________________Mataró___Sabadell
Pisos socials
/mil habitants.......0'99 ..............21'87
Pisos socials.........117.................4386
Pisos totals...........8479..............16837
% pisos socials......1'38................26'05
Són dades publicades aquest diumenge al diari "El Punt". El periodista Ivan Vila ha fet una relació de l'habitatge protegit dels municipis catalans de més de 50 mil habitants. Mataró hi apareix com "la creu". La capital del Maresme és el municipi amb menys habitatge protegit construït ens els últims sis anys. Dels 5277 habitatges construïts els anys 2000, 2003, 2004 i 2006 no n'hi ha cap de protecció.
Mataró ha demostrat falta de previsió i planificació. És cert que l'habitatge no ha estat una prioritat dels anteriors governs, amb diferents líders... però amb dos dels partits que avui manen la ciutat (PSC i ICV). Esquerra, que aquesta legislatura ha assumit la cartera d'habitatge, tampoc se'n pot rentar les mans. Del 2003 al 2006 només s'han acabat 30 pisos socials. Sant Boi de Llobregat, que és el penúltim de la llista, n'ha acabat 126 en el mateix període, 45 d'ells a l'equador del mandat.
A banda de Sabadell, també governada pel PSC, al tripartit local d'esquerres i catalanista li passa la mà per la cara Sant Cugat del Vallès, una ciutat al càrrec del nacionalista Lluís Recoder (991 pisos socials en sis anys).
Ser mileurista és fotut. Però ser milaurista a Mataró és tenir tots els números per anar-se'n a viure sota un pont. La suposada solució al problema de l'habitatge a Mataró és un pla local que només preveu la construcció de 1505 habitatges amb preu de protecció pública d'aquí al 2015. Probablement cap dels regidors té problemes per accedir a una vivenda ni per sobreviure després de pagar el lloguer. A més, sembla que els partits tradicionals estan convençuts que els homeless són abstencionistes. Si no, que ho demostrin amb propostes realment ambicioses.
Mataró ha demostrat falta de previsió i planificació. És cert que l'habitatge no ha estat una prioritat dels anteriors governs, amb diferents líders... però amb dos dels partits que avui manen la ciutat (PSC i ICV). Esquerra, que aquesta legislatura ha assumit la cartera d'habitatge, tampoc se'n pot rentar les mans. Del 2003 al 2006 només s'han acabat 30 pisos socials. Sant Boi de Llobregat, que és el penúltim de la llista, n'ha acabat 126 en el mateix període, 45 d'ells a l'equador del mandat.
A banda de Sabadell, també governada pel PSC, al tripartit local d'esquerres i catalanista li passa la mà per la cara Sant Cugat del Vallès, una ciutat al càrrec del nacionalista Lluís Recoder (991 pisos socials en sis anys).
Ser mileurista és fotut. Però ser milaurista a Mataró és tenir tots els números per anar-se'n a viure sota un pont. La suposada solució al problema de l'habitatge a Mataró és un pla local que només preveu la construcció de 1505 habitatges amb preu de protecció pública d'aquí al 2015. Probablement cap dels regidors té problemes per accedir a una vivenda ni per sobreviure després de pagar el lloguer. A més, sembla que els partits tradicionals estan convençuts que els homeless són abstencionistes. Si no, que ho demostrin amb propostes realment ambicioses.
2 comentarios:
És realment escandalós el que s'està produïnt, no només a Mataró, sinó en general a l'àrea metropolitana. El problema de l'habitatge no es pot solucionar amb pedaços. I es podria començar posant mà dura contra l'especulació.
De totes maneres, amb mesures com fer pagar 9€ al dia pels pisos buits (la mesura que vol aplicar el tripartit), el que pot acabar passant és que paguin justos per pecadors. Jo m'inclinaria més per la banda de limitar els preus dels pisos a l'increment percentual de l'IPC. Amb això s'aconseguiria que els diners que un dia varen sortir de la borsa, se'n tornessin d'on varen sortir i, a la vegada, no "perjudicar" les persones que tenen habitatges pels fills o familiars, així com les persones que el volen llogar. D'altra banda, segons el meu punt de vista, els habitatges de protecció oficial (HPO), no s'haurien de poder vendre per un preu més alt del que es varen adquirir (amb l'increment percentual de l'IPC també, és clar), ja que si un dia hom es va poder aprofitar d'unes ajudes per adquirir un habitatge, i ara té el poder adquisitiu per comprar-se'n una de més gran o millor, hauria de deixar que fos una altra persona la que es pogués aprofitar d'aquesta ajuda i no volatilitzar-la, que és el que està succeïnt actualment. Una salutació.
Ivan Terra
Publicar un comentario