Teixidó, Penedès i Cuscó

El president local d'ERC, Jordi Galdón, el cap de llista Francesc Teixidó, i el número 2 i "home fort" dels republicans Sergi Penedès en un dinar amb la premsa. Foto: R. G. (capgros.com)


Aquest és el trident que encapçalarà la llista d'Esquerra Republicana a Mataró, segons va avançar ahir Mataró Ràdio a l'informatiu del migdia. El cap de llista era ja conegut des de fa mesos: Francesc Teixidó, que compta entre les seves principals virtuts el de tenir aspecte de "home tranquil", tot i que això li fa fer les declaracions amb poca potència de veu i ja se sap que un candidat que no comuniqui bé i clar... malament rai. El quid de la qüestió era si Maria Rosa Cuscó, actual cap del grup municipal d'ERC, voldria continuar en aquest següent mandat després dels dos "annus horribilis" que li ha tocat ser a l'Ajuntament. Finalment Cuscó ha dit que si però en comptes de situar-la en segon lloc, Francesc Teixidó ha apostat perquè aquest lloc l'ocupi el veritable home fort del partit, Sergi Penedès, que tot i que orgànicament "només" és el secretari d'organització en realitat és qui ha tallat el bacallà en els darrers quatre anys en totes les qüestions referents al partit. L'aposta de Teixidó és combinar l'experiència -limitada- que tenen tan ell com Cuscó al govern -dos i un anys respectivament- amb la potència política de Penedès, especialista en moure's en les bambalines de la política. ERC ha entès que a banda de tenir dues àrees de govern en el tripartit municipal no pot donar la sensació de ser una comparsa dels socialistes (exactament igual passa en el cas d'ICV) i per això situa Penedès en el segon lloc. Si ICV -com alguns prediuen- s'enfonsa i ERC passa a ser el soci principal del PSC, els republicans podran brillar amb llum pròpia en un hipotètic nou tripartit municipal. Tot dependrà, com no pot ser d'altra manera, del que passi el 27 de maig. La qüestió, per ara, és presentar-se a la cita amb les seves millors eines i el més esmolades possibles.

Què diuen els blocs?

Javier Naya (PSC) defensa que els joves de la candidatura socialista són "gent capacitada"

Xesco Gomar (PSC) diu que algunes veus de l'assemblea socialista li han fet posar els "pèls de gallina"

David Morgades afirma que CiU no es refereix a Joan Antoni Baron com "el noi de Melilla"

Joan Jubany (CUP) considera una "capgrossada" el trasllat de Fàbregas i de Caralt

Darrapatge preelectoral a Can Fàbregas

Foto: R. Gallofré (Capgros.com)

Ni enderrocar-la ni mantenir-la on és ara sinó traslladar-la a un altre indret de l’àmbit de Ca l’Ymbern, uns metres més enllà de l’actual ubicació, en una zona més propera al centre de la ciutat. És la sorprenent proposta que ha anunciat aquest migdia l’alcalde Joan Antoni Baron en una roda de premsa convocada de forma urgent. L’Ajuntament encarregarà a PUMSA que estudiï –juntament amb assessors externs- la viabilitat i el cost de moure la fàbrica –desmuntant-la, òbviament- cap al centre de la ciutat. Es tracta d’una proposta la quantia econòmica de la qual ningú coneix. El quid de la qüestió és que, segons reconeixen fonts municipals, aquest informe no arribarà fins després d’eleccions. Tot plegat és doncs una manera de refredar la qüestió fins després dels comicis.

La decisió del govern sembla una resposta a la manifestació que va tenir lloc dissabte i va mobilitzar cinc-centes persones reclamant el no enderrocament de Can Fàbregas però segons el govern no és així. El regidor d’Urbanisme, Arcadi Vilert, ha assegurat que aquesta nova proposta ha aparegut en donar-se compte els tècnics municipals que el planejament urbanístic de l’àmbit de Ca l’Ymbern alliberava un espai que prèviament no es preveia. Arribats aquí, i davant la necessitat de fer callar les veus de la plataforma Salvem Can Fàbregas, els responsables municipals van trobar una solució per salvar la cara: traslladar la fàbrica físicament. Tot plegat sembla un reconeixement de que l’afer de Can Fàbregas s’ha gestionat de forma errònia i que més val posar el comptador a zero. L’alcalde Baron, després que els periodistes insistissin ho ha reconegut, però no així el regidor Arcadi Vilert.

Hi ha una altra pregunta, òbviament, que flota a l’aire. Perquè avui la compareixença? Doncs perquè ahir el consell d’administració de PUMSA va acordar l’adjudicació a El Corte Inglés del concurs per a la selecció de l’operador comercial que haurà de gestionar l’equipament comercial de l’illa de Can Fàbregas i de Caralt. Un cop resolta aquesta qüestió –i per tant amb el compromís ferm de la multinacional de venir de totes totes a la ciutat- el govern ha convocat aquest matí una junta de portaveus per informar la resta de partits de la nova proposta i posteriorment ha cridat a quatre representants de la plataforma Salvem Can Fàbregas.

Aquesta, però, no és l’única novetat. L’Ajuntament reconeix que l’ajustada votació del Consell del Patrimoni on es va decidir iniciar l’expediment de descatalogació va ser il·legal perquè es va fer de forma secreta, com ja va exclamar-se el candidat de Convergència i Unió Joan Mora, i per tant l’anul·larà. Per tant, tècnicament, la nau segueix estant en categoria de màxima protecció.

Finalment l’alcalde també ha explicat la decisió -anunciada als mitjans fa dies- de deixar sense efectes la transformació i ordenació del sector Torrijos per tal de poder-ne consensuar una de diferent amb els comerciants de la zona. Es tracta d’una idea ja apuntada en el marc d’una reunió que Baron va tenir amb els veïns i comerciants fa uns dies i que pretén atendre les al·legacions que han presentat els veïns i els comerciants.

Baron ha anunciat totes aquestes novetats acompanyat del president del grup municipal d’ICV, Jaume Graupera, i la presidenta del grup municipal d’ERC, Maria Rosa Cuscó. Era una manera de projectar una imatge d’unitat en el si del govern que les declaracions fetes pels tres en la compareixença ha fet evident que no existeix. Jaume Graupera ha admès que la discussió en el si d’ICV –diversos membres del partit eren dissabte a la manifestació- ha condicionat també el debat intern dins el govern. Per la seva banda, ERC ha tornat a insistir en el seu malestar per com s’ha gestionar la crisi.

La proposta del govern ja ha provocat les primeres reaccions. La primera, la de la CUP, els membres principals del qual participen activament a la plataforma ciutadana. Però també de Convergència i Unió, que s’ha posicionat amb claredat amb el col·lectiu Salvem Can Fàbregas. Un episodi més, doncs, d'aquesta història interminable.

Què diuen els blocs?

Ana M. Barrera (PSC): "Quan no t’identifiques amb algú que té una oportunitat en la vida, la qual no rebutjaria gairebé ningú, la reacció que tenim és la més fàcil i simple, la crítica"

Glòria Figuerola (PSC) escriu una nova lletra per la mítica "que tinguem sort" de Lluís Llach

Ildefonso Mármol (PSC) critica que la independent Carmen Esteban ocupi el vuitè lloc de la candidatura socialista

David Morgades (CiU) diu que el govern practica "expropiacions salvatges"

Octavi Nonell (CiU) afirma que "Baron vol prendre la feina als paletes"

Juli Cuéllar (CUP) critica que s'apliquin les ordenances amb "excés de zel"

Pere Pascual considera "molt fluixa" la llista del PSC

Setmana Santa en campanya

El cap del grup municipal popular, Paulí Mojedano, i el primer secretari del PSC, Ramon Bassas, es van enfrescar ahir al vespre en una batalla dialèctica per les ones de Mataró Ràdio arran d'unes afirmacions del primer on acusava el govern d'esquerres d'haver discriminat històricament les processons de Setmana Santa per tenir origen religiós. Bassas, catòlic practicant i militant, va sortir immediatament a contradir les afirmacions del popular assegurant que l'Ajuntament "mima" cada cop més aquestes entitats i les subvenciona a cor què vols.

Com sempre la veritat no la té ni un ni altre, però la qüestió serveix per posar a debat les sempre difícils relacions entre Església i Estat (en aquest cas Ajuntament). Fins a quin punt el consistori ha de subvencionar una entitat cultural amb arrel religiosa? Fins a quin punt que se'n subvencioni una que tingui una activitat social o cultural més potent discrimina a una altra que potser tingui pràcticament només l'activitat devocionària? O subvencionar les d'una religió implica donar ajudes a les altres? Com sempre la línia de la realitat és molt fina i la demagògia en aquests temes es ven a cabassos.

El tema també dóna la raó a aquells que diuen que els polítics són incapaços de no acabar contaminant tot allò que toquen: si ve Setmana Santa, posem Setmana Santa a campanya, si vinguessin Les Santes, posaríem la Festa Major entre els temes de campanya. I finalment la qüestió torna a posar a debat fins a quin punt contradiu la separació Església-Estat quan l'alcalde i els regidors assisteixen a la Missa de les Santes o a les processons de Setmana Santa (com Baron fa des que és alcalde). Un aspecte més a debatre durant aquesta llarga precampanya que ara si ja comença a cremar-nos els dits.

Tornen les manis a Mataró

El centre de la ciutat ha viscut aquesta tarda de dissabte una manifestació on segons la policia han participat unes 250 persones, tot i que els organitzadors eleven aquesta xifra fins a mig miler. La d'avui no era una "mani" general amb rèplica a Mataró com les darreres grans concentracions -la de l'11-M, la de la guerra de l'Iraq-... sinó una iniciativa en clau absolutament local. Els manifestants han sortit al carrer per reclamar al govern municipal que faci marxa enrera en la seva voluntat de descatalogar i tirar a terra la fàbrica Fàbregas i de Caralt del carrer Biada. És un tema -el de l'urbanisme i el patrimoni arquitectònic- que amenaça en convertir-se en un dels grans elements de la campanya electoral que ja toquem amb els dits. Justament ahir coneixíem el sorprenent -a aquestes alçades- desmarcament d'un dels tres grups del govern (ERC) de la gestió que ha fet el regidor d'Urbanisme, Arcadi Vilert (PSC), d'un afer que l'executiu de Joan Antoni Baron ja es pot dir a hores d'ara que no ha sabut controlar de forma adequada. En el mateix moment, el cap de llista de CiU, Joan Mora, anunciava la seva presència a la convocatòria.

No se li escapa a ningú que diversos dels "partits petits" que competiran en aquestes municipals usaran el tema de Can Fàbregas per ensenyar la cara més amarga del govern municipal. Només feia falta tenir els ulls oberts, avui a la plaça de Santa Anna: Pep Manté, expresident de la Comissió Política Local d'ICV (i crític amb la direcció actual de Guirao i Graupera, com els escindits d'EUiA), aguantava el mític megàfon d'Antonio Ruiz (tenia enganxines de la formació Alternativa Vecinal de Mataró) mentre una de les membres de plataforma llegia el manifest. I a poca distància, Joan Jubany i altres membres de la CUP somreien. Si aconsegueixen fer quallar el missatge de que el govern municipal "passa del patrimoni"... tenen molt de guanyat per assaltar l'Ajuntament.

Balanç del primer tripartit

Francesc Teixidó (ERC), Joan Antoni Baron (PSC) i Jaume Graupera. Foto: Romuald Gallofré (capgros.com)

Avui els caps dels tres grups municipals que formen el govern tripartit han comparegut davant els mitjans de comunicació per fer una inusual roda de premsa de valoració del mandat. Inusual perquè és la primera vegada que té lloc; lògic, en el mandat anterior el govern era de majoria absoluta socialista. Tots els assistents esperàvem a què l'alcalde Joan Antoni Baron aprofités per cantar les excel·lècies pròpies d'aquest govern tripartit, assegurant que la era la fórmula ideal d'administrar la ciutat. I no és que Baron s'hagi posicionat en contra de la repetició del tripartit, ni molt menys, però per falta de reflexos o pel que sigui l'alcalde ha respost una pregunta dels periodistes presents dient -en la millor tradició de Toni Soler- que la presència dels dos socis minoritaris no ha fet ni millor ni pitjor el govern. No ha dit "diferent", però com si hagués usat aquesta expressió.

El comentari serveix de pretext per a reflexionar sobre per què ha servit la presència dels socis de govern del PSC -ERC i ICV- en aquest govern. O almenys perquè ha servit en el tram final del mandat. Obvi és que en els quasi dos anys que l'excap de grup municipal Toni Civit va ser al govern de la ciutat, la presència d'ERC va provocar un replanteig de l'estratègia global de ciutat en àmbits com la promoció d'aquesta. O que la gestió de Pep Comas (ICV) al capdavant d'Educació -durant tot el mandat- ha estat poc menys que excel·lent, malgrat algunes disfuncions en l'aplicació de la sisena hora. I que la pressió dels dos socis petits, per exemple, va afavorir la creació de l'emissora municipal -també demanada per CiU-. Però també ho és que d'ençà del cas Llansó que es va emportar per davant Civit i de forma paulatina pel que fa a les atzagaiades del cap de llista ecosocialista Jaume Graupera el paper dels dos socis minoritaris del govern ha sigut cada cop més testimonial i residual, com admeten amb sorna els socialistes. Els fets parlen per si sol: ERC que ha canviat dos cops de cap de grup municipal i ICV que ha hagut d'empassar-se com el propi Baron prenia més decisions a Cultura que el propi Graupera, per molt que ell ho negui. En el proper mandat, si hi torna a haver tripartit, els socis minoritaris hauran d'esmerar-se en aconseguir brillar amb llum pròpia durant tota la lesgilatura.