Comença el compte enrera

Després de setmanes de precampanya finalment ja ha arribat el moment en què els candidats poden demanar directament el vot als ciutadans. És aquell moment en què els carrers s'omplen de banderoles -el temps del cartell sembla que ja ha passat- dels diferents partits i on els uns juguen a prendre's els colors "referencials" dels altres, tot i que darrerament el PSC ha recuperat el vermell després de flirtejar amb el blau turquesa. Ho dic sobretot per CiU, que cada cop fa més ús del color taronja o el Partit Popular, que ho combina amb el color blau més propi del seu discurs polític. Els que ho tenen clar són els d'ICV, que tenen el verd com a referència -per a ells és fàcil l'elecció- mentre que els d'Esquerra Republicana fan servir un groc ataronjat.

Més enllà de l'anècdota dels colors, la campanya que ahir va començar sense pena ni glòria delata la normalitat amb què es viuen els processos electorals a casa nostra. Segurament cada cop amb menys entusiasme, una cosa que no ha d'estranyar ningú en una societat on -malgrat subsistir bosses de pobresa- la gent viu cada vegada més bé. El que seria estrany és que la gent no vulgués participar d'allò col·lectiu en un moment de crisi, de canvi, però no em sembla estrany -per més que pugui saber greu- que cada cop la desafecció dels ciutadans amb la política sigui cada cop més gran. Per tant, malgrat la bombolla mediàtica que creen els mitjans, els ciutadans seguiran tan interessats -tan poc, vull dir- com la resta del temps que no estem en campanya. És hora de reclamar, això si, als partits que, per intentar combatre aquesta inèrcia, siguin més clars que mai amb els seus missatges i que els ciutadans poguem conèixer amb detalls quines són les autèntiques alternatives -sobretot- al govern municipal.

La perversió del debat

Tot i que a la propaganda s'anunciava com un debat, el cert és que aquest vespre, a la sala d'actes de l'Escola Universitària del Maresme, no hi ha hagut cap debat en l'acte convocat per la Federació d'Associacions i Gremis Empresarials de Mataró, la FAGEM. En certa manera ha passat el mateix que amb la sessió organitzada tot just fa una setmana per la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró. Els dos col·lectius, que s'assemblen com un ou a una castanya, han escollit la mateixa fórmula per a desenvolupar els seus actes, el format propi del programa "Tengo una pregunta para usted". Es tracta d'un format que ha tingut un èxit clamorós en les darreres setmanes a Espanya (primer el va tenir a França i al Regne Unit) però que en la seva versió original està adreçat a gratar en el pensament i la personalitat d'un sol entrevistat, sigui el president de govern o el líder de l'oposició.

Tan en el cas de la FAVM com en el de la FAGEM s'ha cregut que seria bo utilitzar aquesta mateixa fórmula sense adonar-se que en realitat, quan es va participar en aquest joc a més d'una persona el que s'aconsegueix no és que hi hagi contrast d'idees -perquè els participants no poden replicar-se directament- sinó una espècie de roda de premsa múltiple, on els convocants actuen de periodistes que formulen directament les qüestions als polítics. Caldria reflexionar si aquesta és la millor manera de saber què hi ha darrera el projecte polític de cada partit. També caldria fer-ho respecte la temàtica d'aquests actes; el primer anava concentrat en temes d'urbanisme i equipaments mentre que el d'avui ha versat sobre aspectes econòmics i de promoció de la ciutat. Per aquesta mateixa lògica podríem fer infinits debats en què cada entitat o grups d'entitats preguntessin als alcaldables respecte "els seus temes". Estaria bé pensar també sobre això.

Més enllà d'aquestes consideracions, el debat ha servit per certificar algunes coses: que l'alcalde Joan Antoni Baron no acaba de treure tot el suc a la seva figura presidencialista i en alguns moments arriba a semblar un candidat de l'oposició, que Joan Mora n'ha après molt amb els mesos que porta de candidat de CiU però que encara no és capaç d'entomar el cos a cos amb Baron -almenys ho ha intentat, cal dir-ho-, que Paulí Mojedano va a la seva i es consolida com una autèntica alternativa amb l'únic llast -objectiu- de representar el Partit Popular i que Jaume Graupera (ICV) i Francesc Teixidó (ERC) aspiren a seguir fent de comparses del govern municipal, amb molts pocs desmarcaments respecte la línia traçada pels socialistes en el si de l'executiu.

Què busquen Martí i Valls?

Avui els periodistes hem donat compte d'una curiosíssima notícia: el fins fa quatre setmaes responsable dels temes d'urbanisme del grup municipal de Convergència i Unió, que va deixar la plaça de regidor arran de la seva exclusió a la llista del candidat Joan Mora, ha fet públic el suport a què Joan Antoni Baron -el candidat socialista, si- segueixi sent l'alcalde de la ciutat. No s'ha afiliat a la plataforma Baron.cat, perquè segurament la seva condició de militant d'Unió Democràtica no li permetria, però en una entrevista a Mataró Ràdio ha confirmat que aposta per Baron -i no per Joan Mora, a qui titlla implícitament de polític "neoliberal"- com a batlle de la ciutat. Realment sorprenent. Valls ho justifica referint-se al perfil socialcristià de Joan Antoni Baron i la seva sensibilitat social, però no deixa de ser absolutament contradictori que una persona que fa seixanta dies s'asseia en els dinars de premsa a la dreta de Joan Mora titllant el govern tripartit pràcticament d'immoral ara surti amb una afirmació d'aquestes.

L'esparpèntica decisió de Valls arriba just després que l'altra regidor implicat en la crisi de CiU, el president local d'Unió Josep Lluís Martí, reclamés al seu cap de grup Joaquim Esperalba la readmissió al grup nacionalista perquè diu que no hi ha cap motiu pel que hagi pogut ser expulsat. Una possibilitat que Esperalba ja ha anunciat que no contempla, la de reincorporar Martí. Les estratègies de Valls i Martí, tot i coincidir amb el temps, són doncs dispars però no deixen de crear una sensació d'incomoditat al candidat Joan Mora. Sembla que és el que pretenen: ja que no han pogut convèncer Unió de presentar una llista pròpia -el poder de la família Martínez hi té a veure- almenys intentaran tocar el voraviu al fins fa poc candidat seu a les eleccions.

Els socialistes i el Mataró Centre

L'alcalde Joan Antoni Baron fotografiat amb el pessebre de 2005 instal·lat al vestíbul de l'Ajuntament. L'acompanyen Josep Mola i Marçal Casanovas, de l'associació de pessebristes. Foto: capgros.com

"Als del centre, ni que els ho facis d'or!". Són paraules de la dona de l'exalcalde Manuel Mas en referència a la impossibilitat de satisfer els habitants del centre de la ciutat respecte les actuacions urbanístiques que els seus governs -que primer van prioritzar claraments els barris de la ciutat- hi van fer a partir dels anys noranta. La frase és del mateix Mas i la va explicar en una polèmica entrevista al mensual Mataró Report el desembre de 2001.

L'enfrontament entre l'alcalde Mas i les forces vives del centre de la ciutat va ser públic i notori al llarg del seu mandat. A l'hemeroteca consta la mala relació que nva mantenir amb la Unió de Botiguers de Mataró i altres entitats del casc antic. "A mi les entitats de comerciants me la bufen", va arribar a dir en unes sensacionals declaracions. Va ser en el marc d'una picabaralla iniciada arran d'un suggeriment de l'exalcalde en el sentit que els botiguers del centre el que havien de fer -enlloc de queixar-se- era anar a obrir nous establiments al centre comercial Mataró Parc. Amb els anys la mala relació de Mas amb el centre de la ciutat -tradicionalment molt hostil als socialistes en termes electorals- i també dels "matarocèntrics" amb l'exalcalde van arribar a un punt de normalitat: Mas "passava" del centre i el centre "passava de Mas". Se suportaven i prou. Un exemple d'això: l'exalcalde va abandonar la seva voluntat de reformar el concepte de Festa Major de Les Santes per por de sortir escaldat d'un hipotètic debat amb els membres de la Comissió de Festa Major. N'hi haurien més, per parar una carro, d'exemples.

Però vet aquí que un dia un nou alcalde va ser investit. Es deia Joan Antoni Baron, havia nascut molt lluny de Mataró -a Melilla-, i havia arribat a la ciutat als dotze anys. Una biografia que no tenia res a veure amb la del seu antecessor, nascut a Cabrils però vinculat a la capital del Maresme des que va fer els primers passos. Baron al cap dels anys va implicar-se en diversos moviments associatius (Comunitat de Santa Anna, Moviment Educatiu del Maresme, Agrupació Científico Excursionista i Secció de Ciències del Museu de Mataró) ben arrelats al centre de la ciutat. I quan va prendre la vara va intentar, en aquest àmbit, l'impossible: enterrar la mala relació històrica entre l'alcalde de la ciutat i el centre d'aquesta ciutat.

Les accions de Baron per reconciliar el càrrec amb els "matarocèntrics" -gelosament tradicionals- han estat evidents al llarg dels tres anys que fa que és alcalde: tornar a posar el pessebre per Nadal a l'entrada de l'Ajuntament, convidar les Julianes i Sempronianes el dia 26 a la Casa Gran, presidir aquestes festes des del primer fins l'últim dia, situar Santa Maria i el seu orgue en el punt de mira del seu govern -encara que aquí el balanç sigui molt magre fins al moment-, participar sempre que pot de la pinya de la colla castellera Capgrossos, assistir cada Nadal a les representacions de L'Estel de Natzaret a la Sala Cabañes... un seguit d'accions que han projectat una bona imatge de l'actual alcalde en aquesta zona de la ciutat que tant malament es duia amb el batlle Mas. Veurem si el 27 de maig els "matarocèntrics" ho tenen en compte i tornen a girar l'esquena als socialistes -o almenys si ho fan de forma tan vehement com ho feien amb Manuel Mas-.

Primer debat electoral

Foto: ACN (reproduïda per capgros.com). Aspecte de la taula on hi havia els representants de deu de les onze llistes, totes excepte el Partit Republicà Català.

El Casal Nova Aliança del carrer Bonaire va acollir ahir al vespre el primer dels sis -fins al moment- debats que s'han convocat a Mataró arran de la celebració d'eleccions municipal. Aquesta primera convocatòria, organitzada per la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró i retransmesa per Mataró Ràdio, va posar de manifest alguns elements: per començar que els debats polítics només interessen als mitjans i als propis partits. Del centenar de presents la majoria eren aquestes dues coses o membres de la plataforma Salvem Can Fàbregas, que segueixen espectacularment actius malgrat que la tempesta respecte la locomotora comercial ha amaïnat.

Una altra cosa que va quedar clara és que els sis partits que no tenen representació al consistori i que es presenten a les eleccions (almenys els cinc que ahir hi havia a la taula) tenen discursos coincidents amb moltes coses, sobretot Esquerra Unitària, l'Alternativa Vecinal i la Candidatura d'Unitat Popular. De fet sembla que tots tres partits van estar negociant presentar-se de forma conjunta però que finalment les ganes de lluir la pròpia etiqueta van poder més que la lògica política (avui se me'n lamentava una promotora de la plataforma Salvem Can Fàbregas). De manera que el debat es va fer extremadament lent i repetitiu, ja que hi havia torn de rèplica per a cada formació després de la intervenció inicial de dos minuts. De fet, debat real n'hi va haver ben poc; més aviat la cosa va ser una perpètua roda d'intervencions de cada formació que poca cosa aportaven respecte la qüestió. Encara respecte aquests partits petits, cal demanar-los que facin l'esforç de posar-se el dia en actualitat mataronina, almenys en el cas de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía. El seu candidat, Guillermo Fernàndez, va reclamar que el sistema d'inscripció a les escoles bressol es basi en la proximitat i no en la zonificació, una mesura que justament ahir es posava en pràctica des del departament que porta l'ecosocialista Josep Comas.

Pel que fa als partits grans, els tres del govern -amb la clamorosa absència de l'alcalde Baron, que no va considerar el debat prou important per assistir-hi- van estar fluixots, sense aportar cap novetat destacada, mentre que a l'oposició el popular Paulí Mojedano va brillar amb llum pròpia sobretot durant les seves picabaralles amb Jaume Graupera i Joan Mora de CiU va seguir instal·lat en aquest discurs complex que no acaba de ser prou clar ni travat. Veurem què donen de si els propers debats electorals, en alguns dels quals només hi intervenen els cinc caps de llista amb representació al consistori. La propera cita és a CETEMSA el dia 8 en un debat convocat per la FAGEM.

Molt recomanable: recull de frases elaborat pel periodista de capgros.com Ramon Radó.

El Monumental, ara va de bo?

L'any 2003 l'exalcalde Manuel Mas i el candidat nacionalista Joaquim Esperalba van escenificar una mena de primera prova d'una possible sociovergència a la ciutat amb la proposta de tirar a terra el Teatre Monumental i construir-ne un altre de nova planta en el mateix indret. La cosa no va anar més enllà perquè els dos socis de l'executiu de Manuel Mas després de la campanya electoral -ICV-EUiA i ERC- el van obligar a endolcir la seva ànsia transformadora i qui es va quedar amb Cultura -Jaume Graupera, d'ICV- va decidir anar per una altra vida: buscar acords amb les sales de teatre del centre de la ciutat.

Ara, el nou candidat de CiU, Joan Mora, salta a la palestra i desenvolupa de nou aquesta idea antiga. Mora aposta per tirar a terra el Monumental i traslladar-lo (fer un nou teatre, vaja) a l'espai que actualment ocupen el Velòdrom i la pisicina municipal. La proposta no tindria res d'estrany si no fos perquè els socialistes, des de fa mesos, la tenien al sarró guardada tot i que no l'han feta pública fins dimarts, quan Alícia Romero -coordinadora del programa electoral del PSC- ho ha confirmat a Mataró Ràdio. Però la cosa no acaba aquí perquè ahir Jaume Graupera protagonitza un significatiu canvi i admet la possibilitat d'estudiar la planificació d'aquest nou teatre a finals del proper mandat i dóna per bona l'opció del Velòdrom. Falta veure doncs què diuen ERC i el PP, però si s'hi mostren d'acord, la ciutat podria començar el proper mandat amb una idea clara respecte els equipaments culturals: es vol fer un nou teatre i hi ha lloc definitiu per fer-lo.

Ciutadans amaga el cap sota l'ala

El balcó de Ciutadans a la Riera número 31. La gràcia del cartell és que assenyala a l'Ajuntament, assegurant que d'aquí a poc ocuparan un despatx al número 48 del mateix carrer, a l'Ajuntament.

Ciutadans-Partido de la Ciudadanía va inaugurar ahir dilluns la seva nova seu territorial del Maresme ni més ni menys que al bell mig de La Riera de Mataró, el nervi central del casc antic de la ciutat on en els darrers anys només CiU va obrir en la campanya dels anteriors comicis un local de forma molt puntual. Tot i que es podria llegir com una certa voluntat de provocar el "catalaníssim centre de la ciutat" per part del grup no-nacionalista sorgit de la crida dels "intel·lectuals" Francesc de Carreras, Arcadia Espada i Albert Boadella, els seus promotors asseguren que han trobat un local bé de preu en aquest carrer i que no s'ho han pensat gens ni mica abans de dir que sí.

Més enllà d'això, però, el que sorprèn de debò és que un partit que ha nascut per expressar un cert "afartament" dels sectors castellanoparlants del país de tants anys de reivindicació nacional, ara, a l'hora de presentar el seu programa, Ciutadans defugi el tema de la política lingüística. A la presentació-roda de premsa d'ahir, el seu candidat Guillermo Fernàndez, no va tocar el tema fins que Mataró Ràdio hi va fer referència. Llavors si, Fernàndez -un empresari del tèxtil molt inexpert políticament- va apuntar que l'Ajuntament de la ciutat només envia les cartes en català i que els únics impresos oficials que estan també en castellà són les multes (subtext: el castellà, pels nacionalistes, només serveix per obligar, per sancionar, per molestar els ciutadans).

La gent de Ciutadans s'equivoca perquè el miler llarg de mataronins que els van votar a les autonòmiques -molts del PP, que veuen els de Josep Piqué massa laxes en aquesta qüestió- ho van fer bàsicament perquè n'estan farts de sentir com el català és la llengua vehicular en la vida pública de la ciutat -una percepció discutible però no irreal, tampoc-. En canvi, la gent d'Albert Rivera -que no es va presentar a la inauguració d'ahir tot i que se l'esperava- amaga ara el cap sota l'ala i es posa a dissertar sobre habitatge, mobilitat i seguretat amb propostes tan ben intencionades com demagògiques (per falta de coneixement de la realitat). Ciutadans té sentit en la mesura en què l'eix nacional té primacia en la vida política; quan l'eix esquerra-dreta és el que mana queden absolutament desdibuixats perquè la seva oferta és idèntica a moltes altres formacions. És lògic que Ciutadans vulgui sortir-se per la tangent i passar per alt la qüestió lingüística -encara que a altres ciutats no ho facin-, però si tiren per aquí perdran la seva autèntica raó de ser.