Amb aquests qualificatius el president del grup municipal de Convergència i Unió, Joaquim Esperalba, va qualificar la jornada d'ahir en referència al ple extraordinar on el regidor Antoni Valls va dimitir i Josep Lluís Martí va ser apartat de la disciplina del partit i va quedar com a regidor no adscrit. Va ser el darrer episodi de la crisi que va encetar-se dimarts al vespre quan el candidat de CiU, Joan Mora, va comunicar a Valls i Martí que no comptava amb ells per a la llista i que va seguir dimecres al matí amb la dimissió de Valls i l'endemà al matí amb l'anunci d'Esperalba d'expulsar Martí del grup municipal.
Després del ple extraordinari d'ahir, on Martí ja va exercir de regidor no adscrit -votant en sentit diferent en alguns casos respecte CiU-, quedava però una incògnita per resoldre: una possible llista alternativa d'Unió a les municipals. Aquesta possibilitat s'ha esvaït totalment en les darreres hores i ara el que està en dubte és que Josep Lluís Martí segueixi exercint la presidència d'UDC a Mataró. En aquest sentit qui puja enters per a succeir-lo és Marcel Martínez, l'home que anirà de número tres a la llista de Joan Mora i fill de l'històric advocat i diputat d'Unió a les Corts espanyoles durant la primera legislatura Santi Martínez.
A Joan Mora, per tant, la jugada li ha sortit bé, malgrat el cop de porta d'Antoni Valls i la galdosa situació que ahir es va produir al ple, amb Joaquim Esperalba titllant de "personatge" Josep Lluís Martí i aquest declarant el mateix migdia a Mataró Ràdio que del seu cap de files "s'ho esperava tot". Les tensions larvades des de fa temps han explotat finalment abans del final del mandat. Joan Mora també era al ple -no a primera fila sinó al final de tot, durant una estona- però ha fet bé d'esquivar la crisi i presentar-lo com un succés exclusivament del grup municipal. Falta saber, com sempre, quin efecte haurà tingut la crisi davant la ciutadania i si haurà servit per reforçar el perfil renovador del nou candidat o per presentar-lo com un dèspota que talla el cap sense contemplacions a aquells que no li interessen.
P.D.: Més enllà de la crònica política, avui és necessari recordar la figura de Lluís Lligonya, el director de TVM mort aquesta matinada. Descansi en pau.
viernes, 13 de abril de 2007
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Amics,
Santiago Martínez Saurí va ser diputat a la IV legislatura, no pas a la Ia. Entre 1992 i 1993.
Publicar un comentario