miércoles, 23 de mayo de 2007

El primer míting real de Mora

El candidat de CiU Joan Mora va fer ahir a la nit al Casal Nova Aliança del carrer Bonaire el seu primer míting real, sense papers, com fan els polítics de debò. Res a veure doncs amb l’acte de presentació de la seva persona el passat mes de febrer, a la Sala Cabañes, on també el va acompanyar el líder actual de CiU, Artur Mas, amb qui manté un bon feeling. Però ahir dalt de l’estrada del Casal es van fer avinents definitivament almenys dues coses: que Mora hauria necessitat un any de rodatge per agafar les formes del polític dret i fet i que el seu discurs no té una, dues o tres idees forcça que li serveixi per presentar amb claredat la seva alternativa, com si ha aconseguit el Partit Popular de Paulí Mojedano (Ciutat ecològica, ciutat marítima i ciutat dels avis són els seus tres eixos).

Primer va parlar Artur Mas, fent de teloner, que va ser molt clar en el seu discurs: o el tripartit o CiU. Qui voti ERC perquè així creu que pot pressionar CiU en el flanc nacional s’equivoca i el que ha de fer és votar CiU, va dir. Es nota els anys que porta davant el faristol i, tot i que està a anys llum de l’espontaneïtat de Jordi Pujol, Mas n’has après moltíssim i comença precisament a “pujolejar” i a jugar amb el públic mentre discurseja. I és molt clar. Joan Mora també n’ha après a una velocitat de llampec en els darrers dos-cents dies, però definitivament va quedar clar que amb això no n’hi ha prou: en els més de trenta minuts que va durar la seva intervenció, una al·locució nerviosa, fins i tot agressiva, es va evidenciar que no hi ha un fil conductor ideològic en les seves propostes. Mora simplement va repassar els arguments molt puntuals, molt concrets que ha anat desglossant durant la campanya: el cotxe fantasma de les multes, l’Ajuntament malgastador i mal gestor, l’especulació de PUMSA, la negativa al nou projecte de la TDT i a l’edifici de les universitats al Tecnocampus... tot plegat tamisat només pel lema de que “27 anys de que manin els mateixos és massa” (a Barcelona si que diuen 28), que si que és un element cohesionador del discurs però molt evident i gastat.

Així doncs, més enllà d’aquest darrer ítem, durant la precampanya i els dotze dies que portem de campanya Mora no ha aconseguit transmetre amb claredat quins són els motius que fan inexcusable un canvi de govern a la ciutat: en diverses ocasions l’ha titllat de massa intervencionista (PUMSA), en altres d’excessivament “adormit” (Cultura, capitalitat de la comarca), en unes terceres de massa ambiciós (Tecnocampus i TDT) i encara en alguns moments de “tirar de la rifeta”. Missatges contradictoris que costa de desxifrar i que han impedit que el flamant candidat de CiU través un discurs propi, potent, coherent i autènticament il·lusionador fora de les fronteres electorals de CiU, que és el que necessitaria la federació per guanyar les eleccions.

Alguns dels arguments que ha usat, a més, no s’aguanten sobre el paper: com es pot dir que PUMSA és una empresa especuladora –per més que ho sigui- quan els representants de CiU han votat a favor pràcticament sempre de les resolucions en el consell d’administració d’aquesta empresa? Com es pot demanar la supressió del butlletí municipal si justament CiU va ser-ne un dels màxims impulsors? Com es pot reclamar la construcció d’habitatges de protecció oficial si durant el mandat de CiU a la Generalitat durant vint anys pràcticament no se’n va construir cap a la ciutat? Com es pot dir que el govern es posa ara mateix les piles respecte el turisme si aquest va ser una de les grans novetats de l’aterratge del republicà Toni Civit a l’IMPEM el 2003?

El candidat de CiU, en canvi, no ha utilitzat amb contundència la munició que tenia a les mans i que li hauria pogut ser molt útil: l’estrafolària situació creada pel govern a les Cinc Sènies, el desgavell existent en el Patronat de Cultura durant tot el mandat amb edificis infrautilitzats com Can Xalant, les males relacions del Patronat d’Esports amb el Club Esportiu Mataró, els problemes entre l’IMPEM i la Unió de Botiguers o la sensació de disbauxa generada en el sí de l’equip de govern, que ha perdut quatre de les cares amb què va començar la seva marxa el 2003 –una d’elles l’alcalde- i ha estat sotmès durant tot el mandat a canvis rocambolescos en funció de les necessitats dels partits més que no pas de la ciutat. Probablement Mora pugi un regidor diumenge perquè els resultats dels nacionalistes el 2003 van ser desastrosos, però queda pendent acabar de saber què vol ser CiU de Mataró quan sigui gran.

1 comentario:

Xavi dijo...

ntre el tripartit i ciu+PP, sempre quedarà la cup Artur!