sábado, 21 de abril de 2007

La Ségolène mataronina


A l'esquerra, Ségolène Royal, candidata del PS a les eleccions franceses. A la dreta , la presidenta de l'IMPEM Alícia Romero.

Avui que tots els diaris van plens de les eleccions franceses i de la possible -no probable, sembla- elecció de la candidata socialista Ségolène Royal resulta inevitable, en clau local, fer una traslació mataronina i parlar -malgrat la gosadia que suposa- de la regidora Alícia Romero, número tres de la llista socialista per les eleccions del 27 de maig. És cert que Romero té només trenta anys i Royal més de cinquanta, que la mataronina de moment només ha estat regidora de l'Ajuntament de la capital del Maresme i la francesa ha sigut ministra i ha ostentat diversos càrrecs, que el company de la mataronina no és el primer secretari del partit (s'imaginen?) com si passa en el cas de Royal i François Hollande... la llista de coses en què no coincideixen és llarga, d'acord. Però també és cert que aquestes dues dones comparteixen almenys tres coses: l'anar per lliure respecte el partit, l'ambició estructural que les caracteritza i la voluntat d'arribar a altres segments de l'electorat que no són els propis.

No seguirem parlant de la candidata francesa i ens centrarem en la mataronina, que és la primera dona de la llista dels socialistes mataronins tot i que ella assegura que no s'ho esperava. De fet, Alícia Romero capitaneja el grup que va entrar a l'Ajuntament l'any 99 i que també formen Montse López i Oriol Batista, els quals van en quart i cinquè lloc respectivament. En aquesta campanya, a anys llum del paper que va tenir a les eleccions de 2003 -on anava de número deu-, coordina el programa socialista (mentre que Montse López és la cap de campanya a més de secretària d'organització del partit).

L'anar per lliure: si bé en temps pretèrits Romero gaudia de la protecció de l'actual regidor de Presidència Esteve Terradas, l'actual presidenta de l'IMPEM ara ja vola totalment sola. Romero, a més, no és una persona de la confiança estricte de l'alcalde Joan Antoni Baron, del qual formen part només el primer secretari Ramon Bassas i el mateix Terradas. I Romero, tot i que preferiria formar part d'aquest nucli, cultiva també d'aquesta manera una sensació d'individualisme que és el que ha a França va catapultar Royal a la candidatura socialista a l'Elisi. La fama d'anar per lliure -maragallista si ho volen- de Romero ve de lluny, dels seus temps a les Joventuts Socialistes, on va tenir enfrontaments seriosíssims amb la resta de joves del partit que van estar a punt de fer-li tirar la tovallola als primers compassos de la seva carrera política.

L'ambició: Romero aspira a tot i ja hi ha qui li fa broma sobre si en el futur podria rellevar l'alcalde Joan Antoni Baron. Aquesta ambició -i la "capacitat demostrada" a què aludia Baron dimarts en el míting d'inici de precampanya- és el que l'ha fet anar saltant de carteres amb rapidesa des de 1999: primer va ser durant tres anys regidora adscrita a l'alcaldia, després va saltar a Joventut i Dona, el 2003 va sumar Esports i després del Cas Llansó, el maig de 2005, li va arribar la prova de foc amb el salt a l'IMPEM, del qual se n'ha sortit amb gran destresa, segons reconeixen fins i tot els seus adversaris.

La voluntat de seduir a tothom: Alícia Romero no fa política de partit, de cara endins. De fet, excepte coordinar el programa del PSC en aquestes eleccions, no té cap càrrec dins la formació de Montilla -excepte ser membre del Consell de Federació dels socialistes a la comarca-. Així, si Montse López s'està consolidant com "la dona de l'aparell", Romero es dedica a intentar arribar a quantes més capes de la ciutat millor, cosa que conecta amb l'apartat anterior de l'ambició. Des d'empresaris a joves innovadors fins a inversors passant per altres responsables polítics, Romero s'està creant una imatge de tot terreny que no pot fer més que beneficiar-la.

Després del 27 de maig veurem escrita una nova pàgina d'aquesta jove promesa de la política mataronina cridada a ser la primera dona de l'executiu. Es conformarà amb controlar "només" l'IMPEM?

6 comentarios:

Anónimo dijo...

Per a mi la Ségolène mataronina sense dubte va a la llista del PSC. Però no és pas aquesta joveneta, és una socialista de creença, d'ideologia, de sentiment i treball i que el PSC tímidament la situat en el seu número 12 de la llista.
Treballa per la ciutat, s'implica en el món associatiu i es creu realment el que ho fa, i ho fa desinteressadament.

Salut i socialisme, però el de debò.

Anónimo dijo...

Joan, molt agafada pels pèls, la comparació, no trobes? Veus dues dones que es dediquen a la política i ja t'hi poses a buscar semblances... mmmm

Anónimo dijo...

caram, el post més llarg escrit mai en aquest bloc! serà una jove promesa com en Guti al Reial Madrit?

Anónimo dijo...

Excel·lent post... L'Alicia representa a la perfecció una "tercera via" en política, combina partit i ciutadania, i ha demostrat bones dots de gestió. En el futur, en sentirem a parlar encara més...

Anónimo dijo...

T'has passat, sense cap dubte!.
És una persona bastant intransigent i manaire..
Potser és amiga teva...

Anónimo dijo...

Si per triomfar en política n'hi ha prou amb utilitzar els colzes per sortir a la foto, trepitjar a qui faci falta i practicar l'arrogància aquesta noia arribarà lluny. Que Deu ens agafi confesats amb la seva ambició.