Tot queda (pràcticament) igual

Hem passat una nit electoral històrica com totes, emocionant, sorprenent, que ens ha tingut amb l'ai al cor cada dos minuts. L'absència de resultats entre les vuit del vespre i 3/4 de 9 ha fet que durant quaranta minuts hàgim estat víctimes de les tribulacions dels sondejos i primers mostrejos. Quan passaven cinc minuts de les vuit hem anunciat per Mataró Ràdio el que deia l'enquesta de TV3 sobre Mataró, fidelment recollit per capgros.com. Aquesta enquesta, molt esbiaixada respecte els resultats finals, donava 2-3 regidors a la CUP i cap a ERC i insinuava la presència de l'Alternativa Vecinal i Ciutadans amb un regidor. Un panorama fragmentadíssim. Al cap d'uns trenta minuts ha aparegut el mostreig de Televisió de Mataró, que donava entre dotze i tretze regidors al PSC, set a CiU, cinc al PP, entre zero i un a ICV i entre un i dos a ERC, mentre que segons aquest mostreig la CUP quedaria fora.

Els resultats oficials els hem sabut cap a les deu de la nit. El PSC s'ha quedat amb el mateix nombre de regidors -onze- que tenia, Convergència i Unió ha sumat un regidor als sis que tenia -com era previsible, donat els mals resultats del 2003-, el PP no ha rendabilitzat una ambiciosa campanya i ha perdut un dels seus cinc edils, ICV ha perdut -com també era previst- un dels regidors que ha anat a parar a mans de la CUP, la gran sorpresa de la jornada -també previsible però sorpresa al capdavall. Hem anunciat en directe, de fet, a Xavier Safont-Tria que era nou regidor de l'Ajuntament, ha estat un moment impagable-. I ERC s'ha quedat amb els dos electes que ja tenia. El tripartit doncs, suma igual encara que amb dos socis petits amb idèntic número de regidors. I l'oposició suma el mateix només que es restableix un cert equilibri natural pel qual una ciutat com Mataró ha de tenir un primer partit de l'oposició clar com CiU. Caldrà veure en què es tradueix la presència de la CUP, que ja ha dit que no pactarà de forma estable amb ningú. L'alcalde de la ciutat, si no passa un daltabaix, seguirà sent Joan Antoni Baron. Tot queda doncs, pràcticament igual.