Francesc Teixidó (ERC), Joan Antoni Baron (PSC) i Jaume Graupera. Foto: Romuald Gallofré (capgros.com)
Avui els caps dels tres grups municipals que formen el govern tripartit han comparegut davant els mitjans de comunicació per fer una inusual roda de premsa de valoració del mandat. Inusual perquè és la primera vegada que té lloc; lògic, en el mandat anterior el govern era de majoria absoluta socialista. Tots els assistents esperàvem a què l'alcalde Joan Antoni Baron aprofités per cantar les excel·lècies pròpies d'aquest govern tripartit, assegurant que la era la fórmula ideal d'administrar la ciutat. I no és que Baron s'hagi posicionat en contra de la repetició del tripartit, ni molt menys, però per falta de reflexos o pel que sigui l'alcalde ha respost una pregunta dels periodistes presents dient -en la millor tradició de Toni Soler- que la presència dels dos socis minoritaris no ha fet ni millor ni pitjor el govern. No ha dit "diferent", però com si hagués usat aquesta expressió.
El comentari serveix de pretext per a reflexionar sobre per què ha servit la presència dels socis de govern del PSC -ERC i ICV- en aquest govern. O almenys perquè ha servit en el tram final del mandat. Obvi és que en els quasi dos anys que l'excap de grup municipal Toni Civit va ser al govern de la ciutat, la presència d'ERC va provocar un replanteig de l'estratègia global de ciutat en àmbits com la promoció d'aquesta. O que la gestió de Pep Comas (ICV) al capdavant d'Educació -durant tot el mandat- ha estat poc menys que excel·lent, malgrat algunes disfuncions en l'aplicació de la sisena hora. I que la pressió dels dos socis petits, per exemple, va afavorir la creació de l'emissora municipal -també demanada per CiU-. Però també ho és que d'ençà del cas Llansó que es va emportar per davant Civit i de forma paulatina pel que fa a les atzagaiades del cap de llista ecosocialista Jaume Graupera el paper dels dos socis minoritaris del govern ha sigut cada cop més testimonial i residual, com admeten amb sorna els socialistes. Els fets parlen per si sol: ERC que ha canviat dos cops de cap de grup municipal i ICV que ha hagut d'empassar-se com el propi Baron prenia més decisions a Cultura que el propi Graupera, per molt que ell ho negui. En el proper mandat, si hi torna a haver tripartit, els socis minoritaris hauran d'esmerar-se en aconseguir brillar amb llum pròpia durant tota la lesgilatura.
El comentari serveix de pretext per a reflexionar sobre per què ha servit la presència dels socis de govern del PSC -ERC i ICV- en aquest govern. O almenys perquè ha servit en el tram final del mandat. Obvi és que en els quasi dos anys que l'excap de grup municipal Toni Civit va ser al govern de la ciutat, la presència d'ERC va provocar un replanteig de l'estratègia global de ciutat en àmbits com la promoció d'aquesta. O que la gestió de Pep Comas (ICV) al capdavant d'Educació -durant tot el mandat- ha estat poc menys que excel·lent, malgrat algunes disfuncions en l'aplicació de la sisena hora. I que la pressió dels dos socis petits, per exemple, va afavorir la creació de l'emissora municipal -també demanada per CiU-. Però també ho és que d'ençà del cas Llansó que es va emportar per davant Civit i de forma paulatina pel que fa a les atzagaiades del cap de llista ecosocialista Jaume Graupera el paper dels dos socis minoritaris del govern ha sigut cada cop més testimonial i residual, com admeten amb sorna els socialistes. Els fets parlen per si sol: ERC que ha canviat dos cops de cap de grup municipal i ICV que ha hagut d'empassar-se com el propi Baron prenia més decisions a Cultura que el propi Graupera, per molt que ell ho negui. En el proper mandat, si hi torna a haver tripartit, els socis minoritaris hauran d'esmerar-se en aconseguir brillar amb llum pròpia durant tota la lesgilatura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario