La perversió del debat

Tot i que a la propaganda s'anunciava com un debat, el cert és que aquest vespre, a la sala d'actes de l'Escola Universitària del Maresme, no hi ha hagut cap debat en l'acte convocat per la Federació d'Associacions i Gremis Empresarials de Mataró, la FAGEM. En certa manera ha passat el mateix que amb la sessió organitzada tot just fa una setmana per la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró. Els dos col·lectius, que s'assemblen com un ou a una castanya, han escollit la mateixa fórmula per a desenvolupar els seus actes, el format propi del programa "Tengo una pregunta para usted". Es tracta d'un format que ha tingut un èxit clamorós en les darreres setmanes a Espanya (primer el va tenir a França i al Regne Unit) però que en la seva versió original està adreçat a gratar en el pensament i la personalitat d'un sol entrevistat, sigui el president de govern o el líder de l'oposició.

Tan en el cas de la FAVM com en el de la FAGEM s'ha cregut que seria bo utilitzar aquesta mateixa fórmula sense adonar-se que en realitat, quan es va participar en aquest joc a més d'una persona el que s'aconsegueix no és que hi hagi contrast d'idees -perquè els participants no poden replicar-se directament- sinó una espècie de roda de premsa múltiple, on els convocants actuen de periodistes que formulen directament les qüestions als polítics. Caldria reflexionar si aquesta és la millor manera de saber què hi ha darrera el projecte polític de cada partit. També caldria fer-ho respecte la temàtica d'aquests actes; el primer anava concentrat en temes d'urbanisme i equipaments mentre que el d'avui ha versat sobre aspectes econòmics i de promoció de la ciutat. Per aquesta mateixa lògica podríem fer infinits debats en què cada entitat o grups d'entitats preguntessin als alcaldables respecte "els seus temes". Estaria bé pensar també sobre això.

Més enllà d'aquestes consideracions, el debat ha servit per certificar algunes coses: que l'alcalde Joan Antoni Baron no acaba de treure tot el suc a la seva figura presidencialista i en alguns moments arriba a semblar un candidat de l'oposició, que Joan Mora n'ha après molt amb els mesos que porta de candidat de CiU però que encara no és capaç d'entomar el cos a cos amb Baron -almenys ho ha intentat, cal dir-ho-, que Paulí Mojedano va a la seva i es consolida com una autèntica alternativa amb l'únic llast -objectiu- de representar el Partit Popular i que Jaume Graupera (ICV) i Francesc Teixidó (ERC) aspiren a seguir fent de comparses del govern municipal, amb molts pocs desmarcaments respecte la línia traçada pels socialistes en el si de l'executiu.