit que compta amb blocaires que pengen un post diari religiosament. Mai fallen ni el primer secretari Ramon Bassas ni l’alcalde Joan Antoni Baron, a qui el periodista Saül Gordillo ha betajat com a "Candidat 2.0". Parlen quasi sempre en clau local encara que Baron fa incursions a la política nacional i Bassas combina sovint els continguts polítics amb l’art i la poesia. Tots dos ho fan sempre en català. En canvi, Antoni Cuadras ha reactivat el seu bloc després d’una pausa i escriu diàriament i alternativa en català i castellà. La major part dels blocaires socialistes pengen els seus nous textos en un marge de 5 dies com a màxim, i barregen qüestions estrictament personals amb temes polítics locals i nacionals. La meitat d’ells ho fan pràcticament sempre en castellà. De blocs socialistes n’hi ha 5 que estan inactius des de fa més de 15 dies. El post més antic és de Ferran Asencio, que no actualitza des de l’onze de desembre.

Al PSC, el cap de llista dóna exemple amb textos cada dia. En canvi, el candidat de CiU Joan Mora no actualitza des de fa quasi quinze dies. Dels 8 blocs nacionalistes, el més actiu és el militant David Morgades amb un post cada dos dies com a mínim. Últimament es dedica a escriure contes en què els nacionalistes representen els bons i els socialistes els dolents. A Morgades el segueix de prop el regidor Joaquim Fernández, amb una periodicitat similar. Ell parla sempre de política. La responsable de comunicació del grup Municipal, Marta Agulló, també penja un post per setmana com a mínim. La resta de blocs convergents tenen una periodicitat molt irregular.

El blocaire més actiu d’ICV és Jordi Merino, encara que no ha publicat res des del 28 de febrer. D’ecosocialistes amb pàgina personal només n’hi ha cinc i escriuen sobre continguts que, sovint, no tenen res a veure amb la política local. El del president comarcal Joan Lleonart és molt personal. Per la seva banda, el president local Toni Guirao només parla del Sàhara. Tots ells són poc actius.

ERC ha posat en marxa un bloc per al seu candidat. Amb aquest en sumen quatre. Francesc Teixidó escriu molt poc i no ha definit cap estil. Antoni Soy no escriu pràcticament res des que va ocupar la secretaria d’indústria, i Pol Ramentol també té el bloc molt abandonat. A l’hora d’escriure, els independentistes encara són més inactius que els ecosocialistes. L'excepció és el membre de l'executiva Joan Safont, el degà dels blocaires republicans a Mataró. Ell escriu un o dos posts setmanals molt heterogenis però amb un fort component polític.

El PP passa dels blocs. Només en tenen les Noves Generacions. El seu és un dels blocs més incendiaris de la bloquesfera local, conegut sobretot pels insults propinats en un dels primers posts. Els temes sempre són polítics i hi predominen els relacionats amb la confrontació nacional espanyola, la seguretat i la immigració. L'escriuen en castellà.

La CUP també ha apostat pels blocs. Joan Jubany i Juli Cuéllar n’escriuen un o dos per setmana. Ells compten però amb el bloc més abandonat de la xarxa política de Mataró. Toni Delgado no escriu des del 26 de juny.

En general, tots els blocs tenen una llista d’enllaços reduïda al propi entorn polític i fan poca xarxa.

El PP: d'entrada, molt millor a la 'pole position'

2007-03-06T01:17:00.000+01:00

El Partit Popular, d'entrada, encara la campanya per a les municipals d'enguany molt millor que el 2003. Llavors, recordem, les eleccions van ser just dos mesos després de la invasió de l'Iraq per part de tropes nordamericanes i britàniques, una decisió en la qual va tenir tant a veure l'expresident espanyol José María Aznar. L'excap de llista dels populars, Joan López, ha explicat que confegir les llistes va ser complicat, en aquest ambient, i que van haver d'anar a buscar velles glòries del partit (de l'època d'Alianza Popular més que del Partit Popular, per entendre'ns). Paradoxalment, però, els votants mataronins del PP -que són anònims, no com els candidats- van aixecar-se com un sol home i van aconseguir col·locar ni més ni menys que cinc regidors populars a l'Ajuntament, a només un dels que va obtenir el principal partit de l'oposició, CiU.

Deiem que els populars locals encaren molt millor aquesta campanya perquè el context general no és el mateix (per bé que el nivell de crispació que el PP està traslladant a l'arena política espanyola segurament també es farà notar en aquestes municipals) i, sobretot, perquè els populars mataronins tenen un nou candidat que coneix la ciutat quasi tan bé com els socialistes. Joan López va deixar el llistó alt amb el seu to incisiu i a vegades radical, però el cert és que des que a principis de 2003 Paulí Mojedano va passar a ser l'home fort dels populars a l'Ajuntament -ocupant la plaça d'alliberat que poden tenir tots els partits de l'oposició-, aquest exempresari del tèxtil local ha posat els cinc sentits a construir una alternativa al projecte socialista de ciutat. I sovint ha aconseguit que, mediàticament, semblés que el principal grup de l'oposició era el PP i no pas una CiU poc àgil i embolicada amb la renúncia de Joaquim Esperalba i un llarg procés per decidir-ne el substitut.

Si diem, doncs, que el PP encara millor aquestes municipals que les de 2003... hem de donar per descomptat que els populars mantindran els cinc edils aconseguits llavors i que encara podrien treure'n almenys un de més, atrapant CiU si no és que els de Joan Mora també són capaços de pujar un regidor i recuperar terreny pel conjunt del centredreta mataroní. En aquest cas estaríem parlant de sis més set regidors, arribant a tretze. Estarien només a un de la majoria absoluta. Presidirà a partir del mes de juny Paulí Mojedano l'Institut Municipal de Promoció Econòmica amb Joan Mora de batlle de la capital del Maresme?

Les dones de Joan Antoni Baron

2007-03-04T23:53:00.000+01:00

El candidat socialista Joan Antoni Baron necessita dones. I se suposa que ja les deu tenir totes escollides. L’alcalde s’ha compromès a presentar una llista paritària, d’acord amb l’avantprojecte de llei orgànica d’igualtat entre homes i dones. L’anomenada llei d’igualtat, que va iniciar el seu tràmit parlamentari el març de 2006, estableix que cap dels dos sexes ha d’estar representat per sota del 40%. Això significa que, en una llista de 27 candidats i 3 suplents hi haurà un mínim de 12 dones i un màxim de 18 homes. A més, la llei d’igualtat obligarà a mantenir la proporció en franges de 5. És a dir, que de cada cinc candidats dos hauran de ser dones. I la pregunta és: Quines són les dones de Joan Antoni Baron? Ell i el primer secretari del PSC, Ramon Bassas, guarden silenci sepulcral sobre la composició de la llista.

Si els socialistes repetissin els resultats dels anteriors comicis, Baron necessitaria almenys 4 dones preparades per governar una cartera. Les ha d’escollir tenint en compte que Consol Prados ja té feina al parlament i no té ganes de tornar. I que Pilar González, la número 2 de Mas, ja ha col·locat la primera pedra del Tecnocampus i té un peu a fora de l’equip de Baron. A la candidatura que l’exalcalde i diputat Manuel Mas va presentar el 2003 i que ha heretat Joan Antoni Baron hi havia 20 homes i només 10 dones. Dues dones separen la llista de Mas de la llei d’igualtat.

Si no hi ha cap sorpresa, l’alcalde Baron té un estret marge de maniobra per posar-hi remei. Alícia Romero i Montse López tenen tots els números per ocupar la quota femenina entre els 5 primers llocs. Romero podria, fins i tot, ser la segona o la tercera de Baron. Té una àmplia formació acadèmica i ha reconduït la gestió a l’IMPEM amb diligència i fermesa. El partit es va veure obligat a confiar en ella per aquesta tasca i l’ha resolt amb eficàcia. Segur que tindrà recompensa i començarà la seva tercera legislatura amb només 30 anys i com una peça fonamental del projecte socialista a Mataró. De fet, tant Romero com López tenen pes específic en la confecció del programa i la campanya del PSC. Núria Aguilar és un dels noms que es podrien situar en els cinc llocs següents. Actualment treballa al Consell Comarcal del Maresme i ha estat la responsable de comunicació a Mataró durant les campanyes del referèndum i les autonòmiques. Ella no apareixia a la candidatura dels últims comicis. Tampoc hi era Ana M. Barrera, que s’ha incorporat al partit recentment i la seva condició de dona la podria catapultar. Ella forma part de la comitiva de les JSC que últimament apareix als plens municipals. Per fer-se un lloc a la zona de sortida probablement competeixi amb Anna Bruguera, que és de la junta del PMC i ocupava el número 14 a la candidatura de Manuel Mas. Ella, en canvi, no s’ha deixat veure en els actes de partit ni forma part de l’habitual comitiva de joves que segueix l’alcalde a les inauguracions. Aquesta legislatura, Bruguera s’ha quedat a les portes de ser regidora després de la marxa de Manuel Mas i Consol Prados. Per saber amb certesa la composició de la primera llista de Baron caldran encara unes setmanes d'espera. D'aquí a poc coneixerem quines són les dones que Joan Antoni Baron ha escollit per satisfer els seus desitjos... de paritat.

Els joves del PSC

2007-03-02T01:27:00.000+01:00

Si hi ha un partit de la ciutat que té joves disponibles aquest és el PSC. Que el partit de Montilla governi a tot arreu hi deu tenir a veure, amb tota seguretat, però el cert és que cap altre partit té unes joventuts com les de PSC. Són joves molt associats a la part més obrerista i espanyolista del partit, molt allunyats de les elits obiolistes o maragallistes del PSC de tota la vida i que han estat convenientment mimats tan per l'alcalde i candidat socialista a la reelecció Joan Antoni Baron com pel primer secretari Ramon Bassas. El cert és que aquests joves s'estan posicionant des de fa temps en el món socialista local. I que en la propera llista electoral poden tenir un gran protagonisme, tenint en compte les possibles baixes de vaques sagrades com Esteve Terradas i Arcadi Vilert. Estem parlant de persones com Carlos Fernàndez, president de l'associació de veïns de Vista Alegre, que aquesta mateixa setmana provocava que aquest col·lectiu es desvinculés de la decisió de la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró (FAVM) de formar part de la plataforma Salvem Can Fàbregas. Una manera de fer mèrits davant la direcció local del partit. Fernàndez anava en el número 15 a la llista del PSC el 2003 i ara només pot escalar posicions en aquest sentit. Altres noms: Xesco Gomar, exprimer secretari de les Joventuts a Mataró, actualment amb un càrrec a l'àrea de cultura popular de la Diputació de Barcelona, el qual va ser a la taula de la jornada sobre cultura organitzada pels socialistes el dissabte passat (un avís per a navegants?). Un parell de noms més: Javier Naya, actual primer secretari de la JSC, i Anna Bruguera, que anava de 14 a les llistes de 2003, molt relacionada amb l'àmbit de cultura. I una sorpresa d'última hora: Ana M. Barrera, que té tots els números per aconseguir un lloc de sortida a la llista perquè, a banda dels mèrits que hagi pogut fer, té el valor afegit de ser una dona. Tots ells menys Xesco Gomar eren presents al ple d'ahir, l'antepenúltim de la legislatura. Caldrà estar molt atents a tots aquests noms en els propers dies.

(*Carlos Fernández i Ana M. Barrera a les fotos que tenen penjades als blocs respectius)

Ecosocialistes sense iniciativa

2007-02-28T16:26:00.000+01:00

ICV no fa campanya. És com si això de les eleccions no anés amb ells. Aquesta web n’és un exemple. És el portal del candidat Jaume Graupera, però el que van posar en marxa per les municipals del 2003. L’última actualització de la pàgina és del mes de setembre del 2002. A ICV els costa posar en marxa l’engranatge electoral perquè tenen les bases desmobilitzades, sobretot les més joves. Tot indica que la mitja d’edat de la llista que encapçalarà Jaume Graupera pujarà notablement. La seva gestió ha generat una corrent crítica dins del partit que aglutina els militants més joves. Entre ells, els dimissionaris de l’executiva local Jordi Merino i Joan Lleonart, a més de Miguel Guillén, Sergio Morales, Raquel de Haro i Miquel Canal. Tot indica que Merino i Lleonart no formaran part de la candidatura, i faltarà veure què faran la resta. A banda d’ells –que són joves perquè ara de jove se n’és fins als 35- altres militants com l’històric Pep Manté també han mostrat el seu desacord amb la política urbanística del govern. Una política que el grup municipal d’ICV ha defensat malgrat l’oposició d’una part important de la seva militància. Uns militants que comparteixen la posició de la FAVM pel que fa a l’enderroc de la Fàbrica de Fàbregas i de Caralt, els pisos projectats a Cirera i els del Sorrall. Per calmar a les bases descontentes s’han compromès dos noms de més o menys consens entre el segon i el quart lloc de la llista. Són el president local Toni Guirao i l’exlíder veïnal Santi López. Dos caràcters conciliadors per fer front a la primera gran crisi del partit després de la marxa de Salvador Milà.
Amb la seva incorporació en un lloc destacat de la llista, Santi López s’haurà d’empassar ara totes les crítiques a les decisions preses pel govern amb l’oposició del moviment veïnal quan ell n’era el líder. És de suposar que haurà demanat alguna contrapartida. A aquest malestar s’hi ha d’afegir el trencament de relacions amb l’assemblea local d’EUiA. A ICV hi falta gent per fer el programa i començar una bona campanya. Abans que s'arribés a aquesta situació, una enquesta encarregada per ERC i publicada per TVM els pronosticava, en el millor dels casos, només un regidor.

ERC treu pit dins al govern i el PSC vol acabar amb el Monumental

2007-02-27T00:42:00.000+01:00

A l'esquerra la xemeneia de la fàbrica Fàbregas i de Caralt.

A sota: una foto, cinc socialistes (Mas, Prados, González, Castells i Baron). Col·locació de la primera pedra del Tecnocampus. Font: Romuald Gallofré (capgros.com)

Avui per tercera vegada, el soci petit del tripartit mataroní, Esquerra Republicana, s'ha desmarcat del grup majoritari el PSC en l'afer de la fàbrica Fàbregas i de Caralt -que ja veig que no ens desempallagarem d'ell en tota la campanya-. Francesc Teixidó, l'alcaldable "tranquil" dels republicans, va proposar ahir als seus companys de govern mantenir únicament la xemeneia de l'edifici i transportar-la a un altre indret. Una proposta salomònica que li permet quedar bé amb la plataforma Salvem Can Fàbregas i treure pit dins el govern, que ja li convé. Dèiem que els independentistes s'han desmarcat per tercer cop dels socialistes: les dues anteriors ocasions han estat la picabaralla entre els alcaldes socialistes i el conseller Puigcercós per la gestió de les oficines cíviques de la Generalitat en el territori i la queixa dels republicans per la presència divendres passat a l'acte de col·locació de la primera pedra del Tecnocampus del conseller d'Economia Antoni Castells (PSC) en comptes del titular d'Innovació, Universitat i Recerca Josep Huguet (ERC). Després d'una època de gran submissió -almenys mediàtica- al "diktat" de Joan Antoni Baron, sembla que els republicans es desperten.

La segona notícia interessant d'aquests dies és que els socialistes han recuperat la idea de tirar a terra el Teatre Monumental. Aquesta proposta, compartida amb CiU a mode de "gran coalició", ja era present en la campanya de les municipals de 2003 -com explicàvem l'altre dia- però dissabte durant la jornada de cultura convocada pel PSC a l'Espai 1 del Monumental el propi alcalde Joan Antoni Baron ho va anunciar. El quid de la qüestió és que durant els últims quatre anys ICV, que ha governat Cultura, no ha volgut ni sentir a parlar de la qüestió -per més que a la Mostra d'Equipaments Culturals del Museu la idea torna a sortir-. La proposta de Jaume Graupera era intentar concertar primer amb les sales privades del centre de la ciutat –tot i que ben poca cosa s’ha fet- abans de pensar en un nou teatre. Sigui com sigui els socialistes diuen ara que volen deixar enllestit el projecte pel 2011. Una curiositat: aquesta proposta apareixia en el discurs de l'acte que l'alcalde va penjar al seu bloc el cap de setmana però en canvi no constava en el discurs enviat des de la plaça de les Tereses als mitjans de comunicació. Descordinació? Anècdotes a part, el fons de la qüestió és que els socialistes volen governar Cultura sigui sols o amb coalició. Un avís en tota regla a Jaume Graupera, el qual els socialistes volen perdre de vista com sigui. Si no ho aconsegueixen, el marcaran de molt aprop.

Què diuen els blocs?

2007-02-26T17:00:00.000+01:00

Ramon Bassas (PSC) afirma que CiU hauria preferit un “tecnocampito” i retreu que Esperalba s’hagi "esfumat"

Joaquim Fernández (CiU) vol que el Tecnocampus sigui més gran

Javier Naya (JSC) creu que Joan Mora no coneix Mataró i que només aposta per fotografiar-se

David Morgades (CiU) acusa el govern de practicar un “feudalisme modern” en expropiacions del Camí Ral

La periodista Elisabet Solsona diu que la proximitat de les eleccions fa perdre la credibilitat dels polítics

El crític d’art Pere Pascual (PIC) dóna suport al candidat socialista Joan Antoni Baron

Què fer amb la immigració

2007-02-25T17:52:00.000+01:00

Sembla que la immigració serà un dels grans temes de la campanya de les municipals a Mataró i a tot arreu. Ja ho va ser en les autonòmiques, però està clar que el tema si a alguna administració toca d'aprop és a la municipal, que al capdavall és qui ha de resoldre els problemes derivats d'aquest fenomen, que n'hi ha i bastants.

En aquest sentit cal felicitar el candidat de CiU, Joan Mora, per haver llançat la primera proposta concreta respecte aquest tema, en la seva presentació pública fa dos dilluns a la Sala Cabañes. Mora va apuntar la possibilitat que, per seguir rebent les ajudes socials a les que tenen dret com a persones en situació econòmica desfavorida -no per ser immigrants, compte!-, els immigrants podrien estar obligats a passar un curs de coneixement del país, tal com ja fa l'Ajuntament de Vic, per exemple, governat per CiU. Jo no entraré a discutir si és o no una bona proposta, déu me'n guard, però si que insisteixo que l'important és proposar coses: la gent està preocupada pel tema i per tant els polítics tenen l'obligació de pensar i repensar com s'afronta aquest repte.

És curiós, si més no la resposta de la resta de grups respecte la proposta de Mora, sobretot mirant els rengles de govern. En declaracions a Mataró Ràdio, Ramon Bassas (PSC) va posar en dubte la viabilitat de la proposta perquè segons ell els ajuntaments no tenen competències en aquest sentit, Toni Guirao (ICV) la va rebutjar frontalment i en canvi Francesc Teixidó (ERC) va dir que es podia estudiar sense tancar-hi la porta. I, quines paradoxes, en el mateix sentit es va pronunciar Paulí Mojedano (PP). A veure, doncs, si els nostres polítics són capaços de generar propostes imaginatives al voltant d'aquest tema.

El gran projecte dels socialistes

2007-02-23T19:09:00.000+01:00

La primera pedra del Tecnocampus ha apagat la foguera. Fins ara, quan en sentíem a parlar se’ns feia la boca aigua. Pensàvem en els torrons i les neules. Era inevitable que ens vingués al cap la cançó: “fum, fum, fum”. Però ha quedat clar que el nou parc tecnològic és més que una nadala. És una iniciativa decidida i arriscada que costarà més de 60 milions d’èuros, la inversió més gran feta per l’Ajuntament de Mataró. És la imatge del Mataró del segle XXI.

Una ciutat que no renega del seu passat industrial però que aposta pel valor afegit del talent i el coneixement. Amb dues universitats i un centre tecnològic per a la recerca i el desenvolupament del tèxtil. Retallant distàncies entre els centres educatius i les empreses. Tota una icona d’una ciutat que es vol obrir al mar i convertir-se en turística. Amb hotels, serveis i coneixement.

D’acord. Però del Tecnocampus fa 8 anys que se’n parla, i quan estigui acabat i tot just comenci a caminar ja en farà 11. Això no és nou. La primera pedra del Tecnocampus s’ha col·locat dos mesos després del que estava previst i, casualment, ha coincidit amb l’inici de la precampanya. Segur que el Tecnocampus serà una de les paraules més repetides pels socialistes fins el proper 27 de maig. I amb la que ve, ja seran tres les legislatures en què es farà bandera del projecte. Sembla que el Tecnocampus sigui un final de trajecte. Sembla que després del Tecnocampus ja haurem aconseguit la “ciutat per viure i per treballar”. Però n’hi ha prou amb això? Hi haurà algú que proposi un altre nou i gran projecte? O potser serà una campanya de ressaca com la de les autonòmiques? Quina serà la traducció local dels xecs de l’Artur Mas i els sonotones de José Montilla? O.B.

La bomba de la campanya
Recordo que a les eleccions de 1999, la proposta estrella del candidat de CiU a l'alcaldia -Ramon Camp, que intentava el seu tercer round amb Manuel Mas- era soterrar la via del tren. Era una proposta engrescadora. Camp va convocar la premsa diria que el mes de maig a un restaurant del Port i ens va ensenyar una fotografia amb l'aspecte que tindria la façana marítima de la ciutat si el tren es soterrava. A més va assegurar que mantenia contacte amb Hewlet Packard -llavors el Tecnocampus encara no ballava ni pel cap de Manuel Mas i Pilar González- perquè s'instal·lés en una part de la zona que es generava de nou. En aquells comicis Camp es va ensorrar estrepitosament i va passar de nou a set regidors i deu ser per això que el 2003 Joaquim Esperalba no va seguir amb la línia de propostes radicals com la de fer desaparèixer el tren del litoral mataroní (potser excepte tirar a terra el Monumental, cosa amb la qual el PSC estava d'acord). En aquesta ocasió ni Mora ni Baron sembla que s'hagin de treure cap conill de la xistera, de manera que tot apunta que no hi haurà cap bomba de campanya. Qui si que ha proposat una acció radical és Paulí Mojedano, del PP, que proposava ni més ni menys que tirar a terra el mercat de la plaça de Cuba i fer-lo de nou però soterrat. El sí dels comerciants a la proposta del govern li ha anat com anell al dit a Alícia Romero per rebutjar la proposta dels populars. J.S.

P.D.: Per cert, sobre l'acte del Tecnocampus: com és que a l'hora de posar els diaris del dia al costat de la primera pedra s'ha optat per un diari local de paper -que no parlava de Tecnocampus a la portada- i no per impressions en paper dels diaris digitals que la ciutat té a hores d'ara i que si que parlaven del tema a dojo?

Baron engega la precampanya

2007-02-22T19:23:00.000+01:00

Foto de l'alcalde Baron durant la presentació del manifest (Marcos Lossius/capgros.com)

La precampanya de les municipals ja ha començat. Avui l'alcalde i candidat socialista a la reelecció, Joan Antoni Baron, ha convocat la premsa al Port de Mataró -lloc emblemàtic de la "nova ciutat" de Manuel Mas- per apuntar els grans eixos de la campanya electoral i per llegir el manifest electoral del PSC "Mataró, nous temps". I tant que són nous temps quan l'ítem principal de la trobada és que la capital del Maresme vol ser ambiciosa i figurar en el mapa de ciutats mitjanes catalanes. No m'imagino l'exalcalde Manuel Mas en un míting dient coses; per això potser l'equip de campanya de Baron ha volgut fer l'acte en aquest indret, per donar alguna mena de continuïtat entre el projecte de Mas i el de Baron. A banda d'això Baron no ha anunciat cap gran novetat. Ha demostrat, això si, que té un discurs ben travat, complet, amb gran coneixement de la ciutat -una qualitat amb la qual només pot competir el Partit Popular, si hem de ser francs. És clar que ser alcalde durant tres anys i tenir tota la maquinària pròpia d'un govern... ajuda molt-. Ha estat un discurs en la millor tradició dels tòpics baronians, com ell mateix ha reconegut: que si l'espai públic, el civisme, l'orgull de ser mataronins i, com sempre, crits a fer la feina i a fer-la ben feta. Res de nou sota el sol. Caldrà veure si Baron és capaç d'activar el seu electorat tradicional i combatre l'efecte Ciutadans i dels partits petits. Si ho aconsegueix no hauria de tenir grans problemes per ser investit alcalde, ara si, amb l'aval dels vots.

Detalls interessants de la foto d'avui: Rera Joan Antoni Baron hi figurava -per bé que tapada- Pilar González Agàpito -un senyal?-, a la seva esquerra el totpoderós primer secretari Ramon Bassas i més a l'esquerra les dues dones que amb tota probabilitat escalaran llocs a la llista socialista: Alícia Romero i Montse López -per aquest ordre-. A la dreta de tot hi figurava, fora de quadre -mig pam més enllà del grup-, un Esteve Terradas que s'ho començava a mirar de lluny.

David Rovira plega. Avui l’actual cap del grup municipal popular, David Rovira, ha confirmat a l'informatiu migdia de Mataró Ràdio que no anirà a les llistes del Partit Popular en llocs de sortida –entre els deu primers- i per tant amb tota probabilitat no repetirà com a regidor. La pèrdua de Rovira significa un trasbals per Paulí Mojedano, que l'ha intentat convèncer que fes causa comuna amb ell però motius professionals i personals -diu Rovira- han pogut més. De totes maneres, la "desaparició política" de Rovira també significa que Mojedano podrà posar més distància amb el seu antecessor Joan López, cosa que afavoreix el perfil renovador de la seva candidatura.

Què diuen els blocs?

2007-02-21T14:27:00.000+01:00

Marta Agulló (CiU) insinua que l’equip de govern (PSC, ICV i ERC) ha viatjat poc

David Morgades (CiU) atribueix la delinqüència nocturna a la falta d’efectius de policia local

L’exregidor socialista Sergi Bonamusa diu que Mora “haurà de tirar d’enciclopèdies i assessors” per conèixer Mataró

Mora vol salvar Can Fàbregas

2007-02-20T12:55:00.001+01:00

Mora avui durant la roda de premsa

El candidat de CiU, Joan Mora, ha donat avui un dels primers cops d'efecte de la preprecampanya de les municipals. Mora ha convocat la premsa a la fàbrica Fàbregas i de Caralt i en un missatge clarament populista ha dit el que alguns "mataronins de tota la vida" històricament enfrontats al desarrollista govern socialista desitgen sentir en aquests moments: no hem de tirar a terra Can Fàbregas i de Caralt, es pot fer la locomotora comercial però mantenint l'edifici i l'Ajuntament ha d'aturar el concurs per la concessió de la llicència. El candidat ha justificat la petició dient que hi ha irregularitats jurídiques en el concurs. Mora intentava així fer-se en l'abanderat de la causa patrimonialista de la ciutat i posar-se a la butxaca els nombrosíssims col·lectius i ciutadans -hi ha 2.600 signatures entregades dilluns a l'Ajuntament- que estan en contra d'enderrocar la fàbrica.

L’afer de la fàbrica Fàbregas i de Caralt porta camí de convertir-se en un dels grans temes de la precampanya electoral i en un dels principals maldecaps pel govern municipal. La pressa amb què l’executiu liderat per Joan Antoni Baron ha obrat les darreres setmanes per resoldre la qüestió de la locomotora comercial ha donat arguments a l’oposició i ha generat un moviment opositor a la ciutat que ha cristal·litzat amb el naixement d’una plataforma contrària a l’enderrocament de la fàbrica. De moment la causa havia rebut el suport de grups com la Candidatura d’Unitat Popular o la Federació d’Associacions de Veïns de Mataró, però avui el candidat de Convergència i Unió, Joan Mora, ha pres partit obertament en el tema per primera vegada. Ho ha fet amb una jugada molt previsible però segurament prou efectiva i efectista.

Ganivets al govern municipal
Mentrestant al govern municipal els ganivets volen sense cap dificultat. La última situació galdosa l'ha protagonitzat el president del Patronat de Cultura, Jaume Graupera, que ha derivat els marmessors de Ca l'Arenas a l'alcalde i a la regidora d'Obres després que aquests li demanessin per uns arranjaments de l'edifici, que el titular de cultura no ha aconseguit resoldre sis mesos després de la inauguració del centre. A la plaça de les Tereses estan que bufen amb Graupera i ja somien amb què ERC -que s'ha demostrat un aliat bastant controlable durant aquest mandat- sigui la única clau que necessitin per governar la ciutat i així es puguin oblidar de Jaume Graupera.

On dormen els candidats de CiU i PSC?

2007-02-20T02:49:00.000+01:00

La precampanya ha entrat amb força a la blogosfera de Mataró. Destaca una picabaralla entre el primer secretari del PSC, Ramon Bassas, i el regidor de CiU Joaquim Fernández sobre una suposada somnolència de Mataró. Bassas considera que el candidat nacionalista Joan Mora desconeix la ciutat perquè el seu lema de precampanya és “despertem Mataró”. Des del seu blog aprofita per apuntar un motiu del “desconeixement”: El candidat nacionalista Joan Mora viu a Cabrera de Mar. És la segona vegada que Bassas li ho retreu en només una setmana. D’entrada, viure fora de Mataró no té res a veure amb el grau de coneixement de la ciutat però, en qualsevol cas, els socialistes jugaran aquesta carta a favor seu. Un candidat que viu a Cabrera de Mar s’enfronta a Joan Antoni Barón, un alcalde que viu al Pla d’en Boet i que en fa bandera. “L’alcade no se’n va del barri perquè li agrada el barri”, diu. Aquest és un dels tòpics del baronisme. És en aquest sentit que el primer secretari dels socialistes es refereix a Joan Mora com a “el noi de Cabrera”. Des de CiU responen, com si es tractés d’un sacrifici, que abans d’abandonar la ciutat Joan Mora va viure durant molt temps a Rocafonda. També recorden que és a Mataró on ha creat la seva empresa. Pel que fa a la somnolència, el nacionalista Joaquim Fernández s’ha afanyat a contestar que qui dorm és el govern de Mataró (PSC, ICV i ERC) i no pas la ciutat. El cas és que el lema de CiU és “despertem Mataró”. La frase es refereix a la ciutat i no al seu govern. També és cert però que Mora matisa l’afirmació en el seu discurs de presentació i, en aquest cas sí, fa referència al govern.

A què esperen els partits del govern?

2007-02-18T19:32:00.000+01:00

Capçalera de l'encara inexistent pàgina de campanya del candidat socialista Joan Antoni Baron

Si alguna cosa queda clara de la pre-precampanya en què estem instal·lats des de ja fa dies és que els grups del govern no tenen pressa per començar a ensenyar les armes amb què afronten aquestes eleccions municipals del 27 de maig, uns comicis que algú ja ha radiografiat. Ja sé que això de les xifres pot ser una bestiesa i que depèn de com 98 dies donen per molt, però jo justament pretenia plantejar la qüestió al revés: com pot ser que a falta de 98 dies de les eleccions cap dels tres partits que composen actualment el govern municipal no hagi plantejat ni una sola idea-força (ja no dic propostes concretes!) amb què pretenen encarar la cita amb les urnes? L’alcalde Baron segueix fent d’alcalde, i això és bo (només faltaria que es dediqués a fer de candidat 98 dies seguits, ja porto tres anys donant-se a conèixer), però encara no hem sentit ni un sol “somni” seu de cara a l’escenari que s’obrirà després del 27 de maig. Cert és que els socialistes celebren el dia 24 un acte sobre cultura, però aquest és tot just per recollir idees, no per apuntar-ne de pròpies. Un acte, ara que ve a tomb, que es pretén obert a la ciutadania però que té d’entre els seus quatre ponents tres de la corda socialista (Josep Novellas, Gustavo Herraiz i Xesco Gomar); però d’això ja en parlarem el proper dia (llavors també explicarem la negativa a assistir-hi del crític d’art Pere Pascual). Pel que fa a Iniciativa per Catalunya Verds tot el que els seus dirigents ens van saber avançar en el dinar que van mantenir amb la premsa fa uns dies és que després de les eleccions reclamaran la reformulació dels ens autònoms de l’Ajuntament com el Patronat de Cultura i –hem de suposar- el Patronat d’Esports. Sense concretar com, és clar. I finalment ERC, que ens va convidar a dinar ara ja deu fer tres setmanes, i va respondre a la majoria de preguntes dels periodistes amb un “ho estem treballant” que va en aquesta línia, de no desvetllar res del que es podrà sentir a la precampanya. Tres partits, per cert, que encara no tenen pàgina web pròpia de cara a les eleccions, tot i que en el cas dels socialistes des de fa dies als blocs de Joan Antoni Baron i Ramon Bassas hi figura un enllaç a una pàgina web encara inexistent, http://www.baron.cat (de fet remet al bloc de l'alcalde). A ICV sembla que ni hi pensin. Pel que fa a ERC, dins la pàgina web de la secció local hi ha un bloc de l’alcaldable Francesc Teixidó molt ben preparat però que encara no té ni una sola entrada. Els independentistes farien bé de contractar un bon cap de comunicació que vigili buits com aquest (a hores d’ara ERC encara no té concretat qui serà, a diferència dels altres quatre partits amb representació al consistori). Posats a repartir “bronques”, però, també cal citar el Partit Popular, que des de fa setmanes té penjada la pàgina http://www.paumojedano.com/ sense cap contingut a part d’una fotografia “veraniega” de Paulí Mojedano. Els únics que han fet els deures en aquest sentit són els de CiU, encara que Mora ha trigat a complir la promesa d'escriure pràcticament a diari (els últims dies ha fet una remuntada espectacular al seu bloc. A veure doncs, si la resta es posen també les piles.

Audiovisuals de campanya i la dona del Cèsar

2007-02-17T20:12:00.000+01:00

El Cèsar va repudiar la seva dona perquè no semblava prou honesta. Li va semblar que flirtejava amb un altre home. “La dona del Cèser no en té prou en ser honesta: també ho ha de semblar”, li va dir. Aquesta màxima es pot aplicar a una campanya electoral. No n’hi ha prou amb què els partits i els seus candidats tinguin les millors propostes i els millors candidats per Mataró. També ho ha de semblar. I és aquí quan entra en acció la publicitat. És quan es posa en marxa la litúrgia electoral. Cadascú a la seva manera. Amb els joves darrera i els avis fent de públic. A l’estil més purament americà. O improvisant-ho tot, inclòs un discurs llegit de cap a peus. Totes les presentacions però, han tingut un element en comú: els audiovisuals. És la primera vegada que se’n generalitza l’ús per transmetre els missatges electorals en l’àmbit local.

El PSC ha estat el primer en utilitzar el vídeo en aquesta precampanya. Una peça ben pensada i mal executada. Els socialistes venen a l’alcalde que viu al barri i que no se’n va del barri. L’alcalde que vol que tot Mataró sigui Mataró. L’alcalde que exalta els valors de la família. L’alcalde que és a tot arreu i parla amb tothom. L’alcalde que s’interessa per les petites coses. Aquest és el gènere que posen a l’aparador. L’aparell socialista ha apostat per aquests missatges que ja s’han convertit en “tòpics baronians”. Ells han demostrat que saben què dir. L’error ha estat dir-ho a través d’un vídeo mal enregistrat i mal muntat. Segur que el nou tècnic que han contractat els crearà uns audiovisuals, aquesta vegada sí, amb una factura professional. Mentre no sigui així, potser el youtube els fa un mal favor.

Pitjor ho tenen a Convergència i Unió. Semblen el Julio Salinas de precampanya local. Fan el més difícil i s’equivoquen en el més fàcil. Aconsegueixen omplir la Sala Cabañes per presentar en Joan Mora. Ho fan amb el reclam d’un Artur Mas que no ha trepitjat Mataró en tota la campanya de les autonòmiques. En canvi, són incapaços d’oferir una bona fotografia del candidat local i el líder nacional. S’obliden de donar banderes al públic, deixen en Joan Mora sol dalt l’escenari i escatimen la música de campanya. El seu sentit de l’estètica està a anys llum del dels socialistes. Però el seu problema va més enllà. El seu audiovisual de presentació ho deixa clar: no tenen missatge. Només s’hi veu un ciutadà –enlloc diu que sigui un alcaldable- que va al gimnàs i que dirigeix la seva empresa. I què? Algú pensa explicar per què és ell el candidat i no ho és la meva veïna que va cada dia al Paradise a fer aquagimm? Això per no parlar del grafisme. On és la imatge de convergència? On són els seus colors? No tenen missatge ni estètica. Ja ho diuen els seus adversaris: “quan l’enemic s’equivoca no se l’ha de distreure”.

Per la seva banda, el PP ha començat fort. Amb una presentació feta en família. Ben preparada i amb la presència de Josep Piqué –que va ensenyar la seva cara més rància-. També han apostat per l’audiovisual. Un muntatge arriscat, que duu l’empremta de Paulí Mojedano. El candidat vol desfer-se de la imatge antipàtica, retrògrada i ultraconservadora que ha generat el PP arreu. El seu objectiu és crear empatia. Demostrar que “tenim molt en comú”. Per això presenta un vídeo èpic, que fuig de la confrontació. Hi apareix gent de totes les edats i classes socials. Vol que ens sentim identificats amb les seves sigles. La peça mostra una ciutat que està al dia i Mojedano afirma que encara pot ser millor. Una estratègia elegant i en positiu, però que probablement genera menys rèdits electorals que la crítica furibunda a les polítiques de seguretat i immigració.

La CUP també utilitza el vídeo per fer campanya. Enregistren els seus actes amb una càmera domèstica i els difonen per internet sense postproducció. Són uns clips pèssims, llargs i difícils de digerir. És precisament aquesta imatge de partit pobre la que els ajuda. Un partit fora de l’ortodòxia que si obté algun resultat serà gràcies al vot dels rebotats de tot.

I amb la precampanya també ha començat la contracampanya. Un vídeo anònim penjat al youtube i made in Cardenyola ataca al PSC. És un producte fatal, però el seu missatge és tan clar que no li fan falta recursos estètics. Des de CiU se n’han fet ressò i han obtingut la corresponent resposta dels al·ludits.

De moment, Esquerra i ICV prescindeixen dels audiovisuals. És que són uns romàntics i es pensen que ells no necessiten publicitat? Potser els passarà com a la dona del Cèsar.

La cultura, un dels grans interrogants de la campanya

2007-02-15T18:22:00.000+01:00

Imatge de l'Antiga Beneficència, l'edifici on s'acull el Patronat Municipal de Cultura

Un dels grans debats de la propera campanya electoral a Mataró és la cultura, que ha estat històricament una patata calenta pels governs de la ciutat des de la represa democràtica. El fet -i en això hi ha consens per part de tots els partits- és que la cultura ha estat durant tot aquest temps, en certa manera, la ventafocs de la política mataronina, segurament perquè abans de parlar de cultura calia sargir la ciutat i convertir-la en un bloc compacte.La qüestió, a Mataró, no és tant què s'ha de fer, que en això tothom hi està bastant d'acord, sinó amb quin instrument s'han de fer les coses i qui l'ha de gestionar. Què vull dir amb això? Doncs que tothom està d'acord per exemple que una de les coses que cal fer és concertar més amb els privats: això, pel que fa al teatre, vol dir arribar a acords amb la Sala Cabañes i el Foment Mataroní, per citar dos exemples. El que no està clar, és, per exemple si l'estructura actual de l'instrument de gestió de la cultura local, el Patronat Municipal de Cultura, és la millor o si caldria tendir cap a un institut (ja tenim l'Institut Municipal d'Educació) o una fundació, com proposa el PP. Jaume Graupera ja va insinuar fa mesos en un debat al Museu Arxiu que aquest seria un dels grans temes de la campanya electoral del 2007.

L'altra tema, i això si que promet ser apassionant, és la més que possible guerra interna entre els tres socis de l'actual govern d'esquerres -possibles futurs socis- per controlar aquesta àrea. Els ecosocialistes d'ICV perquè -hagi passat el que hagi passat- ells han portat Cultura els darrers quatre anys i una mica el discurs de Graupera és "ara si que ve lo bo", mentre que els socialistes n'estan farts d'haver de resoldre part dels problemes que ocasiona aquesta conflictiva parcel·la del govern i podrien forçar el pacte per quedar-se ells amb aquest negociat. La novetat és que un dels eixos de campanya d'ERC serà també la cultura i els republicans -recordem la Generalitat, amb Joan Manuel Tresseras com a conseller republicà de cultura- tenen ganes de dir la seva en aquesta àrea. Seria interessant veure què pot fer el partit independentista amb la ventafocs dels governs d'esquerres dels darrers 28 anys, que ni PSC ni PSUC-ICV han sapigut portar amb suficient diligència. Els resultats a la vista estan.

Mora presenta la seva alternativa

2007-02-14T19:39:00.000+01:00

Un dels temples del matarócentrisme, la Sala Cabañes, va ser la seu ahir de l'acte de presentació a la ciutat de l'alcaldable de CiU, Joan Mora. Mai més ben dit presentació, perquè tot i que Mora diu que ja no pot anar pràcticament enlloc sense sentir-se observat, el cert és que el grau de notorietat del candidat és realment baix.En termes de xifres l'operació va ser un èxit i les 475 localitats de la sala cabañes es van esgotar, una meta que només aconsegueixen els Pastorets i en comptades ocasions. Els centenars de cartells amb aquesta foto arturmasiana de Mora que han decorat els carrers de la ciutat els últims dies certament han fet efecte.El relleu generacional a Convergència i Unió es va fer patent i si a principis de 2003 era l'expresident Jordi Pujol qui presentava el candidat dels nacionalistes, Joaquim Esperalba, dilluns era Artur Mas qui feia de mestre de cerimònies amb Joan Mora mentre que Esperalba representava el paper d'outsider que tant bé li va.Mora va pujar intranquil a l'escenari; era el primer discurs seu davant l'atril i la parròquia convergent, que se'l mirava embadalit esperant que sigui el candidat que destroni els socialistes després de 28 anys de govern a la ciutat. Missió molt difícil, tot i que no impossible.El candidat de CiU, que si alguna cosa aporta és frescor i imatge nova, va fer pública la seva alternativa amb un discurs excessivament llarg però ben estructurat on va insinuar alguns dels punts del seu programa electoral. Aquest cop res de soterrar la via del tren com el 99 ni cap proposta espectacular: créixer menys en habitants, no fer els habitatges al Sorrall, construir un nou teatre municipal, posar més policia al carrer, habilitar pàrquings als extrems de la ciutat i apropar la gent al centre amb autobús i en immigració que els nouvinguts hagin de passar un curset d'introducció. Propostes molt socials amb alguna referència a l'excessiu intervencionisme del govern actual i picada a l'ullet nacional per fer posar "catxonda" la facció sobiranista del partit. Cap referència al món empresarial ni als emprenedors, cosa estranya sent qui és Joan Mora, un perfil inaudit en política municipal, on el més habitual és viure de les arques públiques sigui al govern o a l'oposició.Les cartes, doncs, estan sobre la taula. Els dos partits de centredreta ja han començat a ensenyar la poteta, ara cal veure què diuen des dels rengles de l'esquerra, que corren el risc d'adormir-se si no comencen a disparar. Només queden cent cinc dies per les eleccions i el més calent és a l'aigüera.