Audiovisuals de campanya i la dona del Cèsar

El Cèsar va repudiar la seva dona perquè no semblava prou honesta. Li va semblar que flirtejava amb un altre home. “La dona del Cèser no en té prou en ser honesta: també ho ha de semblar”, li va dir. Aquesta màxima es pot aplicar a una campanya electoral. No n’hi ha prou amb què els partits i els seus candidats tinguin les millors propostes i els millors candidats per Mataró. També ho ha de semblar. I és aquí quan entra en acció la publicitat. És quan es posa en marxa la litúrgia electoral. Cadascú a la seva manera. Amb els joves darrera i els avis fent de públic. A l’estil més purament americà. O improvisant-ho tot, inclòs un discurs llegit de cap a peus. Totes les presentacions però, han tingut un element en comú: els audiovisuals. És la primera vegada que se’n generalitza l’ús per transmetre els missatges electorals en l’àmbit local.

El PSC ha estat el primer en utilitzar el vídeo en aquesta precampanya. Una peça ben pensada i mal executada. Els socialistes venen a l’alcalde que viu al barri i que no se’n va del barri. L’alcalde que vol que tot Mataró sigui Mataró. L’alcalde que exalta els valors de la família. L’alcalde que és a tot arreu i parla amb tothom. L’alcalde que s’interessa per les petites coses. Aquest és el gènere que posen a l’aparador. L’aparell socialista ha apostat per aquests missatges que ja s’han convertit en “tòpics baronians”. Ells han demostrat que saben què dir. L’error ha estat dir-ho a través d’un vídeo mal enregistrat i mal muntat. Segur que el nou tècnic que han contractat els crearà uns audiovisuals, aquesta vegada sí, amb una factura professional. Mentre no sigui així, potser el youtube els fa un mal favor.

Pitjor ho tenen a Convergència i Unió. Semblen el Julio Salinas de precampanya local. Fan el més difícil i s’equivoquen en el més fàcil. Aconsegueixen omplir la Sala Cabañes per presentar en Joan Mora. Ho fan amb el reclam d’un Artur Mas que no ha trepitjat Mataró en tota la campanya de les autonòmiques. En canvi, són incapaços d’oferir una bona fotografia del candidat local i el líder nacional. S’obliden de donar banderes al públic, deixen en Joan Mora sol dalt l’escenari i escatimen la música de campanya. El seu sentit de l’estètica està a anys llum del dels socialistes. Però el seu problema va més enllà. El seu audiovisual de presentació ho deixa clar: no tenen missatge. Només s’hi veu un ciutadà –enlloc diu que sigui un alcaldable- que va al gimnàs i que dirigeix la seva empresa. I què? Algú pensa explicar per què és ell el candidat i no ho és la meva veïna que va cada dia al Paradise a fer aquagimm? Això per no parlar del grafisme. On és la imatge de convergència? On són els seus colors? No tenen missatge ni estètica. Ja ho diuen els seus adversaris: “quan l’enemic s’equivoca no se l’ha de distreure”.

Per la seva banda, el PP ha començat fort. Amb una presentació feta en família. Ben preparada i amb la presència de Josep Piqué –que va ensenyar la seva cara més rància-. També han apostat per l’audiovisual. Un muntatge arriscat, que duu l’empremta de Paulí Mojedano. El candidat vol desfer-se de la imatge antipàtica, retrògrada i ultraconservadora que ha generat el PP arreu. El seu objectiu és crear empatia. Demostrar que “tenim molt en comú”. Per això presenta un vídeo èpic, que fuig de la confrontació. Hi apareix gent de totes les edats i classes socials. Vol que ens sentim identificats amb les seves sigles. La peça mostra una ciutat que està al dia i Mojedano afirma que encara pot ser millor. Una estratègia elegant i en positiu, però que probablement genera menys rèdits electorals que la crítica furibunda a les polítiques de seguretat i immigració.

La CUP també utilitza el vídeo per fer campanya. Enregistren els seus actes amb una càmera domèstica i els difonen per internet sense postproducció. Són uns clips pèssims, llargs i difícils de digerir. És precisament aquesta imatge de partit pobre la que els ajuda. Un partit fora de l’ortodòxia que si obté algun resultat serà gràcies al vot dels rebotats de tot.

I amb la precampanya també ha començat la contracampanya. Un vídeo anònim penjat al youtube i made in Cardenyola ataca al PSC. És un producte fatal, però el seu missatge és tan clar que no li fan falta recursos estètics. Des de CiU se n’han fet ressò i han obtingut la corresponent resposta dels al·ludits.

De moment, Esquerra i ICV prescindeixen dels audiovisuals. És que són uns romàntics i es pensen que ells no necessiten publicitat? Potser els passarà com a la dona del Cèsar.