sábado, 31 de marzo de 2007

Teixidó, Penedès i Cuscó

El president local d'ERC, Jordi Galdón, el cap de llista Francesc Teixidó, i el número 2 i "home fort" dels republicans Sergi Penedès en un dinar amb la premsa. Foto: R. G. (capgros.com)


Aquest és el trident que encapçalarà la llista d'Esquerra Republicana a Mataró, segons va avançar ahir Mataró Ràdio a l'informatiu del migdia. El cap de llista era ja conegut des de fa mesos: Francesc Teixidó, que compta entre les seves principals virtuts el de tenir aspecte de "home tranquil", tot i que això li fa fer les declaracions amb poca potència de veu i ja se sap que un candidat que no comuniqui bé i clar... malament rai. El quid de la qüestió era si Maria Rosa Cuscó, actual cap del grup municipal d'ERC, voldria continuar en aquest següent mandat després dels dos "annus horribilis" que li ha tocat ser a l'Ajuntament. Finalment Cuscó ha dit que si però en comptes de situar-la en segon lloc, Francesc Teixidó ha apostat perquè aquest lloc l'ocupi el veritable home fort del partit, Sergi Penedès, que tot i que orgànicament "només" és el secretari d'organització en realitat és qui ha tallat el bacallà en els darrers quatre anys en totes les qüestions referents al partit. L'aposta de Teixidó és combinar l'experiència -limitada- que tenen tan ell com Cuscó al govern -dos i un anys respectivament- amb la potència política de Penedès, especialista en moure's en les bambalines de la política. ERC ha entès que a banda de tenir dues àrees de govern en el tripartit municipal no pot donar la sensació de ser una comparsa dels socialistes (exactament igual passa en el cas d'ICV) i per això situa Penedès en el segon lloc. Si ICV -com alguns prediuen- s'enfonsa i ERC passa a ser el soci principal del PSC, els republicans podran brillar amb llum pròpia en un hipotètic nou tripartit municipal. Tot dependrà, com no pot ser d'altra manera, del que passi el 27 de maig. La qüestió, per ara, és presentar-se a la cita amb les seves millors eines i el més esmolades possibles.

jueves, 29 de marzo de 2007

Què diuen els blocs?

Javier Naya (PSC) defensa que els joves de la candidatura socialista són "gent capacitada"

Xesco Gomar (PSC) diu que algunes veus de l'assemblea socialista li han fet posar els "pèls de gallina"

David Morgades afirma que CiU no es refereix a Joan Antoni Baron com "el noi de Melilla"

Joan Jubany (CUP) considera una "capgrossada" el trasllat de Fàbregas i de Caralt

miércoles, 28 de marzo de 2007

Darrapatge preelectoral a Can Fàbregas

Foto: R. Gallofré (Capgros.com)

Ni enderrocar-la ni mantenir-la on és ara sinó traslladar-la a un altre indret de l’àmbit de Ca l’Ymbern, uns metres més enllà de l’actual ubicació, en una zona més propera al centre de la ciutat. És la sorprenent proposta que ha anunciat aquest migdia l’alcalde Joan Antoni Baron en una roda de premsa convocada de forma urgent. L’Ajuntament encarregarà a PUMSA que estudiï –juntament amb assessors externs- la viabilitat i el cost de moure la fàbrica –desmuntant-la, òbviament- cap al centre de la ciutat. Es tracta d’una proposta la quantia econòmica de la qual ningú coneix. El quid de la qüestió és que, segons reconeixen fonts municipals, aquest informe no arribarà fins després d’eleccions. Tot plegat és doncs una manera de refredar la qüestió fins després dels comicis.


La decisió del govern sembla una resposta a la manifestació que va tenir lloc dissabte i va mobilitzar cinc-centes persones reclamant el no enderrocament de Can Fàbregas però segons el govern no és així. El regidor d’Urbanisme, Arcadi Vilert, ha assegurat que aquesta nova proposta ha aparegut en donar-se compte els tècnics municipals que el planejament urbanístic de l’àmbit de Ca l’Ymbern alliberava un espai que prèviament no es preveia. Arribats aquí, i davant la necessitat de fer callar les veus de la plataforma Salvem Can Fàbregas, els responsables municipals van trobar una solució per salvar la cara: traslladar la fàbrica físicament. Tot plegat sembla un reconeixement de que l’afer de Can Fàbregas s’ha gestionat de forma errònia i que més val posar el comptador a zero. L’alcalde Baron, després que els periodistes insistissin ho ha reconegut, però no així el regidor Arcadi Vilert.


Hi ha una altra pregunta, òbviament, que flota a l’aire. Perquè avui la compareixença? Doncs perquè ahir el consell d’administració de PUMSA va acordar l’adjudicació a El Corte Inglés del concurs per a la selecció de l’operador comercial que haurà de gestionar l’equipament comercial de l’illa de Can Fàbregas i de Caralt. Un cop resolta aquesta qüestió –i per tant amb el compromís ferm de la multinacional de venir de totes totes a la ciutat- el govern ha convocat aquest matí una junta de portaveus per informar la resta de partits de la nova proposta i posteriorment ha cridat a quatre representants de la plataforma Salvem Can Fàbregas.

Aquesta, però, no és l’única novetat. L’Ajuntament reconeix que l’ajustada votació del Consell del Patrimoni on es va decidir iniciar l’expediment de descatalogació va ser il·legal perquè es va fer de forma secreta, com ja va exclamar-se el candidat de Convergència i Unió Joan Mora, i per tant l’anul·larà. Per tant, tècnicament, la nau segueix estant en categoria de màxima protecció.

Finalment l’alcalde també ha explicat la decisió -anunciada als mitjans fa dies- de deixar sense efectes la transformació i ordenació del sector Torrijos per tal de poder-ne consensuar una de diferent amb els comerciants de la zona. Es tracta d’una idea ja apuntada en el marc d’una reunió que Baron va tenir amb els veïns i comerciants fa uns dies i que pretén atendre les al·legacions que han presentat els veïns i els comerciants.

Baron ha anunciat totes aquestes novetats acompanyat del president del grup municipal d’ICV, Jaume Graupera, i la presidenta del grup municipal d’ERC, Maria Rosa Cuscó. Era una manera de projectar una imatge d’unitat en el si del govern que les declaracions fetes pels tres en la compareixença ha fet evident que no existeix. Jaume Graupera ha admès que la discussió en el si d’ICV –diversos membres del partit eren dissabte a la manifestació- ha condicionat també el debat intern dins el govern. Per la seva banda, ERC ha tornat a insistir en el seu malestar per com s’ha gestionar la crisi.

La proposta del govern ja ha provocat les primeres reaccions. La primera, la de la CUP, els membres principals del qual participen activament a la plataforma ciutadana. Però també de Convergència i Unió, que s’ha posicionat amb claredat amb el col·lectiu Salvem Can Fàbregas. Un episodi més, doncs, d'aquesta història interminable.

lunes, 26 de marzo de 2007

Setmana Santa en campanya

El cap del grup municipal popular, Paulí Mojedano, i el primer secretari del PSC, Ramon Bassas, es van enfrescar ahir al vespre en una batalla dialèctica per les ones de Mataró Ràdio arran d'unes afirmacions del primer on acusava el govern d'esquerres d'haver discriminat històricament les processons de Setmana Santa per tenir origen religiós. Bassas, catòlic practicant i militant, va sortir immediatament a contradir les afirmacions del popular assegurant que l'Ajuntament "mima" cada cop més aquestes entitats i les subvenciona a cor què vols.

Com sempre la veritat no la té ni un ni altre, però la qüestió serveix per posar a debat les sempre difícils relacions entre Església i Estat (en aquest cas Ajuntament). Fins a quin punt el consistori ha de subvencionar una entitat cultural amb arrel religiosa? Fins a quin punt que se'n subvencioni una que tingui una activitat social o cultural més potent discrimina a una altra que potser tingui pràcticament només l'activitat devocionària? O subvencionar les d'una religió implica donar ajudes a les altres? Com sempre la línia de la realitat és molt fina i la demagògia en aquests temes es ven a cabassos.

El tema també dóna la raó a aquells que diuen que els polítics són incapaços de no acabar contaminant tot allò que toquen: si ve Setmana Santa, posem Setmana Santa a campanya, si vinguessin Les Santes, posaríem la Festa Major entre els temes de campanya. I finalment la qüestió torna a posar a debat fins a quin punt contradiu la separació Església-Estat quan l'alcalde i els regidors assisteixen a la Missa de les Santes o a les processons de Setmana Santa (com Baron fa des que és alcalde). Un aspecte més a debatre durant aquesta llarga precampanya que ara si ja comença a cremar-nos els dits.

sábado, 24 de marzo de 2007

Tornen les manis a Mataró

El centre de la ciutat ha viscut aquesta tarda de dissabte una manifestació on segons la policia han participat unes 250 persones, tot i que els organitzadors eleven aquesta xifra fins a mig miler. La d'avui no era una "mani" general amb rèplica a Mataró com les darreres grans concentracions -la de l'11-M, la de la guerra de l'Iraq-... sinó una iniciativa en clau absolutament local. Els manifestants han sortit al carrer per reclamar al govern municipal que faci marxa enrera en la seva voluntat de descatalogar i tirar a terra la fàbrica Fàbregas i de Caralt del carrer Biada. És un tema -el de l'urbanisme i el patrimoni arquitectònic- que amenaça en convertir-se en un dels grans elements de la campanya electoral que ja toquem amb els dits. Justament ahir coneixíem el sorprenent -a aquestes alçades- desmarcament d'un dels tres grups del govern (ERC) de la gestió que ha fet el regidor d'Urbanisme, Arcadi Vilert (PSC), d'un afer que l'executiu de Joan Antoni Baron ja es pot dir a hores d'ara que no ha sabut controlar de forma adequada. En el mateix moment, el cap de llista de CiU, Joan Mora, anunciava la seva presència a la convocatòria.

No se li escapa a ningú que diversos dels "partits petits" que competiran en aquestes municipals usaran el tema de Can Fàbregas per ensenyar la cara més amarga del govern municipal. Només feia falta tenir els ulls oberts, avui a la plaça de Santa Anna: Pep Manté, expresident de la Comissió Política Local d'ICV (i crític amb la direcció actual de Guirao i Graupera, com els escindits d'EUiA), aguantava el mític megàfon d'Antonio Ruiz (tenia enganxines de la formació Alternativa Vecinal de Mataró) mentre una de les membres de plataforma llegia el manifest. I a poca distància, Joan Jubany i altres membres de la CUP somreien. Si aconsegueixen fer quallar el missatge de que el govern municipal "passa del patrimoni"... tenen molt de guanyat per assaltar l'Ajuntament.

viernes, 23 de marzo de 2007

Balanç del primer tripartit


Francesc Teixidó (ERC), Joan Antoni Baron (PSC) i Jaume Graupera. Foto: Romuald Gallofré (capgros.com)

Avui els caps dels tres grups municipals que formen el govern tripartit han comparegut davant els mitjans de comunicació per fer una inusual roda de premsa de valoració del mandat. Inusual perquè és la primera vegada que té lloc; lògic, en el mandat anterior el govern era de majoria absoluta socialista. Tots els assistents esperàvem a què l'alcalde Joan Antoni Baron aprofités per cantar les excel·lècies pròpies d'aquest govern tripartit, assegurant que la era la fórmula ideal d'administrar la ciutat. I no és que Baron s'hagi posicionat en contra de la repetició del tripartit, ni molt menys, però per falta de reflexos o pel que sigui l'alcalde ha respost una pregunta dels periodistes presents dient -en la millor tradició de Toni Soler- que la presència dels dos socis minoritaris no ha fet ni millor ni pitjor el govern. No ha dit "diferent", però com si hagués usat aquesta expressió.

El comentari serveix de pretext per a reflexionar sobre per què ha servit la presència dels socis de govern del PSC -ERC i ICV- en aquest govern. O almenys perquè ha servit en el tram final del mandat. Obvi és que en els quasi dos anys que l'excap de grup municipal Toni Civit va ser al govern de la ciutat, la presència d'ERC va provocar un replanteig de l'estratègia global de ciutat en àmbits com la promoció d'aquesta. O que la gestió de Pep Comas (ICV) al capdavant d'Educació -durant tot el mandat- ha estat poc menys que excel·lent, malgrat algunes disfuncions en l'aplicació de la sisena hora. I que la pressió dels dos socis petits, per exemple, va afavorir la creació de l'emissora municipal -també demanada per CiU-. Però també ho és que d'ençà del cas Llansó que es va emportar per davant Civit i de forma paulatina pel que fa a les atzagaiades del cap de llista ecosocialista Jaume Graupera el paper dels dos socis minoritaris del govern ha sigut cada cop més testimonial i residual, com admeten amb sorna els socialistes. Els fets parlen per si sol: ERC que ha canviat dos cops de cap de grup municipal i ICV que ha hagut d'empassar-se com el propi Baron prenia més decisions a Cultura que el propi Graupera, per molt que ell ho negui. En el proper mandat, si hi torna a haver tripartit, els socis minoritaris hauran d'esmerar-se en aconseguir brillar amb llum pròpia durant tota la lesgilatura.

jueves, 22 de marzo de 2007

ICV reivindica educació

ICV vol repetir al capdavant de l’IME. És una interpretació que es desprèn d’aquest nom: Conxita Calvo. És el fitxatge estrella de la llista que Jaume Graupera sotmetrà a votació a l’assemblea d’aquest dijous. Calvo és la número dos de la proposta elaborada per l’executiva dels ecosocialistes. L’informatiu 24 hores de TVM ho ha avançat aquest vespre. Es tracta d’una professora amb bona reputació en els cercles educatius. Ha estat mestra a l’escola Rocafonda i és professora de ciències naturals a l’IES Puig i Cadafalch de Mataró. D’aquest centre n’ha estat la directora. També és sòcia del MEM i ha participat en l’equip directiu del Projecte Educatiu de Mataró. D’aquesta incorporació se’n desprèn que, en cas d’obtenir almenys dos regidors i de ser necessaris per un govern de Joan Antoni Baron, el partit exigirà la cartera d’educació. Fins ara se n’ha fet càrrec Pep Comas amb una gestió gens contestada, que ha rebut l’aprovació i fins i tot els elogis dels professionals del sector i els socis de govern. Comas s’ha guanyat el respecte d’uns i altres i la seva feina és la millor que ICV ha fet en aquesta legislatura. Ara plega i li han buscat una substituta. Calvo, Toni Guirao i Santi López són els noms que ICV ha incorporat en els primers llocs de la seva llista amb l’objectiu de superar les hores baixes del partit. Els cinc primers llocs proposats per la direcció són aquests:

1. Jaume Graupera
2. Conxita Calvo
3. Toni Guirao
4. Quitèria Guirao
5. Santi López

Toni Guirao escala fins al tres des del número onze de l’anterior candidatura. En canvi, Quiti Guirao retrocedeix dos llocs. El partit ha decidit prescindir de l’actual regidora de ciutat sostenible, que si es repetissin els resultats dels comicis de 2003 es quedaria fora del consistori.

lunes, 19 de marzo de 2007

El "progressisme moderat" de Paulí Mojedano

Foto: Romuald Gallofré (capgros.com)
Paulí Mojedano davant el Casal Les Esmandies, aquesta tarda.



Si jo els dic ara que un partit polític de la ciutat ha presentat avui una proposta per crear una facultat de medicina alternativa dins la universitat Tecnocampus del futur parc tecnològic, vostès segurament pensaran que és una proposta dels ecosocialistes d'ICV, que són el partit que culturalment s'associa amb tot el que soni a "alternatiu". I si jo els dic que un altre partit va apostar mesos després de les darreres eleccions per arribar a acords amb institucions teatrals privades del centre de la ciutat abans d'aixecar un nou teatre públic, vostès es pensaran que la proposta ve d'una formació de centre-dreta o liberal. Doncs no, en el cas número u la resposta correcte és Paulí Mojedano i el PP, mentre que en el segon cas la solució de l'enigma és ICV i Jaume Graupera.

Els partits polítics se n'han adonat, per un cantó, que no poden anar a buscar vots només en el seu graner i, per l'altre, que el seny i sentit comú acaben sent també un filó de vots important: aquell que es presenta amb propostes que puguin ser assumides per tothom guanya un plus de vots necessaris per aconseguir els seus objectius electorals. En el cas de la primera proposta, la que és actualitat, està clar que Paulí Mojedano llança una idea per picar l'ullet a un electorat que no té res a veure amb el PP sinó amb les formacions d'esquerres. Que s'emmarca dins del "progressisme moderat" que la número del PP al Parlament, la polèmica i díscola Montserrat Nebrera, va afirmar dissabte que Mojedano encarna a la perfecció. No en va, Paulí Mojedano va començar la seva carrera política dins el Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya de Josep Pallach, que es definia socialdemòcrata i nacionalista (no catalanista, "al tanto"), i que a les eleccions de 1977 es va presentar junt amb Convergència Democràctia dins el Pacte Democràtic de Catalunya. Un origen que no té res a veure, doncs, amb l'excap de llista local del PP, Joan López, fill de la revolució conservadora de Margareth Thatcher i Ronald Reagan dels anys vuitanta i entusiasta de la liberal escola de Chicago.

La proposta de la bicefàlia socialista

1. Joan Antoni Baron
2. Ramon Bassas
3. Alícia Romero
4. Montse López
5. Oriol Batista
6. Esteve Terradas
7. Francesc Melero
8. Carmen Esteban
9. Ana M. Barrera
10. Carlos Fernández
11. Ivan Pera
12. Núria Aguilar
.
Aquesta llista és la proposta que l’executiva controlada per Ramon Bassas presentarà aquest dimarts a l’assemblea del partit. La candidatura la va avançar divendres Televisió de Mataró. Fa quinze dies, TVM també va avançar que en aquesta candidatura no hi hauria ni Pilar González ni Arcadi Vilert. La versió del l’alcalde Baron és que el partit en prescindeix per voluntat pròpia dels implicats. En canvi, els implicats diuen que “han plegat”. I, en realitat, se’ls ha convidat a marxar o simplement se’ls ha fet fora. És una mica com el joc del telèfon.

La llista de l’executiva l’ha d’aprovar l’assemblea. Podria patir algun canvi, però és poc probable si es té en compte que Bassas procura tenir-ho sempre tot ben lligat. Segurament, Bassas i Baron només hauran d’aguantar amb estoïcisme les crítiques del sector rebel del partit, que és petit i poc poderós. I segurament l’assemblea serà només un tràmit perquè es faci el que Bassas i Baron deuen haver decidit en els seus dinars. Precisament, Pilar Gonzàlez els va retreure divendres passat que al partit “hi falta reflexió” i que els aparells s’han convertit en “màquines de gestió”.

En qualsevol cas, la candidatura de la bicefàlia Bassas-Baron ha posat sobre la taula almenys dos elements a tenir en compte.

A. Aquesta llista és la primera de Joan Antoni Baron. No és cap herència. És l’aposta d’un cap de llista que, aquesta vegada, si es converteix en l’alcalde serà per mèrits propis. No deurà res al partit. Els ciutadans l’hauran votat a ell. En canvi, aquesta candidatura duu l’aparell del partit directe a l’alcaldia. Sembla que, malgrat tot, Joan Antoni Barón se senti en deute amb Ramon Bassas, que és el numero dos de la llista. És una candidatura monocolor. No hi apareix ningú que formi part d’una corrent independent. S’han desempallegat de les veus discordants.

B. Una part de les bases no ha entès com s’han confeccionat les llistes. Algú haurà d’explicar per què s’ha degradat al regidor Ivan Pera a un lloc per sota d’Ana M. Barrera i Carlos Fernández. Primer perquè tots dos són nous en posició de sortida. I després perquè Barrera també és nova al partit i no se li coneixen més mèrits que ser de la Hermandad La Armonia. En canvi, a Núria Aguilar se li ha assignat el 12, i s’ha prescindit d’Anna Bruguera, número 14 de l’última candidatura de Manuel Mas. Alguns afirmen que es passa d’ella perquè s’ha mantingut al marge de les JSC que segueixen l’alcalde a inauguracions i actes oficials diversos.

Els criteris per confeccionar les llistes i la perfecta conjunció de l’aparell i l’alcaldia seran, segur, motiu de comentari a l'assemblea.

sábado, 17 de marzo de 2007

El Corte Inglés, ara si

Divendres es va fer oficial el que tothom esperava sentir des de feia anys: la multinacional El Corte Inglés vol venir a Mataró i instal·lar-hi un potent hipermercat de 22.000 metres quadrats en una de les darreres grans ciutats de l'àrea metropolitana que li falta per "conquerir". Una vegada més, el govern municipal sembla haver jugat amb els terminis i les dates per fer coincidir l'anunci amb l'inici del rum-rum de la precampanya electoral. I és que res millor per fer callar una de les crítiques habituals, per bé que darrerament poc repetides, de l'oposició -els sis mil aturats que té la ciutat- amb l'anunci de la creació de mil nou llocs de treball a la ciutat gràcies a aquest centre comercial. Després caldrà veure òbviament si es compleix aquella autoimposició que es va fer l'alcalde i candidat socialista a la reelecció Joan Antoni Baron el dia de la presentació del manifest electoral de crear ocupació "de qualitat", perquè si s'estudia les condicions de treball dels assalariats de El Corte Inglés resulta que a hores d'ara encara s'apliquen mesures tan lamentables com que els homes i les dones cobrin diferent per fer la mateixa feina.

La reflexió dels socialistes al voltant de la tota la polèmica de Can Fàbregas i de Caralt -l'indret on anirà el Corte Inglés (ja podem oblidar el subterfugi de "locomotora comercial")- és molt simple i per això han tirat pel dret, aplicant el corró al conjunt del tripartit local: als nostres votants que es tiri a terra una antiga fàbrica de la ciutat els és absolutament igual, aquí del que es tracta és de fer moure la ciutat i generar ocupació. I els de can PSC tenen raó perquè saben que, en realitat, tot el rebombori creat des de la plataforma Salvem Can Fàbregas gaudeix d'una repercussió molt menor a la que dóna la impressió que tingui gràcies al núvol mediàtic que entre partits polítics i mitjans de comunicació hem creat al voltant del tema. Ja se sap, però, que per inèrcia, els mitjans i els periodistes (jo el primer, que quedi clar) pequem sovint de "matarócentrisme" i acabem donant més protagonisme del compte a segons quins fenòmens. Total, que segons el PSC si cal tirar la fàbrica a terra es fa i s'ha acabat i si resulta que conservant i traslladant la xemeneia de lloc (proposta d'ERC) cobrim l'expedient... no se'n parli més. Mentrestant, per cert, els d'ICV, davant l'absència d'un posicionament clar respecte la qüestió, han arbitrat una solució tan salomònica com estrafolària: crear un bloc on els propis militants es tirin els plats pel cap (Pep Manté i Maria Majó) amb la direcció del partit.

Oficialitzada doncs la candidatura única de El Corte Inglés per optar a fer de locomotora comercial, ara sols falta -aquí podria haver-li la sorpresa- que el Consell del Patrimoni de la Generalitat avali la voluntat de descatalogació de la fàbrica del govern municipal. S'imaginen un no per resposta igual que va passar en el cas de Can Sisternes?

jueves, 15 de marzo de 2007

Continents i continguts

"Hem de deixar enrera la idea de fer primers els edificis i després pensar què hi posem a dintre". És una reflexió d'un actual membre de l'equip de govern amb què pensava dimarts mentre les regidores Montse López i Quitèria Guirao la contradeien sense embuts durant la presentació d'un nou equipament al barri de Cerdanyola, al carrer de les Tres Roques. Les dues regidores, a setanta dies de les eleccions, ens explicaven el projecte executiu d'un nou edifici municipal que es destinarà en principi a usos formatius. Què vol dir usos formatius? Doncs no se sap, ja es veurà. Potser una subseu de l'Escola de Música Municipal, potser un espai pel barri... De moment hem deixat sales ben diafànes i àmplies no fos cas que primer decidíssim una cosa i després una altra i haguéssim de tirar a terra els envans. Montse López va assegurar als periodistes que existeix un pla d'usos, però aquest deu ser molt eteri perquè ella mateixa no va saber concretar més el que es farà al nou edifici. Com que no se sap a què es destinarà l'espai, tampoc se sap de qui dependrà, obvi. Segurament per qüestions de procediment ara era el moment de presentar el projecte, però aquest és molt inoportú perquè sembla una manera -una mica matussera, això si- de fer callar les crítiques de l'associació de veïns de Cerdanyola, que té en la manca d'equipaments un dels principals arguments per demostrar la teoria -suposada- que el govern "passa" del barri.

Què diuen els blocs?

Carlos Fernández diu que CiU i PP s'assemblen cada dia més

Joaquim Fernández acusa Ramon Bassas d'utilitzar el terrorisme i les seves víctimes contra CiU

Albert Geronès titlla de "mentider de baixa estopa" un post de Ramon Bassas

NNGG es queixa perquè no apareix a l'espai "què diuen els blocs"

Juli Cuéllar afirma que els suports a la CUP "neguitegen més d'un panxacontent"

martes, 13 de marzo de 2007

Pep Riera i la CUP

Demà dimecres la Candidatura d'Unitat Popular presenta una plataforma de suport anomenada Mataró Viu entre els integrants de la qual hi figura l'històric líder de la Unió de Pagesos Pep Riera. Riera és, en realitat, l'únic nom destacat -l'únic fitxatge estrella- dels integrants de la plataforma, perquè la resta ja era pública la seva pertinença a l'entorn de la CUP. El cas de Riera és paradoxal. D'haver estat sondejat pel president Maragall per portar l'àrea d'Agricultura en el primer govern tripartit -abans de la seva constitució-, Riera va passar a donar suport a ICV, després a Esquerra Republicana i ara finalment a la CUP, de manera que segueix una trajectòria tendent a l'extremisme. No és, però, l'única persona nova a l'entorn de la CUP: també hi ha l'arquitecte Agàpit Borràs, que de posicions psuqueres també darrerament ha flirtejat descaradament amb els joves independentistes comandats per Xavier Safont-Tria i Carme Polvillo, tot i que no ha arribat a afirmar el seu suport públicament. És simptomàtic que, quan més grans es fan, més radicals es tornen les velles glòries de la ciutat. No era al revés (tendència a moderar-se amb el pas dels anys?).

domingo, 11 de marzo de 2007

L'última petja de Manuel Mas

Som a finals dels vuitanta o primeríssims dels noranta. Domicili particular de Josep Puig i Pla i Anna Comas, parella i regidors del PSC a l'Ajuntament, al camí ral. Hi ha una petita crisi al govern municipal o simplement cal prendre alguna decisió important. El sanedrí del govern municipal, capitanejat per Manuel Mas, s'hi dóna cita per resoldre la qüestió mentre s'engulleixen unes pizzes. Es conspira a casa, no al restaurant, com tota la vida.

L'escena és real. Correspon a una manera de fer, un pèl cumbaià, de la generació antifranquista, que va perdurar al govern municipal fins a mitjans dels noranta, quan Mas era l'alcalde indiscutit i els regidors eren tots de la seva corda i la seva edat. Un estil de "entre tots ho farem tot", de vocació política versus professió, avui desterrat de les pràctiques del govern actual, les decisions del qual es prenen els divendres a la taula que l'alcalde Baron i el totpoderós primer secretari del PSC, Ramon Bassas, comparteixen setmanalment a restaurants de la ciutat. I, com a màxim, en les visites que el regidor de Presidència, Esteve Terradas, fa al despatx de Baron al primer pis de l'Ajuntament, situat just a l'extrem oposat del que ell ocupa a la part anterior de l'edifici consistorial.

Si de la propera llista del PSC cau Pilar González-Agàpito -el més probable a hores d'ara- amb ella desapareixerà definitivament el sector masista al govern de la ciutat. Un sector que s'ha sentit sempre aristocràcia d'un partit ple d'obrers i castellanoparlants, la seva part essencial, i que de fet ho ha estat fins fa quatre dies, el dia que l'agrupació local del partit va escollir Joan Antoni Baron com a candidat a l'alcaldia. Aquell dia el poder del sector històric del PSC -provinent de Convergència Socialista- va quedar seriosament en entredit.

Dies abans de l'elecció resulta que en una reunió preparatòria Pilar González va protagonitzar una rebequeria arremetent contra els seus companys assegurant en veu alta que aquell partit no era "el de sempre". Tenia raó, el problema va ser precisamemt que no se n'havia adonat fins llavors. Massa tard per imposar-se en la cursa successòria, dins la qual ella esperava ser ungida directament per un agònic Manuel Mas passant per sobre l'aparell del partit. Al nou PSC les decisions les pren una nova aristocràcia teòricament més obrera però que no menja pizzes a casa.

viernes, 9 de marzo de 2007

Les (altres) fotos dels candidats

Joan Antoni Baron (PSC)


Joan Mora (CiU)

jueves, 8 de marzo de 2007

Partits petits

Una de les incògnites de les properes municipals és saber què passarà amb els partits "petits", els que actualment no tenen representació al consistori. En aquesta ocasió n'hi haurà cinc, ni més ni menys: Esquerra Unitària, Ciutadans-Partido de la Ciutadania, la Candidatura d'Unitat Popular, la Plataforma per Catalunya i l'Alternativa Vecinal de Mataró. Cinc propostes -quatre d'esquerra "dura" i una propera a l'extrema dreta- que poden arribar a sumar set mil vots pel cap baix, tenint en compte que l'Alternativa Vecinal i la CUP -ja presents als comicis de 2003- van tenir 2.507 i 1.170 vots respectivament, que Ciutadans-Partit de la Ciutadania va treure 1.200 vots a les darreres autonòmiques i que les altres dues formacions, tot i no haver-se presentat mai a unes eleccions, podrien recollir almenys un miler de vots del sector històric del PSUC -Esquerra Unitària- i almenys un altre miler de vots de la dreta del PP -Plataforma per Catalunya-.

El quid de la qüestió és, òbviament, si cap d'aquestes formacions arribarà al cinc per cent dels vots i per tant entrarà al consistori amb un o dos regidors. L'Alternativa Vecinal, en la darrera ocasió, va quedar a tres centèssimes (4,97%) de fer-ho, però en aquesta ocasió pinta que la tropa d'Antonio Ruiz es desinflarà força tenint en compte que aquest mandat no hi ha hagut cap legionel·losi ni cap crisi amb les zones blaves. Qui podria donar la sorpresa és la CUP, que tot i treure "només" 1.170 vots el 2003 -molt lluny, per tant, dels "vecinos"-, ha aconseguit engreixar durant aquests quatre anys la maquinària i programar amb assiduïtat -més que ERC i ICV, per exemple- actes de tot tipus, l'últim una calçotada a la plaça de Cuba que va congregar dos-centes persones pel cap baix. Els altres tres partits que es presenten, sobre el paper, no tenen opcions d'entrar al consistori perquè un (Esquerra Unitària) és una escissió de la coalició ICV-EUiA i els altres dos (Ciutadans i Plataforma) perquè tot i haver tingut el seu moment de glòria ara sembla que es troben en hores baixes. Tot dependrà de la capacitat de la resta dels partits de mobilitzar els seu electorat, sobretot el PSC: si tots els socialistes voten Baron es barrarà al pas a aquestes forces extraparlamentàries, si per contra els de Ramon Bassas no saben motivar els seus, es podrien trobar amb la paradoxa d'haver de pactar el proper govern amb una d'aquestes forces extraparlamentàries.

miércoles, 7 de marzo de 2007

El PSC capitalitza la bloquesfera política

Els socialistes arrasen a la bloquesfera amb el major número de planes. En tenen 22. A més, són l’únic partit que compta amb blocaires que pengen un post diari religiosament. Mai fallen ni el primer secretari Ramon Bassas ni l’alcalde Joan Antoni Baron, a qui el periodista Saül Gordillo ha betajat com a "Candidat 2.0". Parlen quasi sempre en clau local encara que Baron fa incursions a la política nacional i Bassas combina sovint els continguts polítics amb l’art i la poesia. Tots dos ho fan sempre en català. En canvi, Antoni Cuadras ha reactivat el seu bloc després d’una pausa i escriu diàriament i alternativa en català i castellà. La major part dels blocaires socialistes pengen els seus nous textos en un marge de 5 dies com a màxim, i barregen qüestions estrictament personals amb temes polítics locals i nacionals. La meitat d’ells ho fan pràcticament sempre en castellà. De blocs socialistes n’hi ha 5 que estan inactius des de fa més de 15 dies. El post més antic és de Ferran Asencio, que no actualitza des de l’onze de desembre.

Al PSC, el cap de llista dóna exemple amb textos cada dia. En canvi, el candidat de CiU Joan Mora no actualitza des de fa quasi quinze dies. Dels 8 blocs nacionalistes, el més actiu és el militant David Morgades amb un post cada dos dies com a mínim. Últimament es dedica a escriure contes en què els nacionalistes representen els bons i els socialistes els dolents. A Morgades el segueix de prop el regidor Joaquim Fernández, amb una periodicitat similar. Ell parla sempre de política. La responsable de comunicació del grup Municipal, Marta Agulló, també penja un post per setmana com a mínim. La resta de blocs convergents tenen una periodicitat molt irregular.

El blocaire més actiu d’ICV és Jordi Merino, encara que no ha publicat res des del 28 de febrer. D’ecosocialistes amb pàgina personal només n’hi ha cinc i escriuen sobre continguts que, sovint, no tenen res a veure amb la política local. El del president comarcal Joan Lleonart és molt personal. Per la seva banda, el president local Toni Guirao només parla del Sàhara. Tots ells són poc actius.

ERC ha posat en marxa un bloc per al seu candidat. Amb aquest en sumen quatre. Francesc Teixidó escriu molt poc i no ha definit cap estil. Antoni Soy no escriu pràcticament res des que va ocupar la secretaria d’indústria, i Pol Ramentol també té el bloc molt abandonat. A l’hora d’escriure, els independentistes encara són més inactius que els ecosocialistes. L'excepció és el membre de l'executiva Joan Safont, el degà dels blocaires republicans a Mataró. Ell escriu un o dos posts setmanals molt heterogenis però amb un fort component polític.

El PP passa dels blocs. Només en tenen les Noves Generacions. El seu és un dels blocs més incendiaris de la bloquesfera local, conegut sobretot pels insults propinats en un dels primers posts. Els temes sempre són polítics i hi predominen els relacionats amb la confrontació nacional espanyola, la seguretat i la immigració. L'escriuen en castellà.

La CUP també ha apostat pels blocs. Joan Jubany i Juli Cuéllar n’escriuen un o dos per setmana. Ells compten però amb el bloc més abandonat de la xarxa política de Mataró. Toni Delgado no escriu des del 26 de juny.

En general, tots els blocs tenen una llista d’enllaços reduïda al propi entorn polític i fan poca xarxa.

martes, 6 de marzo de 2007

El PP: d'entrada, molt millor a la 'pole position'

El Partit Popular, d'entrada, encara la campanya per a les municipals d'enguany molt millor que el 2003. Llavors, recordem, les eleccions van ser just dos mesos després de la invasió de l'Iraq per part de tropes nordamericanes i britàniques, una decisió en la qual va tenir tant a veure l'expresident espanyol José María Aznar. L'excap de llista dels populars, Joan López, ha explicat que confegir les llistes va ser complicat, en aquest ambient, i que van haver d'anar a buscar velles glòries del partit (de l'època d'Alianza Popular més que del Partit Popular, per entendre'ns). Paradoxalment, però, els votants mataronins del PP -que són anònims, no com els candidats- van aixecar-se com un sol home i van aconseguir col·locar ni més ni menys que cinc regidors populars a l'Ajuntament, a només un dels que va obtenir el principal partit de l'oposició, CiU.

Deiem que els populars locals encaren molt millor aquesta campanya perquè el context general no és el mateix (per bé que el nivell de crispació que el PP està traslladant a l'arena política espanyola segurament també es farà notar en aquestes municipals) i, sobretot, perquè els populars mataronins tenen un nou candidat que coneix la ciutat quasi tan bé com els socialistes. Joan López va deixar el llistó alt amb el seu to incisiu i a vegades radical, però el cert és que des que a principis de 2003 Paulí Mojedano va passar a ser l'home fort dels populars a l'Ajuntament -ocupant la plaça d'alliberat que poden tenir tots els partits de l'oposició-, aquest exempresari del tèxtil local ha posat els cinc sentits a construir una alternativa al projecte socialista de ciutat. I sovint ha aconseguit que, mediàticament, semblés que el principal grup de l'oposició era el PP i no pas una CiU poc àgil i embolicada amb la renúncia de Joaquim Esperalba i un llarg procés per decidir-ne el substitut.

Si diem, doncs, que el PP encara millor aquestes municipals que les de 2003... hem de donar per descomptat que els populars mantindran els cinc edils aconseguits llavors i que encara podrien treure'n almenys un de més, atrapant CiU si no és que els de Joan Mora també són capaços de pujar un regidor i recuperar terreny pel conjunt del centredreta mataroní. En aquest cas estaríem parlant de sis més set regidors, arribant a tretze. Estarien només a un de la majoria absoluta. Presidirà a partir del mes de juny Paulí Mojedano l'Institut Municipal de Promoció Econòmica amb Joan Mora de batlle de la capital del Maresme?

domingo, 4 de marzo de 2007

Les dones de Joan Antoni Baron

El candidat socialista Joan Antoni Baron necessita dones. I se suposa que ja les deu tenir totes escollides. L’alcalde s’ha compromès a presentar una llista paritària, d’acord amb l’avantprojecte de llei orgànica d’igualtat entre homes i dones. L’anomenada llei d’igualtat, que va iniciar el seu tràmit parlamentari el març de 2006, estableix que cap dels dos sexes ha d’estar representat per sota del 40%. Això significa que, en una llista de 27 candidats i 3 suplents hi haurà un mínim de 12 dones i un màxim de 18 homes. A més, la llei d’igualtat obligarà a mantenir la proporció en franges de 5. És a dir, que de cada cinc candidats dos hauran de ser dones. I la pregunta és: Quines són les dones de Joan Antoni Baron? Ell i el primer secretari del PSC, Ramon Bassas, guarden silenci sepulcral sobre la composició de la llista.

Si els socialistes repetissin els resultats dels anteriors comicis, Baron necessitaria almenys 4 dones preparades per governar una cartera. Les ha d’escollir tenint en compte que Consol Prados ja té feina al parlament i no té ganes de tornar. I que Pilar González, la número 2 de Mas, ja ha col·locat la primera pedra del Tecnocampus i té un peu a fora de l’equip de Baron. A la candidatura que l’exalcalde i diputat Manuel Mas va presentar el 2003 i que ha heretat Joan Antoni Baron hi havia 20 homes i només 10 dones. Dues dones separen la llista de Mas de la llei d’igualtat.

Si no hi ha cap sorpresa, l’alcalde Baron té un estret marge de maniobra per posar-hi remei. Alícia Romero i Montse López tenen tots els números per ocupar la quota femenina entre els 5 primers llocs. Romero podria, fins i tot, ser la segona o la tercera de Baron. Té una àmplia formació acadèmica i ha reconduït la gestió a l’IMPEM amb diligència i fermesa. El partit es va veure obligat a confiar en ella per aquesta tasca i l’ha resolt amb eficàcia. Segur que tindrà recompensa i començarà la seva tercera legislatura amb només 30 anys i com una peça fonamental del projecte socialista a Mataró. De fet, tant Romero com López tenen pes específic en la confecció del programa i la campanya del PSC. Núria Aguilar és un dels noms que es podrien situar en els cinc llocs següents. Actualment treballa al Consell Comarcal del Maresme i ha estat la responsable de comunicació a Mataró durant les campanyes del referèndum i les autonòmiques. Ella no apareixia a la candidatura dels últims comicis. Tampoc hi era Ana M. Barrera, que s’ha incorporat al partit recentment i la seva condició de dona la podria catapultar. Ella forma part de la comitiva de les JSC que últimament apareix als plens municipals. Per fer-se un lloc a la zona de sortida probablement competeixi amb Anna Bruguera, que és de la junta del PMC i ocupava el número 14 a la candidatura de Manuel Mas. Ella, en canvi, no s’ha deixat veure en els actes de partit ni forma part de l’habitual comitiva de joves que segueix l’alcalde a les inauguracions. Aquesta legislatura, Bruguera s’ha quedat a les portes de ser regidora després de la marxa de Manuel Mas i Consol Prados. Per saber amb certesa la composició de la primera llista de Baron caldran encara unes setmanes d'espera. D'aquí a poc coneixerem quines són les dones que Joan Antoni Baron ha escollit per satisfer els seus desitjos... de paritat.

viernes, 2 de marzo de 2007

Els joves del PSC

Si hi ha un partit de la ciutat que té joves disponibles aquest és el PSC. Que el partit de Montilla governi a tot arreu hi deu tenir a veure, amb tota seguretat, però el cert és que cap altre partit té unes joventuts com les de PSC. Són joves molt associats a la part més obrerista i espanyolista del partit, molt allunyats de les elits obiolistes o maragallistes del PSC de tota la vida i que han estat convenientment mimats tan per l'alcalde i candidat socialista a la reelecció Joan Antoni Baron com pel primer secretari Ramon Bassas. El cert és que aquests joves s'estan posicionant des de fa temps en el món socialista local. I que en la propera llista electoral poden tenir un gran protagonisme, tenint en compte les possibles baixes de vaques sagrades com Esteve Terradas i Arcadi Vilert. Estem parlant de persones com Carlos Fernàndez, president de l'associació de veïns de Vista Alegre, que aquesta mateixa setmana provocava que aquest col·lectiu es desvinculés de la decisió de la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró (FAVM) de formar part de la plataforma Salvem Can Fàbregas. Una manera de fer mèrits davant la direcció local del partit. Fernàndez anava en el número 15 a la llista del PSC el 2003 i ara només pot escalar posicions en aquest sentit. Altres noms: Xesco Gomar, exprimer secretari de les Joventuts a Mataró, actualment amb un càrrec a l'àrea de cultura popular de la Diputació de Barcelona, el qual va ser a la taula de la jornada sobre cultura organitzada pels socialistes el dissabte passat (un avís per a navegants?). Un parell de noms més: Javier Naya, actual primer secretari de la JSC, i Anna Bruguera, que anava de 14 a les llistes de 2003, molt relacionada amb l'àmbit de cultura. I una sorpresa d'última hora: Ana M. Barrera, que té tots els números per aconseguir un lloc de sortida a la llista perquè, a banda dels mèrits que hagi pogut fer, té el valor afegit de ser una dona. Tots ells menys Xesco Gomar eren presents al ple d'ahir, l'antepenúltim de la legislatura. Caldrà estar molt atents a tots aquests noms en els propers dies.

(*Carlos Fernández i Ana M. Barrera a les fotos que tenen penjades als blocs respectius)