El Corte Inglés, ara si

Divendres es va fer oficial el que tothom esperava sentir des de feia anys: la multinacional El Corte Inglés vol venir a Mataró i instal·lar-hi un potent hipermercat de 22.000 metres quadrats en una de les darreres grans ciutats de l'àrea metropolitana que li falta per "conquerir". Una vegada més, el govern municipal sembla haver jugat amb els terminis i les dates per fer coincidir l'anunci amb l'inici del rum-rum de la precampanya electoral. I és que res millor per fer callar una de les crítiques habituals, per bé que darrerament poc repetides, de l'oposició -els sis mil aturats que té la ciutat- amb l'anunci de la creació de mil nou llocs de treball a la ciutat gràcies a aquest centre comercial. Després caldrà veure òbviament si es compleix aquella autoimposició que es va fer l'alcalde i candidat socialista a la reelecció Joan Antoni Baron el dia de la presentació del manifest electoral de crear ocupació "de qualitat", perquè si s'estudia les condicions de treball dels assalariats de El Corte Inglés resulta que a hores d'ara encara s'apliquen mesures tan lamentables com que els homes i les dones cobrin diferent per fer la mateixa feina.

La reflexió dels socialistes al voltant de la tota la polèmica de Can Fàbregas i de Caralt -l'indret on anirà el Corte Inglés (ja podem oblidar el subterfugi de "locomotora comercial")- és molt simple i per això han tirat pel dret, aplicant el corró al conjunt del tripartit local: als nostres votants que es tiri a terra una antiga fàbrica de la ciutat els és absolutament igual, aquí del que es tracta és de fer moure la ciutat i generar ocupació. I els de can PSC tenen raó perquè saben que, en realitat, tot el rebombori creat des de la plataforma Salvem Can Fàbregas gaudeix d'una repercussió molt menor a la que dóna la impressió que tingui gràcies al núvol mediàtic que entre partits polítics i mitjans de comunicació hem creat al voltant del tema. Ja se sap, però, que per inèrcia, els mitjans i els periodistes (jo el primer, que quedi clar) pequem sovint de "matarócentrisme" i acabem donant més protagonisme del compte a segons quins fenòmens. Total, que segons el PSC si cal tirar la fàbrica a terra es fa i s'ha acabat i si resulta que conservant i traslladant la xemeneia de lloc (proposta d'ERC) cobrim l'expedient... no se'n parli més. Mentrestant, per cert, els d'ICV, davant l'absència d'un posicionament clar respecte la qüestió, han arbitrat una solució tan salomònica com estrafolària: crear un bloc on els propis militants es tirin els plats pel cap (Pep Manté i Maria Majó) amb la direcció del partit.

Oficialitzada doncs la candidatura única de El Corte Inglés per optar a fer de locomotora comercial, ara sols falta -aquí podria haver-li la sorpresa- que el Consell del Patrimoni de la Generalitat avali la voluntat de descatalogació de la fàbrica del govern municipal. S'imaginen un no per resposta igual que va passar en el cas de Can Sisternes?