El gran projecte dels socialistes

La primera pedra del Tecnocampus ha apagat la foguera. Fins ara, quan en sentíem a parlar se’ns feia la boca aigua. Pensàvem en els torrons i les neules. Era inevitable que ens vingués al cap la cançó: “fum, fum, fum”. Però ha quedat clar que el nou parc tecnològic és més que una nadala. És una iniciativa decidida i arriscada que costarà més de 60 milions d’èuros, la inversió més gran feta per l’Ajuntament de Mataró. És la imatge del Mataró del segle XXI.

Una ciutat que no renega del seu passat industrial però que aposta pel valor afegit del talent i el coneixement. Amb dues universitats i un centre tecnològic per a la recerca i el desenvolupament del tèxtil. Retallant distàncies entre els centres educatius i les empreses. Tota una icona d’una ciutat que es vol obrir al mar i convertir-se en turística. Amb hotels, serveis i coneixement.

D’acord. Però del Tecnocampus fa 8 anys que se’n parla, i quan estigui acabat i tot just comenci a caminar ja en farà 11. Això no és nou. La primera pedra del Tecnocampus s’ha col·locat dos mesos després del que estava previst i, casualment, ha coincidit amb l’inici de la precampanya. Segur que el Tecnocampus serà una de les paraules més repetides pels socialistes fins el proper 27 de maig. I amb la que ve, ja seran tres les legislatures en què es farà bandera del projecte. Sembla que el Tecnocampus sigui un final de trajecte. Sembla que després del Tecnocampus ja haurem aconseguit la “ciutat per viure i per treballar”. Però n’hi ha prou amb això? Hi haurà algú que proposi un altre nou i gran projecte? O potser serà una campanya de ressaca com la de les autonòmiques? Quina serà la traducció local dels xecs de l’Artur Mas i els sonotones de José Montilla? O.B.

La bomba de la campanya
Recordo que a les eleccions de 1999, la proposta estrella del candidat de CiU a l'alcaldia -Ramon Camp, que intentava el seu tercer round amb Manuel Mas- era soterrar la via del tren. Era una proposta engrescadora. Camp va convocar la premsa diria que el mes de maig a un restaurant del Port i ens va ensenyar una fotografia amb l'aspecte que tindria la façana marítima de la ciutat si el tren es soterrava. A més va assegurar que mantenia contacte amb Hewlet Packard -llavors el Tecnocampus encara no ballava ni pel cap de Manuel Mas i Pilar González- perquè s'instal·lés en una part de la zona que es generava de nou. En aquells comicis Camp es va ensorrar estrepitosament i va passar de nou a set regidors i deu ser per això que el 2003 Joaquim Esperalba no va seguir amb la línia de propostes radicals com la de fer desaparèixer el tren del litoral mataroní (potser excepte tirar a terra el Monumental, cosa amb la qual el PSC estava d'acord). En aquesta ocasió ni Mora ni Baron sembla que s'hagin de treure cap conill de la xistera, de manera que tot apunta que no hi haurà cap bomba de campanya. Qui si que ha proposat una acció radical és Paulí Mojedano, del PP, que proposava ni més ni menys que tirar a terra el mercat de la plaça de Cuba i fer-lo de nou però soterrat. El sí dels comerciants a la proposta del govern li ha anat com anell al dit a Alícia Romero per rebutjar la proposta dels populars. J.S.

P.D.: Per cert, sobre l'acte del Tecnocampus: com és que a l'hora de posar els diaris del dia al costat de la primera pedra s'ha optat per un diari local de paper -que no parlava de Tecnocampus a la portada- i no per impressions en paper dels diaris digitals que la ciutat té a hores d'ara i que si que parlaven del tema a dojo?