Foto: Romuald Gallofré (capgros.com)Paulí Mojedano davant el Casal Les Esmandies, aquesta tarda.
Si jo els dic ara que un partit polític de la ciutat ha presentat avui una proposta per crear una facultat de medicina alternativa dins la universitat Tecnocampus del futur parc tecnològic, vostès segurament pensaran que és una proposta dels ecosocialistes d'ICV, que són el partit que culturalment s'associa amb tot el que soni a "alternatiu". I si jo els dic que un altre partit va apostar mesos després de les darreres eleccions per arribar a acords amb institucions teatrals privades del centre de la ciutat abans d'aixecar un nou teatre públic, vostès es pensaran que la proposta ve d'una formació de centre-dreta o liberal. Doncs no, en el cas número u la resposta correcte és Paulí Mojedano i el PP, mentre que en el segon cas la solució de l'enigma és ICV i Jaume Graupera.
Els partits polítics se n'han adonat, per un cantó, que no poden anar a buscar vots només en el seu graner i, per l'altre, que el seny i sentit comú acaben sent també un filó de vots important: aquell que es presenta amb propostes que puguin ser assumides per tothom guanya un plus de vots necessaris per aconseguir els seus objectius electorals. En el cas de la primera proposta, la que és actualitat, està clar que Paulí Mojedano llança una idea per picar l'ullet a un electorat que no té res a veure amb el PP sinó amb les formacions d'esquerres. Que s'emmarca dins del "progressisme moderat" que la número del PP al Parlament, la polèmica i díscola Montserrat Nebrera, va afirmar dissabte que Mojedano encarna a la perfecció. No en va, Paulí Mojedano va començar la seva carrera política dins el Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya de Josep Pallach, que es definia socialdemòcrata i nacionalista (no catalanista, "al tanto"), i que a les eleccions de 1977 es va presentar junt amb Convergència Democràctia dins el Pacte Democràtic de Catalunya. Un origen que no té res a veure, doncs, amb l'excap de llista local del PP, Joan López, fill de la revolució conservadora de Margareth Thatcher i Ronald Reagan dels anys vuitanta i entusiasta de la liberal escola de Chicago.
Si jo els dic ara que un partit polític de la ciutat ha presentat avui una proposta per crear una facultat de medicina alternativa dins la universitat Tecnocampus del futur parc tecnològic, vostès segurament pensaran que és una proposta dels ecosocialistes d'ICV, que són el partit que culturalment s'associa amb tot el que soni a "alternatiu". I si jo els dic que un altre partit va apostar mesos després de les darreres eleccions per arribar a acords amb institucions teatrals privades del centre de la ciutat abans d'aixecar un nou teatre públic, vostès es pensaran que la proposta ve d'una formació de centre-dreta o liberal. Doncs no, en el cas número u la resposta correcte és Paulí Mojedano i el PP, mentre que en el segon cas la solució de l'enigma és ICV i Jaume Graupera.
Els partits polítics se n'han adonat, per un cantó, que no poden anar a buscar vots només en el seu graner i, per l'altre, que el seny i sentit comú acaben sent també un filó de vots important: aquell que es presenta amb propostes que puguin ser assumides per tothom guanya un plus de vots necessaris per aconseguir els seus objectius electorals. En el cas de la primera proposta, la que és actualitat, està clar que Paulí Mojedano llança una idea per picar l'ullet a un electorat que no té res a veure amb el PP sinó amb les formacions d'esquerres. Que s'emmarca dins del "progressisme moderat" que la número del PP al Parlament, la polèmica i díscola Montserrat Nebrera, va afirmar dissabte que Mojedano encarna a la perfecció. No en va, Paulí Mojedano va començar la seva carrera política dins el Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya de Josep Pallach, que es definia socialdemòcrata i nacionalista (no catalanista, "al tanto"), i que a les eleccions de 1977 es va presentar junt amb Convergència Democràctia dins el Pacte Democràtic de Catalunya. Un origen que no té res a veure, doncs, amb l'excap de llista local del PP, Joan López, fill de la revolució conservadora de Margareth Thatcher i Ronald Reagan dels anys vuitanta i entusiasta de la liberal escola de Chicago.
1 comentario:
Crec que cada vegada més en Jaume Graupera és menys d'ICV. De fet el tipus de polítiques que dirigeix res tenen a veure amb el projecte polític d'Iniciativa. Això si, l'actual cúpula del partit li consinteix, l'impulsa i li riu les gràcies. A més si cal, el magnifica.
Cosa que molts militants i militantes d'ICV no estem gens d'acord, però gens ni mica.
Militant.
Publicar un comentario