A l'esquerra, Ségolène Royal, candidata del PS a les eleccions franceses. A la dreta , la presidenta de l'IMPEM Alícia Romero.
Avui que tots els diaris van plens de les eleccions franceses i de la possible -no probable, sembla- elecció de la candidata socialista Ségolène Royal resulta inevitable, en clau local, fer una traslació mataronina i parlar -malgrat la gosadia que suposa- de la regidora Alícia Romero, número tres de la llista socialista per les eleccions del 27 de maig. És cert que Romero té només trenta anys i Royal més de cinquanta, que la mataronina de moment només ha estat regidora de l'Ajuntament de la capital del Maresme i la francesa ha sigut ministra i ha ostentat diversos càrrecs, que el company de la mataronina no és el primer secretari del partit (s'imaginen?) com si passa en el cas de Royal i François Hollande... la llista de coses en què no coincideixen és llarga, d'acord. Però també és cert que aquestes dues dones comparteixen almenys tres coses: l'anar per lliure respecte el partit, l'ambició estructural que les caracteritza i la voluntat d'arribar a altres segments de l'electorat que no són els propis.
No seguirem parlant de la candidata francesa i ens centrarem en la mataronina, que és la primera dona de la llista dels socialistes mataronins tot i que ella assegura que no s'ho esperava. De fet, Alícia Romero capitaneja el grup que va entrar a l'Ajuntament l'any 99 i que també formen Montse López i Oriol Batista, els quals van en quart i cinquè lloc respectivament. En aquesta campanya, a anys llum del paper que va tenir a les eleccions de 2003 -on anava de número deu-, coordina el programa socialista (mentre que Montse López és la cap de campanya a més de secretària d'organització del partit).
L'anar per lliure: si bé en temps pretèrits Romero gaudia de la protecció de l'actual regidor de Presidència Esteve Terradas, l'actual presidenta de l'IMPEM ara ja vola totalment sola. Romero, a més, no és una persona de la confiança estricte de l'alcalde Joan Antoni Baron, del qual formen part només el primer secretari Ramon Bassas i el mateix Terradas. I Romero, tot i que preferiria formar part d'aquest nucli, cultiva també d'aquesta manera una sensació d'individualisme que és el que ha a França va catapultar Royal a la candidatura socialista a l'Elisi. La fama d'anar per lliure -maragallista si ho volen- de Romero ve de lluny, dels seus temps a les Joventuts Socialistes, on va tenir enfrontaments seriosíssims amb la resta de joves del partit que van estar a punt de fer-li tirar la tovallola als primers compassos de la seva carrera política.
L'ambició: Romero aspira a tot i ja hi ha qui li fa broma sobre si en el futur podria rellevar l'alcalde Joan Antoni Baron. Aquesta ambició -i la "capacitat demostrada" a què aludia Baron dimarts en el míting d'inici de precampanya- és el que l'ha fet anar saltant de carteres amb rapidesa des de 1999: primer va ser durant tres anys regidora adscrita a l'alcaldia, després va saltar a Joventut i Dona, el 2003 va sumar Esports i després del Cas Llansó, el maig de 2005, li va arribar la prova de foc amb el salt a l'IMPEM, del qual se n'ha sortit amb gran destresa, segons reconeixen fins i tot els seus adversaris.
La voluntat de seduir a tothom: Alícia Romero no fa política de partit, de cara endins. De fet, excepte coordinar el programa del PSC en aquestes eleccions, no té cap càrrec dins la formació de Montilla -excepte ser membre del Consell de Federació dels socialistes a la comarca-. Així, si Montse López s'està consolidant com "la dona de l'aparell", Romero es dedica a intentar arribar a quantes més capes de la ciutat millor, cosa que conecta amb l'apartat anterior de l'ambició. Des d'empresaris a joves innovadors fins a inversors passant per altres responsables polítics, Romero s'està creant una imatge de tot terreny que no pot fer més que beneficiar-la.
Després del 27 de maig veurem escrita una nova pàgina d'aquesta jove promesa de la política mataronina cridada a ser la primera dona de l'executiu. Es conformarà amb controlar "només" l'IMPEM?
No seguirem parlant de la candidata francesa i ens centrarem en la mataronina, que és la primera dona de la llista dels socialistes mataronins tot i que ella assegura que no s'ho esperava. De fet, Alícia Romero capitaneja el grup que va entrar a l'Ajuntament l'any 99 i que també formen Montse López i Oriol Batista, els quals van en quart i cinquè lloc respectivament. En aquesta campanya, a anys llum del paper que va tenir a les eleccions de 2003 -on anava de número deu-, coordina el programa socialista (mentre que Montse López és la cap de campanya a més de secretària d'organització del partit).
L'anar per lliure: si bé en temps pretèrits Romero gaudia de la protecció de l'actual regidor de Presidència Esteve Terradas, l'actual presidenta de l'IMPEM ara ja vola totalment sola. Romero, a més, no és una persona de la confiança estricte de l'alcalde Joan Antoni Baron, del qual formen part només el primer secretari Ramon Bassas i el mateix Terradas. I Romero, tot i que preferiria formar part d'aquest nucli, cultiva també d'aquesta manera una sensació d'individualisme que és el que ha a França va catapultar Royal a la candidatura socialista a l'Elisi. La fama d'anar per lliure -maragallista si ho volen- de Romero ve de lluny, dels seus temps a les Joventuts Socialistes, on va tenir enfrontaments seriosíssims amb la resta de joves del partit que van estar a punt de fer-li tirar la tovallola als primers compassos de la seva carrera política.
L'ambició: Romero aspira a tot i ja hi ha qui li fa broma sobre si en el futur podria rellevar l'alcalde Joan Antoni Baron. Aquesta ambició -i la "capacitat demostrada" a què aludia Baron dimarts en el míting d'inici de precampanya- és el que l'ha fet anar saltant de carteres amb rapidesa des de 1999: primer va ser durant tres anys regidora adscrita a l'alcaldia, després va saltar a Joventut i Dona, el 2003 va sumar Esports i després del Cas Llansó, el maig de 2005, li va arribar la prova de foc amb el salt a l'IMPEM, del qual se n'ha sortit amb gran destresa, segons reconeixen fins i tot els seus adversaris.
La voluntat de seduir a tothom: Alícia Romero no fa política de partit, de cara endins. De fet, excepte coordinar el programa del PSC en aquestes eleccions, no té cap càrrec dins la formació de Montilla -excepte ser membre del Consell de Federació dels socialistes a la comarca-. Així, si Montse López s'està consolidant com "la dona de l'aparell", Romero es dedica a intentar arribar a quantes més capes de la ciutat millor, cosa que conecta amb l'apartat anterior de l'ambició. Des d'empresaris a joves innovadors fins a inversors passant per altres responsables polítics, Romero s'està creant una imatge de tot terreny que no pot fer més que beneficiar-la.
Després del 27 de maig veurem escrita una nova pàgina d'aquesta jove promesa de la política mataronina cridada a ser la primera dona de l'executiu. Es conformarà amb controlar "només" l'IMPEM?
6 comentarios:
Per a mi la Ségolène mataronina sense dubte va a la llista del PSC. Però no és pas aquesta joveneta, és una socialista de creença, d'ideologia, de sentiment i treball i que el PSC tímidament la situat en el seu número 12 de la llista.
Treballa per la ciutat, s'implica en el món associatiu i es creu realment el que ho fa, i ho fa desinteressadament.
Salut i socialisme, però el de debò.
Joan, molt agafada pels pèls, la comparació, no trobes? Veus dues dones que es dediquen a la política i ja t'hi poses a buscar semblances... mmmm
caram, el post més llarg escrit mai en aquest bloc! serà una jove promesa com en Guti al Reial Madrit?
Excel·lent post... L'Alicia representa a la perfecció una "tercera via" en política, combina partit i ciutadania, i ha demostrat bones dots de gestió. En el futur, en sentirem a parlar encara més...
T'has passat, sense cap dubte!.
És una persona bastant intransigent i manaire..
Potser és amiga teva...
Si per triomfar en política n'hi ha prou amb utilitzar els colzes per sortir a la foto, trepitjar a qui faci falta i practicar l'arrogància aquesta noia arribarà lluny. Que Deu ens agafi confesats amb la seva ambició.
Publicar un comentario