miércoles, 13 de junio de 2007
Desmuntem la Tenda de Campanya
Després d'haver escrit 73 entrades en un bloc conjunt amb el periodista i amic Oriol Burgada titulat Tenda de Campanya, arriba l'hora per part meva d'obrir un nou espai, un nou bloc, no de campanya electoral i per tant amb data de caducitat sinó amb voluntat que tingui continuïtat. La pretensió d'aquest "La Riera 48" és ben senzilla, que no simple: narrar el que doni de si la política local mataronina com un exercici de divertimento (que no vol dir que sigui per passar l'estona, tot el contrari) al llarg d'aquest mandat que començarà el proper dia 16 amb la constitució del nou Ajuntament. Això no pretén ser ni un confidencial ni un portal de notícies sinó un espai d'interpretació de la política local mataronina. Veurem si en sóc capaç. No establiré un compromís diari -tan de bo fos possible- sinó que aniré al ritme dels esdeveniments i de les meves possibilitats personals. Hi sou tots convidats a entrar-hi i a penjar-hi els vostres comentaris. Fins ara mateix.
martes, 29 de mayo de 2007
El joc de les cadires
Encara no han passat 48 hores de les eleccions però representants del PSC i d’Esquerra Republicana -segons ha avançat Mataró Ràdio- ja han mantingut aquesta mateixa tarda la primera trobada informal per comentar els resultats dels comicis però sobretot per posar les bases de l’acord que ha de permetre configurar un nou govern d’esquerres a la ciutat. Per la seva part, ICV reflexiona aquest vespre en la seva Comissió Política Local sobre la incorporació o no dels ecosocialistes en un nou govern d’esquerres.
El mateix diumenge, l’alcaldable dels republicans, Francesc Teixidó, va tancar la porta a un possible pacte per governar amb minoria amb Convergència i Unió. Avui els independentistes ja negocien –informalment, això sí- els llocs que ocuparan en el proper govern. Els independentistes volen mantenir la regidoria d’Habitatge que han controlat tot el mandat actual per rematar la feina feta i aspiren a controlar una de les àrees estrella del govern. En un primer moment, els independentistes apostaven per intentar recuperar l’IMPEM, però segurament la voluntat dels socialistes de consolidar també la feina feta per Alícia Romero a la institució radicada al carrer Herera farà que ERC pressioni per obtenir la presidència del Patronat Municipal de Cultura, actualment en mans del líder d’ICV Jaume Graupera. A favor d’aquesta idea hi juguen el fet que Graupera hagi quedat cremat com a regidor d’aquesta àrea i que el conseller de Cultura i Mitjans de la Comunicació, Joan Manuel Treserras, proposat per ERC, té bona conexió amb el número 1 i de 2 de la llista dels indenpendentistes. De fet, Tresserras va dinar un dia de la setmana passada al centre de la ciutat amb diverses persones de l’àmbit cultural de la ciutat. Si finalment, els socialistes pressionen per aconseguir aquesta àrea s’apunta el nom d’Ivan Pera com a substitut de Graupera.
D’altra banda, per a les àrees d’Urbanisme, i per tant com a substitut d’Arcadi Vilert, sona el número 2 i home fort del PSC Ramon Bassas, mentre que Oriol Batista el podria substituir a Via Pública. Junt amb Esteve Terradas, que seguirà en l’àmbit de Presidència aquests quatre regidors serien el nucli dur dels socialistes al govern.
El mateix diumenge, l’alcaldable dels republicans, Francesc Teixidó, va tancar la porta a un possible pacte per governar amb minoria amb Convergència i Unió. Avui els independentistes ja negocien –informalment, això sí- els llocs que ocuparan en el proper govern. Els independentistes volen mantenir la regidoria d’Habitatge que han controlat tot el mandat actual per rematar la feina feta i aspiren a controlar una de les àrees estrella del govern. En un primer moment, els independentistes apostaven per intentar recuperar l’IMPEM, però segurament la voluntat dels socialistes de consolidar també la feina feta per Alícia Romero a la institució radicada al carrer Herera farà que ERC pressioni per obtenir la presidència del Patronat Municipal de Cultura, actualment en mans del líder d’ICV Jaume Graupera. A favor d’aquesta idea hi juguen el fet que Graupera hagi quedat cremat com a regidor d’aquesta àrea i que el conseller de Cultura i Mitjans de la Comunicació, Joan Manuel Treserras, proposat per ERC, té bona conexió amb el número 1 i de 2 de la llista dels indenpendentistes. De fet, Tresserras va dinar un dia de la setmana passada al centre de la ciutat amb diverses persones de l’àmbit cultural de la ciutat. Si finalment, els socialistes pressionen per aconseguir aquesta àrea s’apunta el nom d’Ivan Pera com a substitut de Graupera.
D’altra banda, per a les àrees d’Urbanisme, i per tant com a substitut d’Arcadi Vilert, sona el número 2 i home fort del PSC Ramon Bassas, mentre que Oriol Batista el podria substituir a Via Pública. Junt amb Esteve Terradas, que seguirà en l’àmbit de Presidència aquests quatre regidors serien el nucli dur dels socialistes al govern.
lunes, 28 de mayo de 2007
Tot queda (pràcticament) igual
Hem passat una nit electoral històrica com totes, emocionant, sorprenent, que ens ha tingut amb l'ai al cor cada dos minuts. L'absència de resultats entre les vuit del vespre i 3/4 de 9 ha fet que durant quaranta minuts hàgim estat víctimes de les tribulacions dels sondejos i primers mostrejos. Quan passaven cinc minuts de les vuit hem anunciat per Mataró Ràdio el que deia l'enquesta de TV3 sobre Mataró, fidelment recollit per capgros.com. Aquesta enquesta, molt esbiaixada respecte els resultats finals, donava 2-3 regidors a la CUP i cap a ERC i insinuava la presència de l'Alternativa Vecinal i Ciutadans amb un regidor. Un panorama fragmentadíssim. Al cap d'uns trenta minuts ha aparegut el mostreig de Televisió de Mataró, que donava entre dotze i tretze regidors al PSC, set a CiU, cinc al PP, entre zero i un a ICV i entre un i dos a ERC, mentre que segons aquest mostreig la CUP quedaria fora.
Els resultats oficials els hem sabut cap a les deu de la nit. El PSC s'ha quedat amb el mateix nombre de regidors -onze- que tenia, Convergència i Unió ha sumat un regidor als sis que tenia -com era previsible, donat els mals resultats del 2003-, el PP no ha rendabilitzat una ambiciosa campanya i ha perdut un dels seus cinc edils, ICV ha perdut -com també era previst- un dels regidors que ha anat a parar a mans de la CUP, la gran sorpresa de la jornada -també previsible però sorpresa al capdavall. Hem anunciat en directe, de fet, a Xavier Safont-Tria que era nou regidor de l'Ajuntament, ha estat un moment impagable-. I ERC s'ha quedat amb els dos electes que ja tenia. El tripartit doncs, suma igual encara que amb dos socis petits amb idèntic número de regidors. I l'oposició suma el mateix només que es restableix un cert equilibri natural pel qual una ciutat com Mataró ha de tenir un primer partit de l'oposició clar com CiU. Caldrà veure en què es tradueix la presència de la CUP, que ja ha dit que no pactarà de forma estable amb ningú. L'alcalde de la ciutat, si no passa un daltabaix, seguirà sent Joan Antoni Baron. Tot queda doncs, pràcticament igual.
Els resultats oficials els hem sabut cap a les deu de la nit. El PSC s'ha quedat amb el mateix nombre de regidors -onze- que tenia, Convergència i Unió ha sumat un regidor als sis que tenia -com era previsible, donat els mals resultats del 2003-, el PP no ha rendabilitzat una ambiciosa campanya i ha perdut un dels seus cinc edils, ICV ha perdut -com també era previst- un dels regidors que ha anat a parar a mans de la CUP, la gran sorpresa de la jornada -també previsible però sorpresa al capdavall. Hem anunciat en directe, de fet, a Xavier Safont-Tria que era nou regidor de l'Ajuntament, ha estat un moment impagable-. I ERC s'ha quedat amb els dos electes que ja tenia. El tripartit doncs, suma igual encara que amb dos socis petits amb idèntic número de regidors. I l'oposició suma el mateix només que es restableix un cert equilibri natural pel qual una ciutat com Mataró ha de tenir un primer partit de l'oposició clar com CiU. Caldrà veure en què es tradueix la presència de la CUP, que ja ha dit que no pactarà de forma estable amb ningú. L'alcalde de la ciutat, si no passa un daltabaix, seguirà sent Joan Antoni Baron. Tot queda doncs, pràcticament igual.
jueves, 24 de mayo de 2007
L'últim round a TVM
Els alcaldables de les cinc formacions amb representació al consistori van protagonitzar ahir dimecres al vespre un debat de guant blanc a Televisió de Mataró en la darrera convocatòria que els agrupava just abans de les eleccions de diumenge. El candidat de CiU, Joan Mora, i el del PP, Paulí Mojedano, van rivalitzar en el cos a cos amb el candidat socialista, Joan Antoni Baron, que va començar fluix però a mesura que va anar avançant el debat va saber controlar l’envestida de l’oposició. Per la seva part, l’ecosocialista Jaume Graupera va defensar l’acció de govern junt amb Baron i el republicà Francesc Teixidor va jugar el paper d’outsider, intervenint pràcticament només per explicar les seves propostes.
El primer xoc de la nit va tenir lloc entre Mora i Baron arran de la política de comunicació del nou govern, que inclou l’impuls d’un nou canal local de Televisió Digital Terrestre. El candidat de CiU va acusar el govern de gastar cent milions de les antigues pessetes en una nova televisió o en un butlletí municipal que “ningú ha demanat”, va dir. Aquí Baron va recordar a Mora que va ser precisament el grup municipal de CiU qui va promoure la creació d’una publicació editada des de l’Ajuntament: “Van ser vostès que el van demanar, el butlletí”, li va etzibar el candidat socialista a Mora.
En alguns moments del debat va ser el propi Baron qui va atacar Mora, de qui va venir a dir que no coneix els temes que parla: “Senyor Mora, els seus companys el deuen haver informat malament. El projecte de la Ronda Barceló amb què vostès van votar ja hi apareixia la torre”, va retreure-li. Pel que fa al Tecnocampus, el candidat de CiU va insistir en la idea que la construcció d’un nou edifici per la nova universitat és innecessari però aquí Baron va treure a Mora un retall de premsa del diari digital capgros.com on l’actual candidat de CiU es mostrava entusiasmat amb el projecte.
L’alcaldable de l’altre grup de l’oposició, Paulí Mojedano, va estar incisiu com sempre i va acusar Baron de ser incapaç de resoldre els problemes de la ciutat i, en línia amb Mora, de gastar-se diners en l’àmbit de comunicació quan assumptes com la Nau Gaudí porten anys sense resoldre’s. Mojedano no només es va enfrontar amb l’alcalde sinó que també es va acarnissar amb el líder d’ICV, Jaume Graupera, de qui va dir que tenia “discursos buits”. La proposta de ciutat marítima dels populars –i la possibilitat tècnica de que es pugui dur a terme- va marcar un altre enfrontament entre Baron i Mojedano.
Gran part del debat es va centrar en les problemàtiques quotidianes com per exemple amb l’habitatge, un dels flancs històrics dels governs socialistes a Mataró i també del darrer tripartit, ja que Mataró és la ciutat catalana de més de cinquanta mil habitants que menys pisos públics ha fet els darrers quatre anys, concretament 116. Aquí el candidat nacionalista Joan Mora va aprofitar per atacar l’equip de govern i va exigir a Baron que no donés la culpa d’aquesta mancança als governs anteriors de la Generalitat: “Fa uns quants anys que vostès governen i la situació està igual, alguna cosa deuen haver fet malament”, va dir.
El tema de la immigració va aparèixer amb força en el debat però de forma assossegada. L’alcaldable del PP, Paulí Mojedano, va dir que el fenomen pot ser “una amenaça” si no s’afronta adequadament. Al seu torn, el candidat d’ICV Jaume Graupera va lloar la postura moderada que exhibeix el PP local a diferència de l’enfocament que ha donat a la qüestió alcaldables com del del PP de Badalona, Xavier Garcia Albiol. Però Mojedano, tot i agrair les paraules, va ser contundent amb Graupera i li va dir que si es seguís la política d’ICV la immigració es convertiria en un problema.
A la part final del debat, que en alguns moments va transcórrer fins i tot enmig d’un ambient agradable, Graupera va sorprendre tothom insinuant un pacte entre PSC i ERC per treure una incòmoda ICV del govern: “El candidat socialista no para de picar l’ullet al d’Esquerra; queda clar que la força que jo represento és un perill per a tothom”, va concloure.
El primer xoc de la nit va tenir lloc entre Mora i Baron arran de la política de comunicació del nou govern, que inclou l’impuls d’un nou canal local de Televisió Digital Terrestre. El candidat de CiU va acusar el govern de gastar cent milions de les antigues pessetes en una nova televisió o en un butlletí municipal que “ningú ha demanat”, va dir. Aquí Baron va recordar a Mora que va ser precisament el grup municipal de CiU qui va promoure la creació d’una publicació editada des de l’Ajuntament: “Van ser vostès que el van demanar, el butlletí”, li va etzibar el candidat socialista a Mora.
En alguns moments del debat va ser el propi Baron qui va atacar Mora, de qui va venir a dir que no coneix els temes que parla: “Senyor Mora, els seus companys el deuen haver informat malament. El projecte de la Ronda Barceló amb què vostès van votar ja hi apareixia la torre”, va retreure-li. Pel que fa al Tecnocampus, el candidat de CiU va insistir en la idea que la construcció d’un nou edifici per la nova universitat és innecessari però aquí Baron va treure a Mora un retall de premsa del diari digital capgros.com on l’actual candidat de CiU es mostrava entusiasmat amb el projecte.
L’alcaldable de l’altre grup de l’oposició, Paulí Mojedano, va estar incisiu com sempre i va acusar Baron de ser incapaç de resoldre els problemes de la ciutat i, en línia amb Mora, de gastar-se diners en l’àmbit de comunicació quan assumptes com la Nau Gaudí porten anys sense resoldre’s. Mojedano no només es va enfrontar amb l’alcalde sinó que també es va acarnissar amb el líder d’ICV, Jaume Graupera, de qui va dir que tenia “discursos buits”. La proposta de ciutat marítima dels populars –i la possibilitat tècnica de que es pugui dur a terme- va marcar un altre enfrontament entre Baron i Mojedano.
Gran part del debat es va centrar en les problemàtiques quotidianes com per exemple amb l’habitatge, un dels flancs històrics dels governs socialistes a Mataró i també del darrer tripartit, ja que Mataró és la ciutat catalana de més de cinquanta mil habitants que menys pisos públics ha fet els darrers quatre anys, concretament 116. Aquí el candidat nacionalista Joan Mora va aprofitar per atacar l’equip de govern i va exigir a Baron que no donés la culpa d’aquesta mancança als governs anteriors de la Generalitat: “Fa uns quants anys que vostès governen i la situació està igual, alguna cosa deuen haver fet malament”, va dir.
El tema de la immigració va aparèixer amb força en el debat però de forma assossegada. L’alcaldable del PP, Paulí Mojedano, va dir que el fenomen pot ser “una amenaça” si no s’afronta adequadament. Al seu torn, el candidat d’ICV Jaume Graupera va lloar la postura moderada que exhibeix el PP local a diferència de l’enfocament que ha donat a la qüestió alcaldables com del del PP de Badalona, Xavier Garcia Albiol. Però Mojedano, tot i agrair les paraules, va ser contundent amb Graupera i li va dir que si es seguís la política d’ICV la immigració es convertiria en un problema.
A la part final del debat, que en alguns moments va transcórrer fins i tot enmig d’un ambient agradable, Graupera va sorprendre tothom insinuant un pacte entre PSC i ERC per treure una incòmoda ICV del govern: “El candidat socialista no para de picar l’ullet al d’Esquerra; queda clar que la força que jo represento és un perill per a tothom”, va concloure.
miércoles, 23 de mayo de 2007
El primer míting real de Mora
El candidat de CiU Joan Mora va fer ahir a la nit al Casal Nova Aliança del carrer Bonaire el seu primer míting real, sense papers, com fan els polítics de debò. Res a veure doncs amb l’acte de presentació de la seva persona el passat mes de febrer, a la Sala Cabañes, on també el va acompanyar el líder actual de CiU, Artur Mas, amb qui manté un bon feeling. Però ahir dalt de l’estrada del Casal es van fer avinents definitivament almenys dues coses: que Mora hauria necessitat un any de rodatge per agafar les formes del polític dret i fet i que el seu discurs no té una, dues o tres idees forcça que li serveixi per presentar amb claredat la seva alternativa, com si ha aconseguit el Partit Popular de Paulí Mojedano (Ciutat ecològica, ciutat marítima i ciutat dels avis són els seus tres eixos).
Primer va parlar Artur Mas, fent de teloner, que va ser molt clar en el seu discurs: o el tripartit o CiU. Qui voti ERC perquè així creu que pot pressionar CiU en el flanc nacional s’equivoca i el que ha de fer és votar CiU, va dir. Es nota els anys que porta davant el faristol i, tot i que està a anys llum de l’espontaneïtat de Jordi Pujol, Mas n’has après moltíssim i comença precisament a “pujolejar” i a jugar amb el públic mentre discurseja. I és molt clar. Joan Mora també n’ha après a una velocitat de llampec en els darrers dos-cents dies, però definitivament va quedar clar que amb això no n’hi ha prou: en els més de trenta minuts que va durar la seva intervenció, una al·locució nerviosa, fins i tot agressiva, es va evidenciar que no hi ha un fil conductor ideològic en les seves propostes. Mora simplement va repassar els arguments molt puntuals, molt concrets que ha anat desglossant durant la campanya: el cotxe fantasma de les multes, l’Ajuntament malgastador i mal gestor, l’especulació de PUMSA, la negativa al nou projecte de la TDT i a l’edifici de les universitats al Tecnocampus... tot plegat tamisat només pel lema de que “27 anys de que manin els mateixos és massa” (a Barcelona si que diuen 28), que si que és un element cohesionador del discurs però molt evident i gastat.
Així doncs, més enllà d’aquest darrer ítem, durant la precampanya i els dotze dies que portem de campanya Mora no ha aconseguit transmetre amb claredat quins són els motius que fan inexcusable un canvi de govern a la ciutat: en diverses ocasions l’ha titllat de massa intervencionista (PUMSA), en altres d’excessivament “adormit” (Cultura, capitalitat de la comarca), en unes terceres de massa ambiciós (Tecnocampus i TDT) i encara en alguns moments de “tirar de la rifeta”. Missatges contradictoris que costa de desxifrar i que han impedit que el flamant candidat de CiU través un discurs propi, potent, coherent i autènticament il·lusionador fora de les fronteres electorals de CiU, que és el que necessitaria la federació per guanyar les eleccions.
Alguns dels arguments que ha usat, a més, no s’aguanten sobre el paper: com es pot dir que PUMSA és una empresa especuladora –per més que ho sigui- quan els representants de CiU han votat a favor pràcticament sempre de les resolucions en el consell d’administració d’aquesta empresa? Com es pot demanar la supressió del butlletí municipal si justament CiU va ser-ne un dels màxims impulsors? Com es pot reclamar la construcció d’habitatges de protecció oficial si durant el mandat de CiU a la Generalitat durant vint anys pràcticament no se’n va construir cap a la ciutat? Com es pot dir que el govern es posa ara mateix les piles respecte el turisme si aquest va ser una de les grans novetats de l’aterratge del republicà Toni Civit a l’IMPEM el 2003?
El candidat de CiU, en canvi, no ha utilitzat amb contundència la munició que tenia a les mans i que li hauria pogut ser molt útil: l’estrafolària situació creada pel govern a les Cinc Sènies, el desgavell existent en el Patronat de Cultura durant tot el mandat amb edificis infrautilitzats com Can Xalant, les males relacions del Patronat d’Esports amb el Club Esportiu Mataró, els problemes entre l’IMPEM i la Unió de Botiguers o la sensació de disbauxa generada en el sí de l’equip de govern, que ha perdut quatre de les cares amb què va començar la seva marxa el 2003 –una d’elles l’alcalde- i ha estat sotmès durant tot el mandat a canvis rocambolescos en funció de les necessitats dels partits més que no pas de la ciutat. Probablement Mora pugi un regidor diumenge perquè els resultats dels nacionalistes el 2003 van ser desastrosos, però queda pendent acabar de saber què vol ser CiU de Mataró quan sigui gran.
Primer va parlar Artur Mas, fent de teloner, que va ser molt clar en el seu discurs: o el tripartit o CiU. Qui voti ERC perquè així creu que pot pressionar CiU en el flanc nacional s’equivoca i el que ha de fer és votar CiU, va dir. Es nota els anys que porta davant el faristol i, tot i que està a anys llum de l’espontaneïtat de Jordi Pujol, Mas n’has après moltíssim i comença precisament a “pujolejar” i a jugar amb el públic mentre discurseja. I és molt clar. Joan Mora també n’ha après a una velocitat de llampec en els darrers dos-cents dies, però definitivament va quedar clar que amb això no n’hi ha prou: en els més de trenta minuts que va durar la seva intervenció, una al·locució nerviosa, fins i tot agressiva, es va evidenciar que no hi ha un fil conductor ideològic en les seves propostes. Mora simplement va repassar els arguments molt puntuals, molt concrets que ha anat desglossant durant la campanya: el cotxe fantasma de les multes, l’Ajuntament malgastador i mal gestor, l’especulació de PUMSA, la negativa al nou projecte de la TDT i a l’edifici de les universitats al Tecnocampus... tot plegat tamisat només pel lema de que “27 anys de que manin els mateixos és massa” (a Barcelona si que diuen 28), que si que és un element cohesionador del discurs però molt evident i gastat.
Així doncs, més enllà d’aquest darrer ítem, durant la precampanya i els dotze dies que portem de campanya Mora no ha aconseguit transmetre amb claredat quins són els motius que fan inexcusable un canvi de govern a la ciutat: en diverses ocasions l’ha titllat de massa intervencionista (PUMSA), en altres d’excessivament “adormit” (Cultura, capitalitat de la comarca), en unes terceres de massa ambiciós (Tecnocampus i TDT) i encara en alguns moments de “tirar de la rifeta”. Missatges contradictoris que costa de desxifrar i que han impedit que el flamant candidat de CiU través un discurs propi, potent, coherent i autènticament il·lusionador fora de les fronteres electorals de CiU, que és el que necessitaria la federació per guanyar les eleccions.
Alguns dels arguments que ha usat, a més, no s’aguanten sobre el paper: com es pot dir que PUMSA és una empresa especuladora –per més que ho sigui- quan els representants de CiU han votat a favor pràcticament sempre de les resolucions en el consell d’administració d’aquesta empresa? Com es pot demanar la supressió del butlletí municipal si justament CiU va ser-ne un dels màxims impulsors? Com es pot reclamar la construcció d’habitatges de protecció oficial si durant el mandat de CiU a la Generalitat durant vint anys pràcticament no se’n va construir cap a la ciutat? Com es pot dir que el govern es posa ara mateix les piles respecte el turisme si aquest va ser una de les grans novetats de l’aterratge del republicà Toni Civit a l’IMPEM el 2003?
El candidat de CiU, en canvi, no ha utilitzat amb contundència la munició que tenia a les mans i que li hauria pogut ser molt útil: l’estrafolària situació creada pel govern a les Cinc Sènies, el desgavell existent en el Patronat de Cultura durant tot el mandat amb edificis infrautilitzats com Can Xalant, les males relacions del Patronat d’Esports amb el Club Esportiu Mataró, els problemes entre l’IMPEM i la Unió de Botiguers o la sensació de disbauxa generada en el sí de l’equip de govern, que ha perdut quatre de les cares amb què va començar la seva marxa el 2003 –una d’elles l’alcalde- i ha estat sotmès durant tot el mandat a canvis rocambolescos en funció de les necessitats dels partits més que no pas de la ciutat. Probablement Mora pugi un regidor diumenge perquè els resultats dels nacionalistes el 2003 van ser desastrosos, però queda pendent acabar de saber què vol ser CiU de Mataró quan sigui gran.
lunes, 21 de mayo de 2007
Els enigmes de les Cinc Sènies
L'alcaldable d'Esquerra Unitària, Joan Fàbregas, ha carregat avui amb duresa en unes declaracions a Mataró Ràdio contra la seva excompanya de coalició Quitèria Guirao, l'actual regidora de Ciutat Sostenible i Llicències. És obvi que els homes d'Esquerra Unitària aprofiten qualsevol escletxa per atacar aquells amb qui han compartit -a males- uns quants cursos polítics, almenys des de 2003, perquè combaten per segments semblants de l'electorat, tot i que no iguals. Però també és clar que al voltant de l'incendi que es va produir ara fa tot just vuit dies hi ha massa preguntes que floten a l'aire sense resposta.
Les dues primeres són per a Quitèria Guirao: perquè portant la regidoria de Llicències i havent actuat amb contundència en el camp de les antenes de telefonia mòbil no ha tancat en els quatre anys de mandat un negoci a totes llums il·legal? I perquè quan els serveis de premsa de l'Ajuntament reconeixen que el negoci de la fàbrica tèxtil cremada però sobretot el pàquing de les Cinc Sènies Quitèria Guirao es nega a fer declaracions als mitjans? Les següents preguntes són també per a Iniciativa: perquè el dissabte al vespre Jaume Graupera mira de tapar la qüestió assegurant que en el proper mandat si que tiraran pel dret en prohibir usos no agrícoles a la zona agrícola de les Cinc Sènies? Hi ha encara més qüestions pels hereus del PSUC: per què Salvador Milà va permetre que aquest negoci il·legal seguís funcionant i, segons el propietari dels terrenys Joan Dorda, va arribar a firmar un document manuscrit on l'extotpoderós regidor d'Urbanisme li donava via lliure sine die?
Però no només ICV ha d'aclarir aquestes qüestions. Els socialistes també haurien de donar la cara respecte algunes coses: per què Arcadi Vilert reconeix que el pàrquing no tenia llicència i que des de 1997 -fa deu anys!- s'està tramitant? Tant llargs són els processos administratius? Perquè no se li diu que no si està fent una activitat no agrícola en una zona que en principi només pot acollir aquests usos? Són els socialistes els que no han volgut enemistar-se amb Joan Dorda, el propietari dels terrenys, per alguna raó que se'ns escapa? Què té a veure que Dorda figuri en el número 21 de la llista del Partit Popular en aquestes eleccions? I parlant del Partit Popular, perquè ara el Paulí Mojedano proposa construir només el deu per cent dels terrenys de les Cinc Sènies i n'hi diu Sant Simó i ho vol sotmetre tot a referèndum?
Masses preguntes sense resposta. Farien bé Joan Mora (CiU) -que ja es va mostrar prou contundent a mitjans de la setmana passada- i Francesc Teixidor (ERC), els únics no esquitxats per l'afer, de demanar responsabilitats als seus oponents -en el cas de Mora- o companys de govern -en el cas de Teixidor-.
Les dues primeres són per a Quitèria Guirao: perquè portant la regidoria de Llicències i havent actuat amb contundència en el camp de les antenes de telefonia mòbil no ha tancat en els quatre anys de mandat un negoci a totes llums il·legal? I perquè quan els serveis de premsa de l'Ajuntament reconeixen que el negoci de la fàbrica tèxtil cremada però sobretot el pàquing de les Cinc Sènies Quitèria Guirao es nega a fer declaracions als mitjans? Les següents preguntes són també per a Iniciativa: perquè el dissabte al vespre Jaume Graupera mira de tapar la qüestió assegurant que en el proper mandat si que tiraran pel dret en prohibir usos no agrícoles a la zona agrícola de les Cinc Sènies? Hi ha encara més qüestions pels hereus del PSUC: per què Salvador Milà va permetre que aquest negoci il·legal seguís funcionant i, segons el propietari dels terrenys Joan Dorda, va arribar a firmar un document manuscrit on l'extotpoderós regidor d'Urbanisme li donava via lliure sine die?
Però no només ICV ha d'aclarir aquestes qüestions. Els socialistes també haurien de donar la cara respecte algunes coses: per què Arcadi Vilert reconeix que el pàrquing no tenia llicència i que des de 1997 -fa deu anys!- s'està tramitant? Tant llargs són els processos administratius? Perquè no se li diu que no si està fent una activitat no agrícola en una zona que en principi només pot acollir aquests usos? Són els socialistes els que no han volgut enemistar-se amb Joan Dorda, el propietari dels terrenys, per alguna raó que se'ns escapa? Què té a veure que Dorda figuri en el número 21 de la llista del Partit Popular en aquestes eleccions? I parlant del Partit Popular, perquè ara el Paulí Mojedano proposa construir només el deu per cent dels terrenys de les Cinc Sènies i n'hi diu Sant Simó i ho vol sotmetre tot a referèndum?
Masses preguntes sense resposta. Farien bé Joan Mora (CiU) -que ja es va mostrar prou contundent a mitjans de la setmana passada- i Francesc Teixidor (ERC), els únics no esquitxats per l'afer, de demanar responsabilitats als seus oponents -en el cas de Mora- o companys de govern -en el cas de Teixidor-.
domingo, 20 de mayo de 2007
Els polítics van de romeria
El candidat socialista Joan Antoni Baron passejant-se avui per una de les 'casetas'. Foto: Sara González (PSC).La Romeria Rociera ha coincidit aquest any just amb l’equador de la campanya electoral i això ha provocat la presència massiva -almenys una mica superior a la de l'any passat- de polítics locals a aquesta cita. Cal recordar, però, que alguns com Quim Fernàndez de CiU, l'alcalde Joan Antoni Baron o Paulí Mojedano del PP no se la perden mai, per tant no se'ls pot acusar d'haver pujat al Parc Forestal a "fer el numeret" una setmana abans de la cita amb les urnes. En aquesta ocasió també hi havia els ecosocialistes Jaume Graupera i Quitèria Guirao, el candidat de CiU Joan Mora i una bona tropa de militants socialistes que se senten com peix a l'aigua en aquesta celebració. No hi era -incomprensiblement, en un acte de ciutat que en tres dies congrega entre cinc i deu mil persones- cap representant d'ERC, a diferència dels dos anys anteriors. És que els d'ERC creuen que no poden treure cap vot d'aquesta cita i per això no hi van?
Més enllà d'això és curiós veure com el fair play -el bon rotllo, que en diríem ara- segueix presidint aquestes celebracions. A la caseta de la Casa d'Andalusia hi havia asseguts, davant per davant, a la mateixa taula, l'excap de llista de CiU a Mataró (1987, 1991 i 1999) Ramon Camp i l'alcalde i candidat socialista Joan Antoni Baron. A la dreta de Baron hi seia el primer secretari del PSC Ramon Bassas, decidit partidari de la Romeria Rociera i de conectar amb els sectors tradicionals del socialisme local. I davant seu, a la dreta, hi seia Joan Mora, l'actual cap de llista de CiU, amb qui dimecres a Televisió de Mataró va tenir una forta discussió en la qual el nacionalista li va arribar a etzibar que era "un mentider compulsiu". Al costat de Mora hi havia Quim Fernàndez, el lloctinent de Mora. I aquí no passa res. També l’altre dia l’alcaldable del PP, Paulí Mojedano, presentava les propostes d’educació de la seva formació i mentre ho feia va elogiar la feina feta pel regidor Pep Comas, d’una força tan poc propera al PP com ICV-EUiA. I encara més: en el debat del dimarts, a l'Havana, Mojedano feia broma amb Jaume Graupera dient que personalment li queia la mar de bé.
Aquest bon ambient de precampanya també pot ser malvist pels electors donant arguments a aquella idea de "tots són iguals" o "en el fons tots són amics, del mateix partit". No crec que sigui cert. El que passa és que els polítics de casa nostra, en general, tenen força seny i saben diferenciar la dimensió política de la personal. Els periodistes devem ser els únics que comprovem això dia rera dia, ple darrera ple. Esperem que no es perdi.
MOJEDANO I EL DVD DE GARCIA ALBIOL
Avui, també, La Vanguardia publica una entrevista al candidat del PP a Mataró on Paulí Mojedano es desmarca del seu company de files a Badalona: "Personalment no hauria fet el DVD del Partit Popular de Badalona, penso que s'hi diuen coses i es denuncien situacions certes, però no estic d'acord en barrejar el discurs de la inseguretat amb la immigració".
Suscribirse a:
Entradas (Atom)